Emmelie de Forest dóna la tercera victòria per a Dinamarca

Per Eurovisio.cat

Emmelie de Forest

Fa justament uns minuts hem pogut conèixer el resultat final del festival d’Eurovisió d’enguany. Una gran final celebrada des del Malmö Arena on l’espectacle ha estat el detonant. El bon saber fer de Suècia i de tota la seva producció ha fet que poguéssim disfrutar d’una nit espectacular on finalment n’ha sortit vencedora la jove danesa Emmelie de Forest amb la cançó Only Teardrops amb 281 punts.

Pel que fa a la representació espanyola, ESDM-El Sueño de Morfeo ha confirmat les apostes que apuntaven que quedaríen en un molt mal lloc i justament ha aconseguit una penúltima posició amb la cançó Contigo Hasta El Final amb només 8 punts, 6 d’Albània i 2 d’Itàlia.

El resultat final del festival ha estat el següent en el top 5:

1.- Dinamarca 281 punts

2.- Azerbaijdan 234 punts

3.- Ucraïna 214 punts

4.- Noruega 191 punts

5.- Rússia 174 punts

Acabem amb l’actuació guanyadora de la nit:

Advertisements

One comment

  • En una edició plagada de balades, Dinamarca ha guanyat amb una proposta que incorpora l’ingredient celta, tot i que aquest no és, ni de bon tros, l’element més distintiu de la peça. És un tema amb bon ritme, però amb una tornada molt repetitiva que acaba fent-se massa pesada. Típic de la factoria nòrdica i amb lleus tocs d’instrumentació celta, totalment al servici d’una jove que n’ha sabut traure partit. Res a veure, per tant, amb propostes més autèntiques, com la d’Irlanda de l’any 96 amb una cançó completament celta.
    El resultat d’Espanya era totalment previsible: els nervis inicials de la cantant no crec que influïren massa en la classificació final de la cançó. El problema de Espanya no és el sistema d’elecció interna (de fet, jo el preferisc a d’altres) sinó el fet de no ser fidel a un determinat estil. Itàlia, per exemple, des que ha tornat ha obtingut tres bones classificacions: segona l’any 2011, amb Raphael Gualazzi, novena l’any passat amb Nina Zilli, just davant Pastora Soler, i setena ahir, amb una altra gran veu com és la de Marco Mengoni. És, per tant, una qüestió que cal considerar: sabent que no és previsible que cap país del Big 5 guanye Eurovisió de moment, regla que compta amb l’única excepció de l’excèntrica Lena, l’any 2010, la solució és, si no volem plegar, seguir fidels a un determinat estil que ens garantisca, almenys no quedar últims o penúltims.
    Com he dit al principi, hi havia bones balades: Noruega, Rússia, l’Azerbaidjan i Ucraïna. Qualsevol d’aquestes podria haver guanyat, ja que des del meu punt de vista, qualsevol d’aquestes és millor que la cançó danesa. Enguany he seguit la final pel primer canal rus, fidel a la meua tradició d’evitar TVE pel menyspreu que evidencia any rere any pels eurofans en no emetre les dues semifinals, cosa que sí que fa, per exemple, Alemanya. M’han sorprés dues coses de la transmissió dels russos: en primer lloc, la prèvia es viu de manera molt intensa: es notava que havien apostat molt fort per la Garipova,i comptaven en l’estudi amb Alsou i amb Dima Bilan, entre d’altres. I ja en la transmissió directa, Yana Churikova, la comentarista i exportaveu dels russos, va agrair a Madrid els 6 punts que Inés Paz els va transmetre.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s