La batuta catalana del festival (primera part)

Per Josep M. Sebastià

La màgia de l’orquestra al festival d’eurovisió va ser evidentment el puntal més característic durant els primers anys del certàmen. De fet des de la primera edició i fins al 1998, totes les peces dels diferents països eren interpretades íntegrament amb orquestra, llevat d’algunes  apostes més arriscades com ara el dance, el rap o ritmes més actuals on l’orquestra no hi tenia cap paper destacat. En aquests casos s’optava ja per la música pre-grabada, període iniciat al 1999 fins a l’actualitat.

Moltes van ser les opinions sobre aquest canvi radical. Uns preferien valorar el so en directe de la música, i a uns altres els agradava més sentir la perfecció amb el so gràcies a la música enregistrada. A més del canvi d’estils en la música i l’evolució amb l’electrònica ha fet que a dia d’avui es puguin fer també meravelles amb aquesta opció. Però la raó de la causa va ser la reducció de pressupost per invertir en els efectes visuals, d’escenografia i altres grans trets de l’espectacle que podem veure actualment.

El pas d’espanya al festival, i els directors d’orquestra que ha tingut la delegació s’en poden destacar moltíssims, i de ben preuats, com ara Augusto Algueró, Ramón Arcusa, Juan Carlos Calderón i d’altres, però cal recordar també el pas de tres músics importants. Ells són Joan Barcons, Josep Llobell i Toni Xuclà. Repassem les seves trajectòries a continuació:

JOAN BARCONS

Barceloní nascut el 10 de febrer de 1942, va ser un dels músics, compositors i productors de bona part de la moguda dels 70 en la música d’àmbit espanyol. Tant és així que va arribar ser productor de discos improtants del mateix Peret, de Manolo Escobar i altres.

El seu pas important va ser la composició de vàries pel.licules i curtmetratges fets al país durant aquell temps com per exemple Cuando los niños vienen de Marsella, de l’any 1974, La mujer es un buen negocio, del 1976, La guerra de los niños, del 1980 i va ser un dels productors destacats tant en la carrera del grup infantil Parchís com també de la pel.lícula que ells mateixos van protagonitzar l’any 1982, Las Locuras de Parchís.

A més de ser un músic destacat en el camp audiovisual, també va col.laborar estretament amb la Royal Philarmonich Orchestra de Londres i per la gran orquestra de Paul Mouriat, editant diferents discos amb aquest últim. Més tard van crear el seu propi segell discogràfic conjuntament amb la seva esposa i va passar a dirigir el cor del Conservatori Municipal de Barcleona.

Joan Barcons va ser l’encarregat de dirigir l’orquestra per a la representació espanyola els anys 1976 i 1981, amb els intèrprets Braulio i Bachelli, respectivament.

Aquí podeu veure el vídeo de l’actuació de Braulio al festival de l’any 1976, celebrat a La Haia:

L’altra col.laboració amb el festival va ser l’any 1982 amb el també barceloní Bachelli i la seva cançó “Y Solo Tú”, edició celebrada a Dublín. En podeu veure el vídeo aquí:

JOSEP LLOBELL

Un altre gran músic que va dirigir l’orquestra per a la delegació espanyola al festival va ser Josep Llobell, productor reconegut de molts grans artistes del país. i compositor de cançons de repercussió internacional amb Sergio Dalma, Raúl o d’altres.

La seva estreta vinculació amb diferents segells discogràfics va fer que fós el productor de tots els discos editats per El Último De la Fila, bona part dels de Sergio Dalma, però el punt culminant va ser quan la cançó Mis Manos va guanyar el certàmen del festival de la OTI l’any 1996, interpretada per Anabel Russ. La producció del disc va anar a càrrec d’Alejandro Abad, gran amic de Llobell. Un any més tard, les cartes es van girar i curiosament el tema interpretat per Abad a Eurovisió, Ella no es Ella va tenir l’ajuda de Llobell a l’orquestra, sent el director de la mateixa, llògicament per encàrrec del mateix Abad.

Aquí podeu veure l’actuació del català l’any 1996, celebrat a Dublín:

Però la gran trajectòria de Josep Llobell no acaba amb el festival, poc després crea el seu propi estudi de grabació Josep Llobell Produccions, on es dedica en part a compondre multitud de sintonies i ràfegues per a diferents espais de ràdio i televisió. L’encàrrec més agosarat va ser quan el gegant Gestmusic-Endemol li va demanar per grabar diferents sintonies pels seus propis programes com ara Allá Tú, Contra 100, Lluvia de Estrellas, Sis a Traïció i molts d’altres. A partir d’aquesta col.laboració també va passar per la producció de bona part dels discos editats dels programes Operación Triunfo i Eurojúnior, produïts també per la companyia Gestmusic.

Josep Llobell recentment ha editat un disc de música alternativa o new age enregsitrat als seus propis estudis anomenat Oliver’s Planet, i editat per Ariola.

TONI XUCLÀ

Per últim destacar la col.laboració de Toni Xuclà com a director d’orquestra l’any 1997, amb la cançó Sin Rencor, del també català Marcos Llunas.

Toni Xuclà és un dels músics més il.lustres que encara continuem tenint al nostre país. Nascut a Barcelona l’any 1955 és considerat ja de ben jove un músic autodidacta, on comença la seva carrera component diferents peces per a companyies de teatre aficionat. Anys més tard també col.laboraria amb la banda sonora del programa Natura de Televisió de Catalunya.

No va ser fins el 1992 quan graba el seu primer disc anomenat Banda Sonora, on barreja la guitarra, efectes electrònics o un instrument tant primitiu i centenari com la launeda eivissenca. també va col.laborar amb produccions teatrals com Suite de Nadal, Quan els arcs fan swing, Verdaguerianes i Àlies Pere Quart.

El punt més àlgid de la seva carrera va venir amb l’edició del disc Les arracades de cirera, compost per dotze cançons amb poemes de Federico García Lorca.

El més curiós de tota la seva carrera, i precisamnent on va fer més conegut va ser quan va formar el trío Menaix a Trua, juntament amb Cris Juanico dels Ja t’ho diré i amb Juanjo Muñoz de Gossos. Aconseguint amb aquesta banda, fer-se un forat en el panorama musical en català.

Aquí podeu veure una de les darreres cançons dels Menaix a Trua, Viatge estelar d’un adolescent:

Però a part de col.laborar amb aquesta banda, Toni Xuclà ha continuat la seva carrera en solitari, composant diferents musicals, nous espectacles i treballant amb els seus propis arranjaments en solitari.

Paral.lelament i tal com hem esmentat, el mateix Xuclà, bon amic de Marcos Llunas va ser el responsable de dirigir la cançó a Eurovisió, de fet bona part de les cançons del seu primer disc estàn composades pel mateix Xuclà.

Aquí podeu veure l’actuació de Llunas al festival del 1997 celebrat a Dublín:

En la segona part d’aquest reportatge repassarem la trajectòria de Rafael Ferrer (1961), Rafael Ibarbia (1963, 1964, 1966, 1968, 1974 i 1977) i Ramón Arcusa (1978)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s