Sergio Dalma (1991)

SERGIO DALMA: L’ESPERANÇA D’UN CATALÀ A ROMA

Arribada la febre mediàtica del gloriós 92 al nostre país, l’any anterior, el 1991, es va notar que Televisió Espanyola tenia ganes de que el Palau Sant Jordi de Barcelona o el mateix Auditorio de la Cartuja de Sevilla fossin les seus del Festival d’Eurovisió de l’any següent. Aquest és el fet que tots pensem alhora que l’ens públic va fer pública la decisió que un desconegut Sergio Dalma representés a Espanya amb una gran balada que encara avui recordem com una de les cançons més escoltades i reconegudes de les que han passat per l’eurofestival.

Sergio Dalma, nom artístic de Josep Sergi Capdevila Querol va néixer el 28 de setembre de 1964 a Sabadell. Podríem comparar perfectament els seus inicis en el món de la música amb altres cantants amb talent i amb un reconeixement artístic tant important com el mateix David Bisbal. Un jove músic al que li agrada cantar i decideix després de crear-se com a músic, cantar en orquestres i diferents cors. El seu reconeixement a petita escala va arribar amb el programa Gent d’aquí, emès per TVE Catalunya. Aquest fet va fer que contractés per diferents sales de ball barcelonines com a cantant d’orquestra com ara la sala Shadows o diferents espais de la Ciutat Comtal.

Gràcies al seu talent i a la seva manera màgica de cantar, la discogràfica Horus el va fitxar per treure al mercat el seu primer disc en solitari. Per aquest fet, Josep Capdevila va adoptar el seu nom artístic més conegut, Sergio Dalma. Amb aquest contracte, de seguida arribaria el seu primer èxit al 1989, Esa chica es mía:

Segons la mateixa Horus, aquest tema no va acabar de quallar pels seus seguidors i per això li va proposar editar un segon disc, Sintiéndonos la piel al 1991. Val a dir que després del ressò amb aquest disc, la cançó Esa chica es mía va ser una de les més escoltades, a més de l’eurovisiva Bailar pegados, escollida també primer single del segon disc de Dalma.

Televisió Espanyola va apostar en aquest ocasió per la senzillesa, amb una veu i melodia autènticament italiana per conquistar a tot Europa des dels estudis Cinecittà de Roma, seu del festival del 1991 després del triomf de Toto Cutugno l’any anterior. Totes les expectatives estaven fixades en aquesta cançó i a més partia com una de les clares favorites, però al final es va haver d’acontentar amb una merescuda quarta posició quedant per sota de Suècia, la guanyadora, de França i d’Israel.

Podeu veure la seva actuació al festival cantant Bailar Pegados:

Evidentment el ressò d’Eurovisió va servir per llençar-lo a la gran popularitat musical al nostre país i a la majoria de països llatins com Argentina, Xile, Mèxic i Veneçuela. Aquest fet també el va fer participar en dues oportunitats al Festival Internacional Viña del Mar de Xile els anys 1992 i 2002.

Més tard arribarien grans treballs com Adivina, Sólo para ti, Cuerpo a Cuerpo, Historias normales o Nueva vida que aconseguirien ser discos de platí gràcies a la venda aconseguida.

No va ser fins el 2003 en l’edició del seu disc De otro color, en que Sergio Dalma s’adona que la majoria dels seus fans són catalans i evidentment estan desitjant eternament poder sentir ja les seves primeres cançons en català. I va ser així, a més d’incloure 12 talls en espanyol en el nou disc, va traduir dues d’aquestes cançons: Deixa’m oblidar-te i Foc a l’ànima.

Amb el caramel a la boca, i sabent que l’acceptació per sentir aquestes peces en català era un èxit rotund, va aprofitar també per incloure més bonus tracks en català. Per citar un exemple, en el proper disc editat, Todo lo que quieres va incloure Tot el que t’estimes i Bandera Blanca, i posteriorment en l’edició de A buena hora va incloure-hi Ara ja no és hora.

Recentment acaba d’editar un nou disc anomenat Trece, fent referència a l’aportació numèrica de treballs llençats al mercat durant la seva carrera com a Sergio Dalma. I evidentment no podia ser menys, i per satisfer-nos, ens inclou temes com Cuidaré o En el silenci: