El camí germànic a Eurovisió (tercera part)

Per Glòria Bricollé

[2000 – 2009] rap, balada, country, soul, jazz, swing…

la caixa de música alemanya

Doncs sí, durant els primers anys del nou segle el país centreuropeu ho prova tot amb resultats ben desiguals. Stefan Raab enceta el segle XXI amb una de les actuacions que seran recordades per sempre a la història d’Eurovisió: el famós Wadde hadde dudde da?, un rap cantat en un alemany inventat pel mateix Raab, un còmic que s’havia fet famós a la televisió del seu país. Poca broma, va quedar en 5a posició. Vegem-lo:

Michelle seguiria tímidament les passes de Raab, amb una balada anomenada Wer liebe lebt, en vuitena posició. Però una de les actuacions alemanyes que també es recordaran és la de Corinna May el 2002 a Tallin amb I can’t live without music. Semblava que la cantant invident de Bremen acabaria entre els primers llocs però no va ser així, era una cançó amb molta força però la posada en escena i les limitacions de la coreografia la van enfonsar: 21 de 24.

Segueix el camí la fantàstica Lou el 2003 a Riga amb Let’s get happy, un tema que podríem classificar com a “clàssic eurovisiu”, composat per l’inefable Siegel. 11ena posició. I el 2004 creix la família eurovisiva, amb 36 participants es feia necessària una semifinal eliminatòria, tot i que Alemanya com a un dels màxims contribuents econòmics al Festival passava directament a la final juntament amb la resta de Big Four, l’amfitriona Turquia i els nou països amb millor puntuació del 2003. Max va ser l’encarregat d’aprofitar aquesta avantatge amb el seu tema soul I can’t wait until tonight aconseguint una meritòria 8ena posició.

També automàticament va entrar a la final del 2005 la cantant Gracia amb una balada rock anomenada Run & hide, fanalet vermell amb 4 puntets, la cinquena vegada que Alemanya quedava última. Un nou desastre del Big Four en plena tempesta.

En aquesta successió de ritmes diferents, Alemanya va provar sort amb el country i els Texas Lightning. No no never va portar una mica d’esperança als eurofans germànics, que es van presentar el 2006 a Atenes tots disfressats amb barrets vaquers i serrells daurats. El quintet d’Hamburg va aconseguir una 14ena posició. I el 2007 Roger Cicero ho prova amb el jazz, i tampoc… dinovè.

Les No Angels ho intenten el 2008. Sorgides del Popstar alemany el 2000 semblava també que podrien enlairar el seu país amb Disappear però seguia la mala ratxa, 23ena posició de 25 països a la final de Belgrad.

Acabem la dècada amb un altre invent…  es tractava de Miss kiss kiss bang, una cançó divertida sense cap mena d’interès intepretada per Oscar Loya i Alex Christensen. El que tots esperaven era l’aparició de la pinup Dita von Teese, però ni Dita, ni el sofà, ni els pantalons de lluentons de l’Oscar van ser suficients per obtenir més de 35 punts, quedant en vintena posició. Caldria esperar un any més per aconseguir la victòria. De tota manera, us deixem amb el vídeo perque l’escenari de Moscou val la pena ja per ell  mateix:

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s