Festival del Mediterrrani

Història del Festival de la Cançó Mediterrània (1a i 2a. Edició, 1959 i 1960)

Per Josep M. Sebastià

 

Sense cap mena de dubte, Catalunya i en aquest cas la resta d’Espanya no es pot dir que no s’han interessat mai per formats musicals a base de concursos de cançó, sinó ben el contrari ja que durant 9 edicions es va aconseguir que el Festival de la cançó Mediterrània fos un referent europeu de la música a tot el continent. El festival va ser una prova pilot promoguda per l’èxit i popularitat del Festival de San Remo a Itàlia i va ser emès en directe per Televisió Espanyola i Ràdio Nacional d’Espanya al mateix temps. De fet aquest va néixer també dos mesos després de la primera edició del Festival de la Cançó de Benidorm i va comptar amb el patrocini de l’Ajuntament de Barcelona ja que l’esdeveniment coincidia cada any per les festes de la Mercè, convertint-se amb poc més d’una manifestació popular per aquelles dates festives.

Al Festival no només en formàven part artistes espanyols, sinó que també es va convidar a altres països com Argèlia, Xipre, Egipte, França, Grècia, Israel, Itàlia, Malta i Mònaco, quasi com si es tractés d’un festival d’Eurovisió qualsevol amb una amalgama de llenguatges propis de tota la regió. A continuació en repassem la seva petita història dels dos primers dos anys. Ampliarem informació amb segones parts per acabar destacant les 9 edicions celebrades.

1a. Edició, 1959

La primera edició es va celebrar del 25 al 27 de Setembre de 1959 al Palau d’Esports de Barcelona (actualment Barcelona Teatre Musical) i va estar presentat per grans estrelles de l’espectacle espanyol d’aquell moment: Alberto Closas, Laura Valenzuela i Federico Gallo, aquest últim vinculat al festival durant totes les edicions. Federico Gallo va ser un dels periodistes reclutats per l’ens públic pel funcionament centre de producció de programes de TVE a Barcelona, situats com recordem a les antigues dependències de l’Hotel Miramar el 14 de Juliol d’aquell mateix any. Gallo es convertiria d’aquesta manera en la veu del festival d’Eurovisió durant els anys 60 però acabaria amb la seva retirada del món audiovisual per arribar a ser, ja als anys 70, governador civil d’Albacete. Per altre banda, l’actor Alberto Closas va protagonitzar un innoblidable final de festa intepretant la cançó Mariola, amb text del poeta català Joan Oliver i música de Miquel Xicota.

Federico Gallo
En aquesta edició hi van participar diferents intèrprets d’Espanya, França i Itàlia i el més curiós de tot és que el públic que estava present al Pavelló d’Esports era qui decidia finalment els premis a través de vots individuals, cosa que desapareixeria més tard. La nit de la final no hi van haver sorpreses: el triomf va ser pel gran favorit, el cantant italià Claudio Villa amb la cançó Binario.
En podeu veure l’actuació en el següent vídeo:

L’imparable Villa també es van emportar el segon premi per a la cançó, Ti Chiameró Marina. El cinquè lloc el va ocupar un altre cantant italià, Walter Torrebruno, que anys després també seria sobradament conegut al nostre país i que va arribar a presentar programes musicals i més tard també d’infantils. Però el ressó espanyol i català en aquest primer festival va ser l’emblemàtica Mary Santpere amb la cançó Mare Nostrum (Ola, ola, no vengas sola), composada per Augusto Algueró. De fet amb aquesta cançó va aconseguir la tercera posició. En podeu veure una versió de la cançó que Santpere va versionar a mitjans dels 70:

2a. Edició, 1960

La segona ocasió l’esdeveniment va estar presentat pel mateix Federico Gallo, Isabel Bauzé i Ana María Solsona i s’hi van presentar més de 400 cançons de les quals només s’en van seleccionar 26: 14 d’espanyoles, 6 d’italianes, 4 de franceses i 2 de gregues.
Degut al ressó mediàtic del mateix Claudio Villa, aquest s’hi va presentar com a compositor amb el tema Mi Pequeña, que va ser interpretat pel mateix Jimmy Fontana. La cançó no deixava de ser una parodia dels tòpics espanyols passant pels toreros i acabant amb la mantellina. De fet aquest tema només va aconseguir el tercer lloc. Així mateix el mateix Fontana i participava amb un altre tema, Diavolo, però no va acabar de quallar per arribar a la gran final tot i ser de les que tenia més possibilitats.

El debut d’aquell any va ser el de Grècia, que hi participava per primera vegada i que va aconseguir els dos primers llocs en la classificació. L’afortunada va ser l’encara desconeguda Nana Moskouri, que es va alçar amb el triomf amb la cançó Xipna, Agapi Mou mentre que el segon lloc va recaure a Aleko Pandas amb la cançó Tha Klepso Dio Triantafila.
Podeu escoltar la versió de la cançó en espanyol en el següent enllaç:

Història del Festival de la Cançó Mediterrània (3a. i 4a. edició, 1961 i 1962)

Per Josep M. Sebastià

Continuant amb el monogràfic sobre el festival de la cançó Mediterrània celebrada a Barcelona durant la dècada dels 60 en repassem dues edicions més:

3a. Edició, 1961

Després del reconeixament dels dos primers anys del festival a Barcelona i després dels triomfs d’Itàlia i Grècia, la tercera edició va conincidir amb l’incorporació de TVE a la xarxa d’Eurovisió i precisament van ser 11 els participants que van actuar a la final del Palau d’Esports. Els presentadors van ser els mateixos que la segona edició: Federico Gallo, Isabel Bauzá i Ana María Solsona.
Ana María Solsona
Aquesta tercera edició va estar marcada pel primer triomf de França al concurs amb el popular Robert Jeantal, més conegut per ser la versió francesa del gran Sinatra i per les seves similituds. La cançó que va interpretar va ser Dans Le Croix De Ta main que més tard també s’apuntaria a grabar-la en castellà amb el títol de En La Cruz De Tu Mano.

En podeu sentir fragments en el següent vídeo:

Seguit de Jeantal es va classificar l’eurovisiu català José Guardiola acompanyat de Lidia Torelló amb la cançó Presentimiento. Aquest va ser precisament el gran reconeixament del cantant i de qui vindria la seva gran popularitat arreu del país i conseqüentment també l’elecció perquè fós representant a Eurovisió en anys posteriors. I celebrant el renom del festival, el mateix Guardiola va editar un disc on interpretava les quatre primeres classificades en aquesta edició del festival.

Cal remarcar que el certàmen va ser tot un reconeixament per les emissores de ràdio i la música que es cultivava en aquell moment i va servir de referent a molts artistes espanyols. En aquesta edició van intentar-ho per Espanya un total de 550 cançons de les quals s’en van pre-seleccionar unes 22. D’entre els participants cal esmentar a Imperio de Triana, Lita Torelló, Daniel Clavero, l’eurovisiva Conchita Bautista, Ramon Calduch i el mateix José Guardiola.

Altres participants a la final van ser Alekos Pandas, que tornava a repetir per Grècia i que es va classificar 3r. amb la cançó Ta Grissa Matakia i també l’Italià Jimmy Fontana que va aconseguir un 6è lloc.
En aquesta imatge recuperada de l’arxiu de La Vanguardia es pot veure l’arribada a l’Aeroport Muntadas (denominació antiga de l’actual Aeroport del Prat de Barcelona) dels tres participants grecs (22-9-1961)
4a. Edició, 1962

La 4a. edició del concurs es va tornar a celebrar al Palau d’Esports de Barcelona i va ser presentat pel mateix Federico Gallo, Maria del Puy i Nieves Navarro. Un festival que passaria a la història per la gran polèmica a través dels cupons de votació. En aquesta edició s’hi van incorporar de nou països com Espanya, França, Grècia, Itàlia, i el debut de Xipre, Malta i Mónaco.

Nieves Navarro
Però el més sonat de tot va ser el primer triomf d’Espanya amb la cançó Nubes de Colores, escrita per Augusto Algueró i interpretada per José Guardiola i Monna Bell. L’esmentada polèmica va venir quan el dia següent es va descobrir que s’havien dispositat 6.807 paperetes-cupons i només s’havien arribat a vendre 5.777 entrades per a la mateixa final. O sigui que començàvem a ser una mica com els ucraïnesos o bielorrussos de l’actual Eurovisió… Però donat que no existia cap diferència entre les targetes utilitzades per a les dues semifinals i final del festival del 1962 el més probable és que molts dels assistents s’abstinguéssin de votar a les dues primeres semifinals i ho féssin a l’última, cosa que va vulnerar totalment les regles del joc. A causa del fet es va oficialitzar que el primer lloc seria per tots els finalistes.

Aquí podeu escoltar la cançó Nubes de Colores interpretada per Monna Bell:

El certàmen també va servir per donar a conèixer a la coneguda Salomé, que anys més tard seria una de les guanyadores d’Eurovisió. Aquesta vegada va interpretar el tema La Muralla de Berlín. En el següent enllaç podeu escoltar-lo:

Història del Festival de la Cançó Mediterrània (5a, 6a, 7a, 8a i 9a edició, 1963, 1964, 1965, 1966 i 1967)

Per Josep M. Sebastià

 

Tal com vam iniciar fa uns mesos aquest monogràfic sobre el festival de la cançó mediterrània celebrada a barcelona durant la dècada dels 60 en repassem les 5 darreres edicions:

5a. edició, 1963
Sense cap mena de dubte aquesta edició va ser de les més espectaculars i va passar-se a celebrar al Palau de les Nacions de Barcelona. Un cop més els encarregats de presentar l’acte van ser Federico Gallo i acompanyat en aquesta ocasió per Carmina Alonso i Ana María Solsona.Per primera vegada al festival s’incorporava Israel i hi va participar amb un tema cantat íntegrament en anglès: Mediterranean Skies que va aconseguir el 4rt. lloc amb la veu de Frida Boccara, qui va ser també la representant per França amb la cançó Qu’en As-tu Fait i que va aconseguir el 6è lloc. O sigui que començàvem a entreveure que el festival no era qüestió de nous talents ni de gent autòctona sinó que alguns països confiaven la trajectòria d’altres artistes veïns per a representar el seu propi país.
El paper espanyol en aquesta edició va ser fonamental: van aconseguir les dues primeres posicions amb cantants que posteriorment tindrien un reconeixament artístic molt important com és el cas de Franciska y Los TNT amb la cançó Paz que van aconseguir el segon lloc i també per a Raimón i Salomé, considerats ja en aquell moment part de la Nova Cançó i que van triomfar amb l’únic tema en català de la nit: S’en va anar.La cançó va esdevenir un èxit absolut a tot el país i de fet va ser el trampolí definitiu per a la cantant. Tant és així que molts dels que a dia d’avui recorden el festival, recorden rotundament la victòria d’aquesta cançó tant popular. La tercera posició va ocupar-la els representants de Mónaco: Katia Valére i Jacques Reveaux amb la cançó Je Suis Là.

Escoltem la interpretació de Salomé i Raimón amb la cançó guanyadora, S’en Va Anar:

6a. edició, 1964
Sense cap mena de dubte, l’èxit de la cançó Se’n Va Anar va provocar certes reticències per part de la direcció de TVE respecte el festival i així els organitzadors es van veure obligats a introduir-hi canvis substancials. Tot i així, Salomé va ser una autèntica nova princesa de la cançó a casa nostra on va començar a grabar noves cançons juntament amb Ramon Calduch, Los Valldemosa, entre altres.Així mateix en aquesta edició del festival va desaperèixer el sistema de vot popular, el qual va ser subtituït per un jurat format per 55 persones repartides per les onze províncies espanyoles banyades per la mediterrània. Tot una reforma per tal de censurar les cançons interpretades en català.

Els presentadors d’aquell any van ser altra vegada Federico Gallo, Pilar Cañada i Marisol González. Després de les diferents interpretacions va sortir-ne guanyadora, en un prinicipi, la cançó Ho Capito Ti Amo, composada per Luigi Tenco i interpretada per Emilio Pericoli i Wilma Goich. I diem ‘en principi’ perquè poc després del triomf, El Correo Catalán va descobrir que un mes abans del festival l’autor ja havia interpretat el tema en un programa de la RAI Italiana, motiu pel qual infringia els reglaments del festival, de manera que el primer premi va quedar desert.

Podeu sentir la cançó en el següent enllaç:

El segon premi va ser per la cançó grega Kathe Ora, interpretada per Klio Denardu, i en tercer llog per Io Credo In Te de Lucia Alteiri i en representació de Malta. Tot i aquesta posició, en les edicions posteriors del 1966 i 1967, els maltesos van utlitzar la seva pròpia llengüa al festival.

Sense cap mena de dubte, l’estrella de la nit va ser Georgie Dann, que aconseguiria posteriorment un èxit absolut en les cançons d’estiu. Ell va participar amb la cançó Tout Ce Que Tu Sais, composada per ell mateix i amb el qual va aconseguir el sisè lloc de la classificació final.

7a. edició, 1965
L’estructura del festival ja començava a arrelar-se a la capital catalana formant part de les festes de la Mercè de Barcelona, i tot i la censura de les cançons en català servia de complement per convidar a les grans estrelles de la cançó espanyola del moment, que ja omplia el buit de tots els barcelonins.
L’edició del 1965 va tornar a estar presentada per Federico Gallo acompanyat de l’actriu Conchita Velasco en qual hi van participar 6 països. El resultat final va haver d’estar compartit ja que hi va haver un empat entre el representant italià Pino Donaggio amb la cançó Si Chiama Maria i els grecs Zoi Kurukli i Niki Camba amb Min Les Tipota, amb el qual va ser necessària una segona votació que va donar com a guanyador el tema grec.

Aquí podeu veure l’actuació original del festival per part de Pino Donaggio:

Aquí podeu escoltar la cançó guanyadora de l’edició del festival:

Pel que fa a Espanya s’hi van presentar Santy, de Los Mustangs, en solitari i amb el tema La verdad del Dúo Dinámico que va aconseguir un desè lloc. També Salomé es tornava a presentar amb Extranjera, Dyango ho feia amb Ser i Encarnita Polo amb Mil Horas, però tots ells no van arribar a la final.

Altres representants d’aquesta edició van ser Romuald per a França amb la cançó Dis Moi Le Vent, aconseguint el tercè lloc i per a Mònaco amb la cançó Vers Quel Amour, quedant en sisè lloc. Per altra banda, la italiana Iva Zannichi va quedar novena amb el tema Passerò Questa Notte.

8a. edició, 1966
La vuitena edició del Festival de la Cançó Mediterrània de Barcelona passarà a l’història com una de les edicions més aborrides i amb menys artistes internacionals de tota la seva història. El certàmen va tornar a estar presentat per Federico Gallo i Conchita Velasco i va tornar al seu sistema primitiu de votaicó popular després de l’empat de l’any anterior. Com recordarem, el sistema consistia en que cada espectador del Palau Municipal d’Esports de la capital catalana rebia amb la seva entrada un cupó de votació que podia utilitzar-lo per votar al seu tema favorit.

En aquesta edició els grans premis es van quedar a Espanya. Els guanyadors van ser el Dúo Dinámico i Bruno Lomas amb el tema Como Ayer, que poc després va ser tot un gran èxit de vendes.

Aquí en podeu veure l’actuació per part de Bruno Lomas:

El segon classificat va ser el tema Septiembre que va interpretar la portuguesa Madalena Iglesias en representació per Espanya. Madalena no va ser l’única representant participant a Eurovisió el 1966 que va repetir l’experiència al Mediterrani, Madeleine Pascal, que va representar també a França al festival europeu, també repetia al de Barcelona amb la cançó Tant Pis Pour Les Paroles, aquesta no arribant ni tant sols a la final. El cinquè lloc va ser per Alberto Cortez amb el tema Señor Chaplin, composada per Fina de Calderón.

9a. edició, 1967
Arribem a la darrera edició del que va ser un dels festivals més importants a tota la regió mediterrània. En aquesta edició Federico Gallo no va poder presentar el festival i en el seu lloc ho va fer el reconegut Luis del Olmo acompanyat de Marisa Medina, qui treballava ja per a TVE per primer cop. Curiosament, els trofeus del festival foren lliurats pels guanyadors de l’any anteior i per Lola Flores.

Atès que la Nova Cançó estava guanyant una gran popularitat en aquella època, gràcies en part a intèrprets com ara Joan Manuel Serrat o Guillermina Motta, TVE va tornar a autoritzar cançons en català, però d’altra banda es va tornar a retirar el vot als espectadors de la sala per a tornar als jurats provincials. Dos van ser els temes admesos a concurs. T’estim i T’Estimaré, interpretat per Betina, que curiosament va ser la guanyadora del festival de Benidorm del 1967, i Com El Vent, dels autors del S’en Va Anar, interpretat per Salomé i per Dova.

Aqui podeu veure l’actuació de Salomé amb la cançó Com el Vent:

Quan solament hi mancava la votació del jurat gironí, Com El Vent estava en primer lloc, però finalment aquest jurat va votar un altre tema i Salomé va quedar només a dos punts per sota de la cançó guanyadora que va ser la Chanson Du Bonheur, interpretada per Guy Mardel (representant de França a Eurovisió 1965) i també per Nancy Holloway. El tercer lloc va ser per a l’italià Little Tony amb el tema roch Mulino A Vento.

Aquí podeu veure l’actuació de Guy Mardel amb Chanson Du Bonheur, traduïda en espanyol com a Canción Para La Felicidad:

Probablement la raó per a la qual aquesta seria la darrera edició del festival va ser la victòria de Massiel a Eurovisió el 1968, ja que TVE hauria decidit concentrar tots els seus esforços en l’organització d’Eurovisió 1969 deixant de banda el Festival de la Cançó Mediterrània, i els costos d’aquesta organització no haurien deixat gaires fons per a més festivals de la cançó.

Així mateix, a Barcelona es va intentar continuar amb el festival sense la col.laboració de TVE anomenant-lo Festival de la Cançó de Barcelona, però sense gaire èxit i va acabant desapareixent també.