El camí germànic a Eurovisió (primera part)

Per Josep M. Sebastià

Just quan han passat pocs dies per reviure altra vegada una nova edició del Festival d’Eurovisió, i després del triomf de Lena Meyer-Landrut, creiem que és un bon moment per poder recordar el pas dels germànics al concurs de la cançó europea. Val a dir que els amfitrions han trencat la maledicció dels països anomenats Big4, els països més ben considerats per la UER que es colen a la final sense passar per les semifinals del certamen musical, i el triomf ha donat esperances als països centreuropeus, considerats els menys preuats per poder guanyar.

Els alemanys han participat ininterrompudament al festival desde la seva inauguració a Lugano, el 1956 fins a dia d’avui, llevat de l’any 1996, ja que van estar absents per quedar en última posició l’any anterior.

La primera representació va anar a càrrec de dues de les veus punteres al país durant els anys 50. Walter Andreas Schwarz i Freddy Queen. Recordem que en aquesta primera edició, cada país participava amb dues cançons. En aquest cas podeu veure i escoltar aquests dos temes que malauradament, van quedar a la cua de la classificació.

Walter Andreas Schwarz interpretant Im Watersaal zum groben Glück:

Freddy Quinn interpretant So Geht Das Jede Nacht:

I el país va acabar la curta dècada amb bona classificació de l’artista Margot Hielsher, el 1957 i 1958 classificant-se en 4a. i 7a. posició del rànquing. Provaria sort també Alice acompanyat d’Elen Kessler el 59, però ni molt menys tenint la mateixa repercussió que la primera.

[1960-1969] Quan Alemanya era un país dur per molta gent

Si d’alguna cosa cal destacar aquesta dècada de la participació alemanya és que van començar a tastar les últimes posicions del concurs justament quan en el certamen s’afegien nous participants, i per tant, la rivalitat i el nivell havia de ser constant. El 1960, amb Wyn Hoop aconsegueixen una 4a. posició, el 1961 amb Lale Andersen es situen en la penúltima, el 1962 amb Conny Forboess la 6a i el 1963 amb Heidi Brühl i el seu tema Marcel, quedant en novena posició.

I va arribar el moment de tastar els 0 punts. Ho va fer repetidament al 1964 i 1965 amb el grup Nora Nova i Ulla Wiesner respectivament que van estrenar el marcador obsolet a l’eurofestival. Amb les piles carregades, el posterior 1966, Margot Eskens pujava al llistó, però el moment més àlgid de les participacions en aquesta època va ser per Siw Malmkvist amb la cançó Primaballerina, aconseguint un èxit brutal al nostre país, possiblement per actuar en aquella edició desde el Teatro Real de Madrid:

[1970 – 1979] Ralph Siegel, ha nascut una estrella

La dècada dels setantes a Eurovisió comença amb esperança per als alemanys, Katja Ebstein els proporciona un tercer lloc en dos anys consecutius els anys 1970 i 71. També aconsegueixen una tercera posició l’any següent, amb Mary Roos.

A partir del 1973 Alemanya entra en hores baixes (8ena posició per a Gitte i el seu Junger tag, 14ena posició per a Cindy & Bert i Die Sommermelodie que els relega a última posició i el 1975 una 17ena posició per a Joy Fleming). Amb Joy Fleming tots vam vibrar amb la seva actuació, i de ben segur que és una de les més ben valorades dels alemanys. Ho podeu veure aquí:

Els finals dels 70 són anys de mala sort en les puntuacions però ens han deixat actuacions memorables amb Les Humphries Singers i Sing Sang Song (1976), les Silver Convention i Telegram (1977) i els originals Dschinghis Khan (1979) i el seu tema homònim. Durant aquest 1979 comença l’estreta col·laboració entre la participació d’Alemanya al Festival amb el compositor i productor musical Ralph Siegel que donarà nombrosos fruits entre els finals dels 80s i 90s. Siegel segueix contribuint a Eurovisió fins i tot aquest 2010, a la preselecció irlandesa.

Dels setanta destaquem doncs el tema dedicat a l’emperador mongol Gengis Khan que aconseguí una meritòria quarta posició al Festival del 1979 a Jerusalem, l’any de la Betty Missiego, per entrendre’ns…


Advertisements

One comment

  • No puc dir que m’agradi especialment enguany el tema guanyador, tot i que
    canta en anglés hi ha moments que sembla alemany, i l’alemany a les cançons sona molt dur a l’oide. tot i que la canço de Nicole cantada en Alemany, només sentirla ja es veia venir que seria guanyadora, i també va haver un any que van quedar segons que mereixien guanyar, eren els Wind al 1985 amb la canço “Fur Alle”.
    Aquest any ha estat la primera vegada que hem viscut en directe el festival, hem estat a oslo al telenor Arena i… ha estat impresionant, un record inolvidable.
    ens estem plantejant de tornar l’any vinent a Alemanya. llàstima que no puguem escoltar cap cançó en català.
    PD. Crec que es la primera vegada que us deixo un comentari, malgrat que ja fa uns mesos que us vaig trobar i us segueixo molt. espero que us pugui anant deixant els meus comentaris de tant en tant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s