Pau Quero: “Destino Eurovisión ha sigut la millor experiència de la meva vida”

Per Josep M. Sebastià

El passat dia 4 de febrer de 2011 va tenir lloc la segona semifinal del programa Destino Eurovisión als estudis de Sant Cugat i curiosament el primer candidat a actuar va ser el badaloní Pau Quero. Després de defensar el tema original de Izhar Cohen & Alphabeta, A-ba-ni-bi i guanyadora del festival del 1978. Quero no va poder passar a la fase final de la gala ja que el jurat el va eliminar a la primera criba.

Dues setmanes després ens ha cedit una estona per respondre a una sèrie de preguntes i poder conversar amb ell.

Pau Quero va néixer el 16 d’octubre de 1991 a Santa Coloma de Gramenet tot i que ell actualment resideix a Badalona. Sempre havia tingut molt clar el que volia fer en la seva vida personal i ja de ben petit la seva mare l’apuntava a classes de teatre en anglès que feia a la mateixa escola de primària. Però la seva història com a intèrpret va començar més seriosament fa qüestió de 5 anys. Tenia 15 anys quan va aconseguir apuntar-se a l’escola de teatre musical Memory. Allà va apendre a tastar diferents branques artístiques com ara el cant, l’interpretació i la dansa. Un any després va seguir formant-se a l’escola El Timbal on va aprofundir més en la interpretació durant dos anys més. També compaginava els estudis amb les classes particulars de cant a l’escola Aules i després d’acabar el batxillerat va decidir continuar els seus estudis al mateix centre on fins ara ha fet diferents cursos de teatre musical com We Will Rock You, A Chorus Line i Wicked.

Actualment, entre setmana està estudiant el Grau d’intèrpret de Teatre Musical i fent classes de Training Actoral, Màscara Neutra, Tècniques de coneixament corporal, Clàssic, Modern-Jazz i seguint amb les classes particulars de cant cada setmana. Tot això compaginant-ho amb els estudis de Producció d’Audiovisuals, Ràdio i Espectacles.

Però a on va despuntar per sobre de tot en Pau va ser l’any passat amb l’obra Èdip Rei del Pop de Marta Gil Polo. Una obra multidisciplinar basada en la vida de Michael Jackson. Amb ella va arribar una gira per tot Catalunya on va aprendre moltíssim de cada actuació. I encara els queda corda ja que tenen previst fer una nova gira per França el proper mes de maig.

Eurovisió.cat (E.cat): Com se’t va acudir presentar-te als càstings de Destino Eurovisión?

Pau Quero (PQ): Tot i que el meu camí és el teatre musical, un dels meus somnis és ser cantant solista o d’un grup i fer concerts, tenir cançons pròpies… i tenir una carrera musical. Vaig veure anunciat per la tele que buscaven a gent per ser el representant d’Eurovisió i que es feia un càsting de veu i un altre de cançons, per separat. Després de veure que aquests últims anys està guanyant el certamen gent molt jove vaig decidir provar sort i trucar per fer el càsting.

E.cat: Era ja una inquietud teva poder ser el representant espanyol a Eurovisió?

PQ: En cap moment de la meva vida m’ho vaig plantejar, trobava que era un festival per a intèrprets ja consagrats o que almenys tenien les seves pròpies cançons, però després de passar tots els càstings i d’arribar a ser un dels 24 candidats del programa et dóna la sensació que aquest somni se’m pot fer realitat en un futur, i que m’agradaria complir, evidentment.

E.cat: Desconeixem si segueixes any rere any el Festival i si et consideres un eurofan. Però dels representants espanyols que hi ha hagut fins a dia d’avui, amb quin et quedes? I amb quin dels guanyadors del certamen?

PQ: Vaig començar a veure el festival l’any que David Civera va representar el nostre país, recordo el moment. Era amb els meus avis, assegut al sofà. El meu representant espanyol preferit és Daniel Diges i com a guanyadora del festival em quedaria amb la Lena, l’última guanyadora.

E.cat: Sentint molt que no poguéssis passar a la final de la gala, què ens podries dir de la teva experiència a Destino Eurovisión?

PQ: Tranquils, no passa absolutament res, el fet que confiessin amb mi per ser un dels 24 candidats és ja el millor premi que podia aconseguir. Indiscutiblement ha sigut la millor experiència de la meva vida i ho he viscut al 100%

E.cat: També cal dir que el tema que et va tocar defensar sobre l’escenari no era fàcil. A-ba-ni-bi era per tu una cançó còmoda?

PQ: A-ba-ni-bi va ser un dels temes que vaig escollir per fer el càsting, la vaig escollir perquè era la cançó ideal per transmetre energia i simpatia en un càsting tan ràpid com aquest. De vegades no s’ha d’escollir la cançó que millor pots cantar sinó la que més pots transmetre. Trobo que és un tema molt divertit i molt conegut per a tothom, però no és del meu estil.

A mi m’hagués agradat cantar altres cançons a l’estil soul o fins i tot rock com el tema Can’t Wait Until Tonight (Alemanya 2004) per exemple, que també el vaig cantar al càsting. Finalment em van donar la cançó d’Izhar Cohen & Alphabeta per a la gala i vaig aconseguir cantar-la al meu aire tot i que em va resultar complicat ja que no és una cançó gens apropiada per la meva tesitura ni pel meu tipus de veu. A l’escenari em vaig sentir còmode, m’ho vaig passar súper bé i vaig disfrutar moltíssim.

E.cat: Com valores la convivència amb els teus contricants i les vivències dels dies prèvis amb els assaijos?

PQ: Va ser brutal, una de les millors parts de l’experiència. Els primers dies que em preguntaven sobre els meus companys m’emocionava. Imagina’t el que pots arribar a estimar-los en tan poc temps… Va ser increïble viure una experiència on tothom vol aconseguir el mateix que a tu, li agrada el mateix que a tu i és tan sensible com tu.

E.cat: Després de la gran decisió d’aquest darrere divendres, quin és el teu favorit dels tres finalistes de la gala?

PQ: Jo només conec a la Melissa perquè vaig compartir gala amb ella. És una noia sensacional, és molt bona persona, molt innocent i s’ho mereix tot a la vida. A més té una veu privilegiada i una imatge ideal. Per tot això m’agradaria que guanyés ella tot i que la meva preferida des del primer dia de càsting va ser la Mònica Guech. Tot i així crec que guanyarà la Lucía Pérez ja que com a qualitat destaco la seva sensibilitat interpretant.

E.cat: Després d’aquesta experiència què té previst fer Pau Quero a partir d’ara?

PQ: Seguir com sempre! Estudiant moltíssim i preparant-me pel que vingui. Fer molts càstings i treballar en tot el que pugui. També m’agradaria conèixer algun músic per formar un grup, qui sap…

E.cat: Si et proposéssin tornar a presentar-te a una altre preselecció espanyola pel festival t’hi apuntaries?

PQ: Si l’any que ve puc, tornaré a presentar-me.

E.cat: Creus que la decisió del jurat i els seus comentaris van ser els més encertats?

PQ: Si, m’ho esperava. No em vaig enfadar, ni molt menys perquè està allà ja era un regal per mi. A més, tenien tota la raó. Crec que els meus companys valien molt i es mereixien passar. De fet, tots ens mereixíem passar, però tard o d’hora ens havien de fer fora a tots menys a un, el guanyador.

E.cat: Creus que les plataformes televisives serveixen encara a dia d’avui com a trampolí a la fama?

PQ: A la fama no ho sé, però la televisió la veu molta gent i si agrades pots triomfar molt més ràpid.

Esperant el retorn d’aquest badaloní que promet en la seva carrera i agraïnt els minuts que ens ha regalat amb aquesta entrevista us deixem amb la seva actuació al programa de TVE:

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s