Víctor de la Torre: “Brequette i Lorenzo tenen una potència de veu que afavoriria el festival”

Per Josep M. Sebastià

victor de la torre 40p

Víctor de la Torre és actualment un dels catalans més destacables a la graella de locutors-productors de la cadena estatal Los 40 Principales (Grup Prisa) tant en l’àmbit de cobertura català com de tota la peninsula. És per això que gràcies a la seva experiència en els mitjans i el seu reconeixament i estima per la música, hem cregut convenient que ens fes una petita valoració abans d’entrar en el veredicte de demà dissabte per descobrir qui serà el pròxim representant espanyol al festival d’Eurovisió.

Eurovisio.cat (EU.CAT): Primer de tot Víctor, desconeixem si realment ets un seguidor del festival però què en penses de la participació d’espanya durant els últims anys?

VÍCTOR DE LA TORRE (VDLT): La veritat es que com a bon amant de la música és una cita que he procurat mai perdre’m, ja sigui en família o els amics. Una cerimònia que sempre ha anat acompanyada d’un bon sopar i amb el volum de la TV ben alt. Crec que la música és universal i és un bon nexe entre els europeus.

La participació de l’Estat espanyol al festival des de fa alguns anys ha anat lligada a poca implicació per part l’ens encarregat a casa nostra, sota el meu punt de vista. Crec que entre nosaltres brolla el talent, hi ha grans veus a la societat espanyola, grans artistes ocults entre nosaltres que possiblement no veuen un bon trampolí presentar una candidatura a Eurovisió perquè des d’aquí any rere any s’ha vist amb mal escollida la representació de l’Estat. Sóc dels que pensa que a Espanya, cal un rentat de cara a Eurovisió. Ja fa masses anys que la societat no s’ho pren amb ganes. Es podria dir, fins i tot, que és un tràmit anual amb Europa. Però si mirem fora veiem que per a ells Eurovisió és més que un festival musical. És una gran festa, i això a Espanya fa temps que no es percep. Amb això no vull defensar cap teoria conspiratòria ni res semblant. Simplement he considerat en més d’una ocasió que una preselecció oberta a tothom, o bé, una tria a dit amb sentit comú i acompanyada d’ambició de quedar primers, hagués fet que la nostra representació fos més ben valorada per la resta de veïns europeus.

EU.CAT: Creus que les discogràfiques espanyoles s’han pogut interessar prou per aquest format? I creus que seria una bona plataforma per donar a conèixer nous artistes o enfortir la carrera d’altres?

536041_10151079528168091_241216309_nTot el que puguin fer l’empreses de promoció i distribució discogràfica és enlairar aquests artistes buscant un rendiment econòmic que els aporti un benefici. Si això passa per Eurovisió, encara millor. Cada any veiem artistes i veus especials i poc conegudes que els agradaria poder pujar sobre l’escenari a l’ eurofestival. Es podria considerar com un pou de talent anual. Però si veuen que la imatge de la representació a casa nostra, i fins i tot el festival, no és molt bona, es normal que no apostin per aquesta via de manera ferma.

Jo sempre he pensat que el festival és un bon as pels grups o cantants que no són coneguts. L’explicació a nivell d’imatge és senzilla. No tenen res a perdre. Però si hi envies a un grup que havia liderat llistes de vendes, amb una munió de seguidors, i el resultat al festival no és bo, a aquest grup se’l pot titllar de dolent, i fins i tot, la seva imatge de cara a la societat pot veure’s afectada.

EU.CAT: Entrant de ple a la selecció que ha fet RTVE aquest any, quins creus que són els artistes amb més possibilitats d’endur-se el triomf?

VDLT: Sota el meu criteri i gust personal, però tenint en compte com són els nostres veïns europeus, veig una aposta segura per la Ruth Lorenzo. Una noia atractiva, amb un canó vocal considerable. La murciana és una veu i una cara famosa a les illes Britàniques gràcies a quedar finalista al talent-xou THE X FACTOR al Regne Unit. I entre nosaltres, som molts els que busquem vídeos de les actuacions d’aquesta versió del popular concurs. Per tant, a Europa ja la poden conèixer. D’altra banda, podríem parlar de la cançó. Crec que és molt bon tema el seu Dancing in the rain. I ella sap que com treure’n suc a la cançó. Només cal que recordem la seva actuació a la TV pública catalana interpretant-ne una estrofa en català per l’audiència de Catalunya.

L’altra candidata forta a ser escollida, representant espanyola per a Eurovisió és la Brequette. Té una imatge exòtica que mai hem donat al festival, molt bona veu, bon físic i una cançó que té tirada. L’única pega que pot tenir el seu Más (Run) és aquest petit escàndol de plagi. Això pot representar una lastra a l’hora de defendre-la sobre l’escenari. Tot i així la canària sabria fer una bona posada en escena com ens ha demostrat en el seu pas pel programa de talents THE VOICE espanyol.

Està clar que les dues tenen una potència a la veu que ens afavorirà al festival, però el més important serà com la controlen per no semblar una dona cridant a sobre de l’escenari. Les dues candidates poden oferir una bona posada en escena, el màxim possible de dinàmica i creativa, o si més no, això espero.

Candidats Espanya 2014

EU.CAT: I una vegada escoltades les seves cançons, creus que el vincle intèrpret-cançó està ben escollit?

VDLT: Jo crec que sí. Considero que tots han fet molt seva la cada cançó i ara mateix seria poc recomanable canviar-los un tema amb el que estan treballant força per treure’n el màxim profit possible en un directe. També és cert que no veuria gaire depèn de quin candidat cantant algunes de les cançons més complicades a nivell de tècnica vocal. El més important de tot plegat és que ells mateixos s’hagin fet seva la cançó que tenen perquè ells els únics que la podran defendre davant d’Europa.

EU.CAT: En l’últim espai de Cazamariposas del canal Divinity et vàrem poder veure opinant sobre el possible plagi de la cançó de Brequette. Creus que ha estat veritablement un fet? O és que si entres en algun estil musical propi (com és en aquest cas la música negre) tots els sons s’assimilen més i creen confusió?

VDLT: Cert, a la meva aparició al Cazamariposas qüestionava el plagi de la cançó de la Brequette i que està composada pel Tony Sánchez i el Thomas G:son. Com ja sabem, els compositors són amics del compositor de l’Uncover que canta la Zara Larsson. La cançó amb la que es compara el Más (Run) de la Brequette. Jo vull pensar que ha estat casualitat, que potser, fins i tot, una de les inspiracións a l’hora de composar el tema eurovisiu o que tal i com em planteges sigui fruit de l’estil musical.

No sóc dels que acusar grauïtament. Segueixo mantenint la idea que les dues cançons tenen una sorprenen semblança que ningú pot negar. Les dues cançons tenen fragments comuns i punts de semblança.

Efecetivament, tal i com ha defensat la Brequette en més d’una ocasió que la música negra pot portar a confusió, en algun instant, en algun fragment, i que l’estructura de les dues peces se semblen però no acaben de ser del tot iguals.

1796587_10151934829538091_1371712810_n

EU.CAT: Per altra banda, què n’opines que els artistes amb gran reconeixement artístic al país optin per anar a Eurovisió? (Com és el cas de Pastora Soler, El Sueño de Morfeo, Soraya… entre d’altres). Els beneficia o els  perjudica a tenir més popularitat?

VDLT: Ara per ara l’industria musical no està en el seu millor moment, bé ara, i des de fa uns anys. Crec que els cantants i grups han de buscar fórmules creatives per promocionar-se, per donar a conèixer la seva música però crec que el festival d’Eurovisió no és la millor manera. Si ens parem a pensar, i tots ho hem comprovat, edició rere edició, la política també és un factor que esté en compte en alguns països on un jurat atorga els punts o si més no la imatge de país que es té part de la ciutadania. Grups i veus com els que m’esmenes crec que no els ha obert portes d’entrada pel fet d’haver-hi representat Espanya. Potser en alguns casos no els hi tancat. Però no hem d’oblidar que Eurovisió és una competició, on es puntua, es valora el talent, la veu, al música, la posada en escena, el físic i fins i tot la creativitat del representant com a equip de cada país. Crec que ens alguns casos no els ha beneficiat, potser com deia tampoc els ha perjudicat, o potser en alguns casos sí. Quedar a la cua de la classificació és un revés a la popularitat del representant.

EU.CAT: Desconeixem si també segueixes les participacions dels altres països i l’afany en que s’interessen per l’eurofestival, però creus que en el cas d’Espanya necessita un canvi de format o alguna nova fórmula perquè eurovisió sigui encara més seguit al país i tingui un reconeixament digne?

VDLT: Aquest any he estat més desconnectat de la representació dels altres països, tot i que encara hi sóc a temps de posar-me les piles abans no arribi el 6, 8 i 10 de maig. Però sí que crec que a Espanya cal un rentat de cara. Cal que ens prenguem seriosament que Eurovisió hi anem a guanyar i no a fer el paperina. Això ho notem tots, en els darrers anys (alguns més que altres) es podia arribar a pensar que Espanya no vol organitzar el Festival o que no se li dóna l’importància que té. Ja que representa al nostre Estat, amb tot el que això implica, fem-ho bé i anem a per totes. Crec que el premi és més suculent del que ens pensem, i com estan ara mateix les coses, ens podria beneficiar la massa de turisme que ens visitaria. Posar a Espanya al punt de mira d’Europa per una cosa més que positiva, pel talent, per la música que fan els nostres musics, per la hospitalitat del país i per moltes raons més.

EU.CAT: I sent locutor d’una de les cadenes musicals més escoltades de l’estat, creus que els mitjans podrien ajudar a netejar la cara al format eurovisió al país?

VDLT: Jo crec que els mitjans privats poden o no entrar-hi en el rol eurovisiu. Però el més important es l’empenta que s’ha de donar des de RTVE i crec que no se li dóna. Cal que desde l’ens públic es facin les coses bé, buscant l’ambició de l’eurofestival i amb ganes de transmetre a tota la societat espanyola què s’hi respira a dins. Si això anés així, els mitjans privats també s’hi sumarien a defendre el festival com si fos el mundial de futbol.

EU.CAT: Amb els estils que actualment triomfen a l’estat, quin creus que seria el gènere o el/la millor intèrpret per quedar bé devant d’europa?

VDLT: Jo crec que la cançó eurovisiva perfecte podria ser una fàcil de recordar, alegre, positiva i festiva. El pop, el pop-dance es porta molt, però les darreres tendències que s’escolten molt ara corren per la via del mestissatge amb la música negre. Crec que és com un plat, a l’hora de cuinar-lo, tots el faríem diferent però buscant la quantitat exacte en els ingredients per a que al final, al resultat, sigui armoniós. De fórmules n’hi ha moltes. És com les colors i els gustos, n’hi ha molts i depèn de cadascú de nosaltres.

EU.CAT: Moltes gràcies Víctor i et desitgem molta sort!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s