Barcelona va ser el centre de la música mediterrània (i part III)

Història del Festival de la Cançó Mediterrània (5a, 6a, 7a, 8a i 9a edició, 1963, 1964, 1965, 1966 i 1967)

Per Josep M. Sebastià

Tal com vam iniciar fa uns mesos aquest monogràfic sobre el festival de la cançó mediterrània celebrada a barcelona durant la dècada dels 60 en repassem les 5 darreres edicions:

  • 5a. edició, 1963
Sense cap mena de dubte aquesta edició va ser de les més espectaculars i va passar-se a celebrar al Palau de les Nacions de Barcelona. Un cop més els encarregats de presentar l’acte van ser Federico Gallo i acompanyat en aquesta ocasió per Carmina Alonso i Ana María Solsona.Per primera vegada al festival s’incorporava Israel i hi va participar amb un tema cantat íntegrament en anglès: Mediterranean Skies que va aconseguir el 4rt. lloc amb la veu de Frida Boccara, qui va ser també la representant per França amb la cançó Qu’en As-tu Fait i que va aconseguir el 6è lloc. O sigui que començàvem a entreveure que el festival no era qüestió de nous talents ni de gent autòctona sinó que alguns països confiaven la trajectòria d’altres artistes veïns per a representar el seu propi país.

El paper espanyol en aquesta edició va ser fonamental: van aconseguir les dues primeres posicions amb cantants que posteriorment tindrien un reconeixament artístic molt important com és el cas de Franciska y Los TNT amb la cançó Paz que van aconseguir el segon lloc i també per a Raimón i Salomé, considerats ja en aquell moment part de la Nova Cançó i que van triomfar amb l’únic tema en català de la nit: S’en va anar.La cançó va esdevenir un èxit absolut a tot el país i de fet va ser el trampolí definitiu per a la cantant. Tant és així que molts dels que a dia d’avui recorden el festival, recorden rotundament la victòria d’aquesta cançó tant popular. La tercera posició va ocupar-la els representants de Mónaco: Katia Valére i Jacques Reveaux amb la cançó Je Suis Là.

Escoltem la interpretació de Salomé i Raimón amb la cançó guanyadora, S’en Va Anar:

  • 6a. edició, 1964

Sense cap mena de dubte, l’èxit de la cançó Se’n Va Anar va provocar certes reticències per part de la direcció de TVE respecte el festival i així els organitzadors es van veure obligats a introduir-hi canvis substancials. Tot i així, Salomé va ser una autèntica nova princesa de la cançó a casa nostra on va començar a grabar noves cançons juntament amb Ramon Calduch, Los Valldemosa, entre altres.Així mateix en aquesta edició del festival va desaperèixer el sistema de vot popular, el qual va ser subtituït per un jurat format per 55 persones repartides per les onze províncies espanyoles banyades per la mediterrània. Tot una reforma per tal de censurar les cançons interpretades en català.

Els presentadors d’aquell any van ser altra vegada Federico Gallo, Pilar Cañada i Marisol González. Després de les diferents interpretacions va sortir-ne guanyadora, en un prinicipi, la cançó Ho Capito Ti Amo, composada per Luigi Tenco i interpretada per Emilio Pericoli i Wilma Goich. I diem ‘en principi’ perquè poc després del triomf, El Correo Catalán va descobrir que un mes abans del festival l’autor ja havia interpretat el tema en un programa de la RAI Italiana, motiu pel qual infringia els reglaments del festival, de manera que el primer premi va quedar desert.

Podeu sentir la cançó en el següent enllaç:

El segon premi va ser per la cançó grega Kathe Ora, interpretada per Klio Denardu, i en tercer llog per Io Credo In Te de Lucia Alteiri i en representació de Malta. Tot i aquesta posició, en les edicions posteriors del 1966 i 1967, els maltesos van utlitzar la seva pròpia llengüa al festival.

Sense cap mena de dubte, l’estrella de la nit va ser Georgie Dann, que aconseguiria posteriorment un èxit absolut en les cançons d’estiu. Ell va participar amb la cançó Tout Ce Que Tu Sais, composada per ell mateix i amb el qual va aconseguir el sisè lloc de la classificació final.

  • 7a. edició, 1965
L’estructura del festival ja començava a arrelar-se a la capital catalana formant part de les festes de la Mercè de Barcelona, i tot i la censura de les cançons en català servia de complement per convidar a les grans estrelles de la cançó espanyola del moment, que ja omplia el buit de tots els barcelonins.

L’edició del 1965 va tornar a estar presentada per Federico Gallo acompanyat de l’actriu Conchita Velasco en qual hi van participar 6 països. El resultat final va haver d’estar compartit ja que hi va haver un empat entre el representant italià Pino Donaggio amb la cançó Si Chiama Maria i els grecs Zoi Kurukli i Niki Camba amb Min Les Tipota, amb el qual va ser necessària una segona votació que va donar com a guanyador el tema grec.

Aquí podeu veure l’actuació original del festival per part de Pino Donaggio:

Aquí podeu escoltar la cançó guanyadora de l’edició del festival:

Pel que fa a Espanya s’hi van presentar Santy, de Los Mustangs, en solitari i amb el tema La verdad del Dúo Dinámico que va aconseguir un desè lloc. També Salomé es tornava a presentar amb Extranjera, Dyango ho feia amb Ser i Encarnita Polo amb Mil Horas, però tots ells no van arribar a la final.

Altres representants d’aquesta edició van ser Romuald per a França amb la cançó Dis Moi Le Vent, aconseguint el tercè lloc i per a Mònaco amb la cançó Vers Quel Amour, quedant en sisè lloc. Per altra banda, la italiana Iva Zannichi va quedar novena amb el tema Passerò Questa Notte.

  • 8a. edició, 1966

La vuitena edició del Festival de la Cançó Mediterrània de Barcelona passarà a l’història com una de les edicions més aborrides i amb menys artistes internacionals de tota la seva història. El certàmen va tornar a estar presentat per Federico Gallo i Conchita Velasco i va tornar al seu sistema primitiu de votaicó popular després de l’empat de l’any anterior. Com recordarem, el sistema consistia en que cada espectador del Palau Municipal d’Esports de la capital catalana rebia amb la seva entrada un cupó de votació que podia utilitzar-lo per votar al seu tema favorit.

En aquesta edició els grans premis es van quedar a Espanya. Els guanyadors van ser el Dúo Dinámico i Bruno Lomas amb el tema Como Ayer, que poc després va ser tot un gran èxit de vendes.

Aquí en podeu veure l’actuació per part de Bruno Lomas:

El segon classificat va ser el tema Septiembre que va interpretar la portuguesa Madalena Iglesias en representació per Espanya. Madalena no va ser l’única representant participant a Eurovisió el 1966 que va repetir l’experiència al Mediterrani, Madeleine Pascal, que va representar també a França al festival europeu, també repetia al de Barcelona amb la cançó Tant Pis Pour Les Paroles, aquesta no arribant ni tant sols a la final. El cinquè lloc va ser per Alberto Cortez amb el tema Señor Chaplin, composada per Fina de Calderón.

  • 9a. edició, 1967

Arribem a la darrera edició del que va ser un dels festivals més importants a tota la regió mediterrània. En aquesta edició Federico Gallo no va poder presentar el festival i en el seu lloc ho va fer el reconegut Luis del Olmo acompanyat de Marisa Medina, qui treballava ja per a TVE per primer cop. Curiosament, els trofeus del festival foren lliurats pels guanyadors de l’any anteior i per Lola Flores.

Atès que la Nova Cançó estava guanyant una gran popularitat en aquella època, gràcies en part a intèrprets com ara Joan Manuel Serrat o Guillermina Motta, TVE va tornar a autoritzar cançons en català, però d’altra banda es va tornar a retirar el vot als espectadors de la sala per a tornar als jurats provincials. Dos van ser els temes admesos a concurs. T’estim i T’Estimaré, interpretat per Betina, que curiosament va ser la guanyadora del festival de Benidorm del 1967, i Com El Vent, dels autors del S’en Va Anar, interpretat per Salomé i per Dova.

Aqui podeu veure l’actuació de Salomé amb la cançó Com el Vent:

Quan solament hi mancava la votació del jurat gironí, Com El Vent estava en primer lloc, però finalment aquest jurat va votar un altre tema i Salomé va quedar només a dos punts per sota de la cançó guanyadora que va ser la Chanson Du Bonheur, interpretada per Guy Mardel (representant de França a Eurovisió 1965) i també per Nancy Holloway. El tercer lloc va ser per a l’italià Little Tony amb el tema roch Mulino A Vento.

Aquí podeu veure l’actuació de Guy Mardel amb Chanson Du Bonheur, traduïda en espanyol com a Canción Para La Felicidad:

Probablement la raó per a la qual aquesta seria la darrera edició del festival va ser la victòria de Massiel a Eurovisió el 1968, ja que TVE hauria decidit concentrar tots els seus esforços en l’organització d’Eurovisió 1969 deixant de banda el Festival de la Cançó Mediterrània, i els costos d’aquesta organització no haurien deixat gaires fons per a més festivals de la cançó.

Així mateix, a Barcelona es va intentar continuar amb el festival sense la col.laboració de TVE anomenant-lo Festival de la Cançó de Barcelona, però sense gaire èxit i va acabant desapareixent també.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s