La batuta catalana al festival

Per Josep M. Sebastià

La màgia de l’orquestra al festival d’eurovisió va ser evidentment el puntal més característic durant els primers anys del certàmen. De fet des de la primera edició i fins al 1998, totes les peces dels diferents països eren interpretades íntegrament amb orquestra, llevat d’algunes apostes més arriscades com ara el dance, el rap o ritmes més actuals on l’orquestra no hi tenia cap paper destacat. En aquests casos s’optava ja per la música pre-grabada, període iniciat al 1999 fins a l’actualitat.

Moltes van ser les opinions sobre aquest canvi radical. Uns preferien valorar el so en directe de la música, i a uns altres els agradava més sentir la perfecció amb el so gràcies a la música enregistrada. A més del canvi d’estils en la música i l’evolució amb l’electrònica ha fet que a dia d’avui es puguin fer també meravelles amb aquesta opció. Però la raó de la causa va ser la reducció de pressupost per invertir en els efectes visuals, d’escenografia i altres grans trets de l’espectacle que podem veure actualment.

El pas d’espanya al festival, i els directors d’orquestra que ha tingut la delegació s’en poden destacar moltíssims, i de ben preuats, com ara Augusto Algueró, Ramón Arcusa, Juan Carlos Calderón i d’altres, però cal recordar també el pas de tres músics importants. Ells són Joan Barcons, Josep Llobell i Toni Xuclà. Repassem les seves trajectòries a continuació:

JOAN BARCONS

Barceloní nascut el 10 de febrer de 1942, va ser un dels músics, compositors i productors de bona part de la moguda dels 70 en la música d’àmbit espanyol. Tant és així que va arribar ser productor de discos improtants del mateix Peret, de Manolo Escobar i altres.

El seu pas important va ser la composició de vàries pel.licules i curtmetratges fets al país durant aquell temps com per exemple Cuando los niños vienen de Marsella, de l’any 1974, La mujer es un buen negocio, del 1976, La guerra de los niños, del 1980 i va ser un dels productors destacats tant en la carrera del grup infantil Parchís com també de la pel.lícula que ells mateixos van protagonitzar l’any 1982, Las Locuras de Parchís.

A més de ser un músic destacat en el camp audiovisual, també va col.laborar estretament amb la Royal Philarmonich Orchestra de Londres i per la gran orquestra de Paul Mouriat, editant diferents discos amb aquest últim. Més tard van crear el seu propi segell discogràfic conjuntament amb la seva esposa i va passar a dirigir el cor del Conservatori Municipal de Barcleona.

Joan Barcons va ser l’encarregat de dirigir l’orquestra per a la representació espanyola els anys 1976 i 1981, amb els intèrprets Braulio i Bachelli, respectivament.

Aquí podeu veure el vídeo de l’actuació de Braulio al festival de l’any 1976, celebrat a La Haia:

L’altra col.laboració amb el festival va ser l’any 1982 amb el també barceloní Bachelli i la seva cançó “Y Solo Tú”, edició celebrada a Dublín. En podeu veure el vídeo aquí:

JOSEP LLOBELL

Un altre gran músic que va dirigir l’orquestra per a la delegació espanyola al festival va ser Josep Llobell, productor reconegut de molts grans artistes del país. i compositor de cançons de repercussió internacional amb Sergio Dalma, Raúl o d’altres.

La seva estreta vinculació amb diferents segells discogràfics va fer que fós el productor de tots els discos editats per El Último De la Fila, bona part dels de Sergio Dalma, però el punt culminant va ser quan la cançó Mis Manos va guanyar el certàmen del festival de la OTI l’any 1996, interpretada per Anabel Russ. La producció del disc va anar a càrrec d’Alejandro Abad, gran amic de Llobell. Un any més tard, les cartes es van girar i curiosament el tema interpretat per Abad a Eurovisió, Ella no es Ella va tenir l’ajuda de Llobell a l’orquestra, sent el director de la mateixa, llògicament per encàrrec del mateix Abad.

Aquí podeu veure l’actuació del català l’any 1996, celebrat a Dublín:

Però la gran trajectòria de Josep Llobell no acaba amb el festival, poc després crea el seu propi estudi de grabació Josep Llobell Produccions, on es dedica en part a compondre multitud de sintonies i ràfegues per a diferents espais de ràdio i televisió. L’encàrrec més agosarat va ser quan el gegant Gestmusic-Endemol li va demanar per grabar diferents sintonies pels seus propis programes com ara Allá Tú, Contra 100, Lluvia de Estrellas, Sis a Traïció i molts d’altres. A partir d’aquesta col.laboració també va passar per la producció de bona part dels discos editats dels programes Operación Triunfo i Eurojúnior, produïts també per la companyia Gestmusic.

Josep Llobell recentment ha editat un disc de música alternativa o new age enregsitrat als seus propis estudis anomenat Oliver’s Planet, i editat per Ariola.

TONI XUCLÀ

Per últim destacar la col.laboració de Toni Xuclà com a director d’orquestra l’any 1997, amb la cançó Sin Rencor, del també català Marcos Llunas.

Toni Xuclà és un dels músics més il.lustres que encara continuem tenint al nostre país. Nascut a Barcelona l’any 1955 és considerat ja de ben jove un músic autodidacta, on comença la seva carrera component diferents peces per a companyies de teatre aficionat. Anys més tard també col.laboraria amb la banda sonora del programa Natura de Televisió de Catalunya.

No va ser fins el 1992 quan graba el seu primer disc anomenat Banda Sonora, on barreja la guitarra, efectes electrònics o un instrument tant primitiu i centenari com la launeda eivissenca. també va col.laborar amb produccions teatrals com Suite de Nadal, Quan els arcs fan swing, Verdaguerianes i Àlies Pere Quart.

El punt més àlgid de la seva carrera va venir amb l’edició del disc Les arracades de cirera, compost per dotze cançons amb poemes de Federico García Lorca.

El més curiós de tota la seva carrera, i precisamnent on va fer més conegut va ser quan va formar el trío Menaix a Trua, juntament amb Cris Juanico dels Ja t’ho diré i amb Juanjo Muñoz de Gossos. Aconseguint amb aquesta banda, fer-se un forat en el panorama musical en català.

Aquí podeu veure una de les darreres cançons dels Menaix a Trua, Viatge estelar d’un adolescent:

Però a part de col.laborar amb aquesta banda, Toni Xuclà ha continuat la seva carrera en solitari, composant diferents musicals, nous espectacles i treballant amb els seus propis arranjaments en solitari.

Paral.lelament i tal com hem esmentat, el mateix Xuclà, bon amic de Marcos Llunas va ser el responsable de dirigir la cançó a Eurovisió, de fet bona part de les cançons del seu primer disc estàn composades pel mateix Xuclà.

Aquí podeu veure l’actuació de Llunas al festival del 1997 celebrat a Dublín:

 

RAFAEL FERRER

Rafael Ferrer i Fitó va néixer l’any 1911 a la població de Sant Celoni i l’afició per ser músic ja li va venir de ben petit. El seu pare, Josep Ferrer ja va ser violinista, compositor de sardanes i fundador de la cobla La Lira de la mateixa població. I aportant la tradició familiar, Rafael va començar els estudis de violinista formant part en la mateixa cobla i més tard ampliant els seus estudis a l’Escola Municipal de Barcelona on va rebre les primeres basseroles musicals de la mà de Lluís Millet i d’aquest fet va venir que formés part com a violinista a l’Orquestra Municipal de Barcelona des de la seva fundació.

L’any 1930 s’instal.la definitivament a Barcelona i a part de formar part de diferents associacions musicals va començar a compondre música per a diferents bandes sonores. Quan va empendre aquest nou camí ho va fer primer posant música a diferents curtmetratges de dibuixos animats. Després de la mort d’Eduard Toldrà, l’any 1962, va agafar el relleu de la direcció de la mateixa Orquestra Municipal de Barcelona fins el 1967. També va ser professor i catedràtic de violí al Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Des de l’any de la seva fundació va dirigir l’Orquestra de Ràdio Nacional d’Esapnya a la capital catalana i ocasionalment altres moltes formacions com l’Orquestra Simfònica de Barcelona, Nacional de Madrid, Municipal de València, Simfònica de Bilbao, la de la Societat de Concerts del Conservatori de París, i molts més.

Als anys 50 va dirigir l’Orquestra Simfònica Espanyola en diferents grabacions de sarsueles realitzades a barcelona pel segell discogràfic Regal i va intervenir amb altres grabacions com a director d’orquestra.

Rafael Ferrer va escriure 29 sardanes i va ser autor de 8 peçes de música per a cobla. De la seva música per a pel.licules destaquen principalment, el curtmetratge d’animació Las aventuras de Pulgarcito (1942), Cumbres Luminosas, Montserrat (1957), El aprendiz de Clown (1967) i interpretada per Charlie Rivel, Hola, Señor Dios (1968) i protagonitzada per María Mahor i Antonio Machín o també Los Monstruos Del Terror (1971) amb Paul Naschy.

L’any 1961, i aprofitant l’estreta relació amb Ràdio Televisió Espanyola, va dirigir l’orquestra al festival d’Eurovisió. Aquesta va ser una edició especial, la primera en que el país participava al certàmen amb la cantant Conchita Bautista i la cançó Estando Contigo, amb la lletra d’Augusto Algueró i música d’Antonio Guijarro.

En podeu veure el vídeo de l’actuació:

Després de dedicar tota una vida a la música i fer divereses col.laboracions amb entitats musicals, Rafael Ferrer va morir a la ciutat de Barcelona el 26 de març de 1988.

RAFAEL IBARBIA

Tot i ser més conegut fora de Catalunya que no pas a casa nostra, Rafael ibarbia va néixer a la capital catalana l’any 1931 però va residir a Madrid durant 40 anys. Fill i nét de músics, el mestre li agradaba explicar que el mateix Igor Stravinski, que va visitar Barcelona l’any 1937, el va convidar als Estats Units perquè fós un alumne seu però a causa de la guerra civil va haver de declinar aquesta invitació i es va tenir que conformar en guanyar un concurs a Ràdio Barcelona i amb dirigir diferents orquestres de música lleugera.

Als anys 50, Xavier Cugat s’el va emportar a Madrid on va començar a formar part de la direcció de musicals de Ràdio Televisió Espanyola.

Va ser precisament aquest fet que el va portar a dirigir l’orquestra per a la delegació espanyola al festival d’Eurovisió. En concret, va companyar en escena a cantants com José Guardiola l’any 1963, l’any següent el 1964 amb Los TNT, amb Raphael al 1966, amb la vencedora del certàmen Massiel el 1968, Peret al 1974 i per últim amb Micky l’any 1977.

Recordem cada una d’aquestes actuacions en els següents vídeos:

1963 José Guardiola amb Algo Prodigioso desde Londres:

1964 Los TNT amb “Caracola” desde Copenhague. Vídeo enregistrat només amb l’audio de la cançó:

1966 Raphael amb Yo Soy Aquél desde Luxemburg:

1968 amb la guanyadora Massiel i el reconegudíssim La, la, la desde Londres:

1974 Peret amb Canta Y Sé Féliz desde Brighton:

1977 Micky amb Enséñame a Cantar desde Wembley:

Rafael Ibarbia va deixar doncs, un llegat sempre impecable al festival, sent un dels directors de referència per a l’esdeveniment. L’adéu a Ibarbia va ser el 13 de Gener del 2003 on va morir a causa d’un infart a l’Hospital Clínic de Madrid.

RAMON ARCUSA

És cert que moltes vegades la representació de cada país volia donar més protagonisme al propi director que no a l’interprèt de la cançó. Aquest va ser el cas per exemple de la decisió de Televisió Espanyola que Ramón Arcusa fós director en l’edició del 1978 amb la cançó que ell mateix va composar pel canari José Vélez.

Arcusa, nascut a Barcelona el 10 de desembre de l’any 1936 va ser i és un dels compositors més destacats del panorama musical espanyol. La seva inquietud per la música el va portar ja de ben petit a estudiar música i a guanyar diversos concursos de jotes a la seva ciutat natal, però veient que no acabava de trobar un forat en aquest món, va decantar-se per ser deliniant en una fàbrica de la capital catalana dedicada a la fabricació de motors d’aviació amb l’objectiu de convertir-se en un enginyer tècnic industrial.

I és precisament en aquesta empresa on coneix a la seva futura parella artística, Manuel de la Calva. i així van crear el reconegudíssim Dúo Dinámico després que la mateixa empresa de motors els fés cantar a la festa de nadal de l’any 1958.

A partir d’aquest punt, va iniciar un recorregut de més de 50 anys de música. A més de la popularitat del seu conjunt, ells dos també van aprofitar per compondre cançons per altres artistes rellevants com Julio Iglesias, Nino Bravo o la mateixa Massiel, triomfadora del certàmen europeu. Però la trajectòria eurovisiva no va acabar només amb aquest triomf, sinó que també van compondre la cançó Amanece de Jaime Morey l’any 1972 i anys després amb José Vélez i la cançó Bailemos Un Vals.

I precisament amb l’elecció d’aquesta última cançó, Televisió Espanyola va decidir que el mateix Ramón Arcusa en fós el seu director d’orquestra. Aquí en podeu veure el vídeo de l’actuació desde París:

Anys més tard, i després de la separació del Dúo Dinámico, Ramón Arcusa decideix instal.lar-se a Miami per poder crear allà diferents treballs de producció discogràfica, entre altres per a Julio Iglesias.