Segon assaig i roda de premsa de la delegació espanyola

Per Glòria Bricollé i Josep Ma. Sebastià

Ahir diumenge  Lucía Pérez i tot el seu equip van pujar per segona vegada a l’escenari de l’Esprit Arena per tal d’assajar i posar en pràctica alguns canvis sorgits del primer assaig, especialment quant a il·luminació i el fons,

Cal dir que Que me quiten lo bailao està resultant una de les candidatures més divertides i més atractives del Festival degut a que la posada en escena motiva, desprèn energia i tant la cantant gallega com els ballarins-coristes compleixen el seu paper a la perfecció. Ahir es va poder comprovar després de veure els assajos de tot el Big Five, cadascun d’ells ben diferent, que Espanya aporta aquest any un tema alegre, amb una cantant de potència vocal i amb coreografia impecable.

Comentem el segon assaig: el que ha canviat bàsicament és el vestuari de Lucía, que llueix un minivestit rosa amb lluentons a la faldilla, amb escot asimètric i sabates a conjunt. El pentinat també és l’habitual: melena arrissada. Els ballarins van vestits igual que al primer assaig, blancs i al final Ginés i Nito amb barrets “borsalinos” també blancs. També ha canviat un detall: al final tant els barrets dels dos nois com els braços d’Amaury Reinoso brillen amb llums fosforecents, no sabem què significa, no ha trascendit a la roda de premsa.

El fons segueix essent festiu, amb flors de colors i amb detalls que suggereixen una festa, potser la de Carnaval (del vídeo promocional gravat a Sitges?), amb colors molt saturats, que en directe són excessius però que de ben segur que són ideals per a un show televisiu com és el Festival d’Eurovisió. El que no ha canviat pas és l’actitud de la cantant: Lucía es mostra alegre i positiva en els seus moviments corporals però, malauradament, la seva expressió facial no concorda amb la cançó, segueix mostrant una cara d’espantada, amb els ulls molt oberts, rient en comptades ocasions. De ben segur que per a la Final aquest fet canviarà i Lucía Pérez pujarà a l’escenari amb el millor dels seus somriures.

Durant aquest segon assaig Espanya ha provat la cançó en tres ocasions, igual que la resta de països, i en cap dels tres casos ha provat la pirotècnia de mà que porten les dues ballarines Sandra i Kristina, ni tampoc els petards del final de l’actuació. No sabem si la descarten o simplement que ens la reserven per a la final i els assajos previs del divendres.

En tot cas, tant en l’assaig com en la roda de premsa tot eren cares alegres, de bon funcionament entre tot l’equip i amb ganes de descansar durant la setmana per arribar al divendres amb energia i amb la lliçó ben apresa. A la sala de conferències hi va assistir tot l’equip, la mateixa Lucía, acompanyada per al cap de la delegació Federico Llano, el compositor de la lletra i la música del tema Rafael Artesero i la responsable de la coreografia, Lola González. A més també es podia veure a primera fila els cinc ballarins, entre ells la catalana Kristina Domínguez.

Durant aquest contacte amb els mitjans eurovisius van sorgir diferents preguntes sobre el fet de que Lucía és la primera representat gallega d’Eurovisió per Espanya, sobre si se sentia orgullosa, sobre el fet de no haver introduït cap paràgraf en llengua gallega, sobre els dissenyadors gallecs del vestit, etc. En tot cas, Lucía va deixar clar que ella defensava que cadascú canti en la seva llengua materna i que se sent molt orgullosa i privilegiada de representar la seva comunitat davant tot el continent, on encara hi ha molta presència de gallecs immigrats. També se li va preguntar sobre els seus rivals preferits i ella segueix apostant per a Regne Unit amb els Blue, tot i que també li agrada molt Suïssa.

Després va ser el torn del creador del Que me quiten lo bailao, el basc Rafael Artesero (que viu habitualment a Eivissa) per tal de que ens relatés com va ser el procés de gestació de la cançó. El compositor va explicar que estava molt satisfet de que TVE hagués seleccionat tres dels seus temes per a les dotze cançons semifinalistes  i que precisament aquesta que va ser triada en principi ell la va crear en anglès, amb el títol de Wheeping for joy (Plorant d’alegria) però que per a la final la cadena estatal li va demanar que la traduís al castellà. Artesero va dir que no ho va tenir fàcil per a traduir-la a l’idioma de Cervantes però que al final va triar aquesta expressió tan intraduïble que ara porta per títol Que me quiten lo bailao i que, en tot cas estava molt content per el resultat final.

Aquí podeu veure l’assaig:

I Lola González també va ser interpelada durant la roda de premsa, ja que se li va preguntar sobre el significat de la coreografia. Ella va comentar que al final mostrava com si Lucía sobrevolés la terra amb alegria i positivisme i que els passos volien transmetre també aquesta alegria i energia.

La roda de premsa va concloure amb Lucía Pérez interpretant un fragment del Que me quiten lo bailao amb tot l’equip i amb el seu compositor habitual, Chema Purón, a la guitarra.

Aquí podeu veure l’interpretació en acústic a la Roda de Premsa:

I al final ens va obsequiar amb un tema popular de Galícia, Lela.

Demà dimarts es durà terme la primera Semifinal, on es classificaran deu països per a la Final de diumenge i avui hi ha els assajos generals. La primera semifinal serà retransmesa per TVE a les 21:00 per la 2.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s