Salomé (1969)

SALOMÉ: LA PRIMERA I ÚNICA CATALANA QUE GUANYA EL FESTIVAL

Després del regust deixat per Joan Manuel Serrat en el rebuig per ser el representant espanyol del 1968, un any més tard Televisió Espanyola va decidir que l’encarregada per representar els amfitrions espanyols del 69 seria la reconeguda Salomé.

Salomé, nom artístic de Maria Rosa Marco Poquet, va néixer a Barcelona el 21 de Juny de 1943 i va començar la seva carrera com a cantant fent les seves actuacions en directe des de Ràdio Barcelona. Poc després també s’atreviria a la faceta de presentadora de televisió. Durant la seva època més popular va ser telonera fins i tot de Frank Sinatra.

El seu primer reconeixement com a gran cantant va ser gràcies al triomf del V Festival de la Cançó Mediterrània celebrat a Barcelona el 1963 amb la cançó S’en va anar. Curiosament el trofeu per aquesta cançó va fer que la popularitat de Salomé en la música catalana fos d’autèntica repercussió, amb l’edició de diferents discos de sardanes i cançons populars catalanes, a més d’editar nous discos amb les seves pròpies cançons.

Aquí podeu escoltar la cançó S’en va anar:

A més de triomfar al Festival de la Cançó Mediterrània també va actuar a altres certàmens importants a la seva època com el Festival de València, ciutat a la que està a fincada actualment o també el festival del Duero on va obtenir també el premi a la millor interpretació. El seu matrimoni amb Sebastián García va fer que gravés nombrosos temes en valencià i castellà com ara Quinientas millas, L’arbre, Bésame mucho, per citar-ne alguns.

I després del seu reconeixement professional arribaria el torn del Festival d’Eurovisió. No cal dir que el regust deixat per Massiel l’any anterior no era fàcil per a una cantant com Salomé, que va saber interpretar excel·lentment el tema Vivo cantando en un màgic escenari com el Teatro Real de Madrid.

La cançó composada per María José Cerato amb la lletra de Aniano Alcaíde, va estar acompanyada als cors per Los Valldemossa. Aquí en podeu veure l’actuació sota la direcció del reconegudíssim director d’orquestra, Augusto Algueró:

Al final del certàmen i les respectives votacions dels diferents països vam poder veure una innocent i desesperada Laura Valenzuela, la presentadora del festival, descontrolada i sense saber què fer en veure que finalment guanyarien, no una cançó, sinó quatre: Regne Unit, Holanda, França i evidentment Espanya. La causa del resultat va ser el sistema de votació que de cara a l’edició següent es va reformar perquè no tornés a passar el mateix.

Vivo cantando es va convertir en tot èxit el mateix 1969 i la cançó va ser traduïda en diferents idiomes: francès, alemany, italià, anglès i fins i tot en català, en podeu escoltar la versió traduïda per Canto i vull viure: