Barcelona va ser el centre de la música mediterrània (Part I)

Història del Festival de la Cançó Mediterrània (1a i 2a. Edició, 1959 i 1960)

Per Josep M. Sebastià

Sense cap mena de dubte, Catalunya i en aquest cas la resta d’Espanya no es pot dir que no s’han interessat mai per formats musicals a base de concursos de cançó, sinó ben el contrari ja que durant 9 edicions es va aconseguir que el Festival de la cançó Mediterrània fos un referent europeu de la música a tot el continent. El festival va ser una prova pilot promoguda per l’èxit i popularitat del Festival de San Remo a Itàlia i va ser emès en directe per Televisió Espanyola i Ràdio Nacional d’Espanya al mateix temps. De fet aquest va néixer també dos mesos després de la primera edició del Festival de la Cançó de Benidorm i va comptar amb el patrocini de l’Ajuntament de Barcelona ja que l’esdeveniment coincidia cada any per les festes de la Mercè, convertint-se amb poc més d’una manifestació popular per aquelles dates festives.

Al Festival no només en formàven part artistes espanyols, sinó que també es va convidar a altres països com Argèlia, Xipre, Egipte, França, Grècia, Israel, Itàlia, Malta i Mònaco, quasi com si es tractés d’un festival d’Eurovisió qualsevol amb una amalgama de llenguatges propis de tota la regió. A continuació en repassem la seva petita història dels dos primers dos anys. Ampliarem informació amb segones parts per acabar destacant les 9 edicions celebrades.

  • 1a. Edició, 1959
La primera edició es va celebrar del 25 al 27 de Setembre de 1959 al Palau d’Esports de Barcelona (actualment Barcelona Teatre Musical) i va estar presentat per grans estrelles de l’espectacle espanyol d’aquell moment: Alberto Closas, Laura Valenzuela i Federico Gallo, aquest últim vinculat al festival durant totes les edicions. Federico Gallo va ser un dels periodistes reclutats per l’ens públic pel funcionament centre de producció de programes de TVE a Barcelona, situats com recordem a les antigues dependències de l’Hotel Miramar el 14 de Juliol d’aquell mateix any. Gallo es convertiria d’aquesta manera en la veu del festival d’Eurovisió durant els anys 60 però acabaria amb la seva retirada del món audiovisual per arribar a ser, ja als anys 70, governador civil d’Albacete. Per altre banda, l’actor Alberto Closas va protagonitzar un innoblidable final de festa intepretant la cançó Mariola, amb text del poeta català Joan Oliver i música de Miquel Xicota.

Federico Gallo

En aquesta edició hi van participar diferents intèrprets d’Espanya, França i Itàlia i el més curiós de tot és que el públic que estava present al Pavelló d’Esports era qui decidia finalment els premis a través de vots individuals, cosa que desapareixeria més tard. La nit de la final no hi van haver sorpreses: el triomf va ser pel gran favorit, el cantant italià Claudio Villa amb la cançó Binario.
En podeu veure l’actuació en el següent vídeo:
L’imparable Villa també es van emportar el segon premi per a la cançó, Ti Chiameró Marina. El cinquè lloc el va ocupar un altre cantant italià, Walter Torrebruno, que anys després també seria sobradament conegut al nostre país i que va arribar a presentar programes musicals i més tard també d’infantils. Però el ressó espanyol i català en aquest primer festival va ser l’emblemàtica Mary Santpere amb la cançó Mare Nostrum (Ola, ola, no vengas sola), composada per Augusto Algueró. De fet amb aquesta cançó va aconseguir la tercera posició. En podeu veure una versió de la cançó que Santpere va versionar a mitjans dels 70:
  • 2a. Edició, 1960

La segona ocasió l’esdeveniment va estar presentat pel mateix Federico Gallo, Isabel Bauzé i Ana María Solsona i s’hi van presentar més de 400 cançons de les quals només s’en van seleccionar 26: 14 d’espanyoles, 6 d’italianes, 4 de franceses i 2 de gregues.
Degut al ressó mediàtic del mateix Claudio Villa, aquest s’hi va presentar com a compositor amb el tema Mi Pequeña, que va ser interpretat pel mateix Jimmy Fontana. La cançó no deixava de ser una parodia dels tòpics espanyols passant pels toreros i acabant amb la mantellina. De fet aquest tema només va aconseguir el tercer lloc. Així mateix el mateix Fontana i participava amb un altre tema, Diavolo, però no va acabar de quallar per arribar a la gran final tot i ser de les que tenia més possibilitats.
El debut d’aquell any va ser el de Grècia, que hi participava per primera vegada i que va aconseguir els dos primers llocs en la classificació. L’afortunada va ser l’encara desconeguda Nana Moskouri, que es va alçar amb el triomf amb la cançó Xipna, Agapi Mou mentre que el segon lloc va recaure a Aleko Pandas amb la cançó Tha Klepso Dio Triantafila.
Podeu escoltar la versió de la cançó en espanyol en el següent enllaç:
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s