Curiosament, avui dimarts dia 14 de Juny es celebra un mes de la passada final del festival d’Eurovisió de Düsseldorf, d’on van sortir vencedors Ell & Nikki, els representants d’Azerbaidjan. Durant aquests 30 dies ha sigut moltes les reaccions i l’activitat frenètica d’aquesta parella artística dins i fora del seu país.
Una vegada van rebre el trofeu que els acreditava com a vencedors la gran moguda al país va ser tot un èxit, especialment a la seva capital, Bakú. Una vegada totes les televisions del país visionaven el triomf de la parella tota la població es va llençar al carrer per celebrar-ho al màxim, talment com si es tractés d’un triomf futbolístic al nostre país.
I un cop van aterrar a l’aeroport de la capital, els esperava ja la comitiva que els va portar fins al palau nacional on van ser rebuts pel president del país, Ilham Aliyev i la seva esposa Mhriban Aliyeva, talment com si es tractés d’una qüestió d’estat. El més curiós de tot és que al cap de pocs dies de rebre’ls, la mateixa Aliyeva es va imposar com a cap del comitè organitzador pel festival del 2012 a Baku, sens dubte una tasca difícil si tenim en compte que a dia d’avui no hi ha cap recinte construït per acollir la gran quantitat d’espectadors ni tampoc compta amb una infraestructura hotelera per allotjar-los.
De fet durant aquest mes ja s’han conegut algunes propostes d’arquitectes destacats per poder ser la futura seu del gran esdeveniment europeu. Una d’elles, la més espectaulars de totes ha estat la d’una empresa alemanya que ha ideat la construcció d’un palau de concerts realment impressionant amb un sostre de vidre i ubicat justament sobre el Mar Caspi.
Però la descisió no serà fins el pròxim dia 20 de Juny quan la UER celebrarà una reunió a Ginebra on es decidirà finalment la seu i les dates en que es celebraràn les corresponents semi-finals i final. Aquestes últimes ja es van anunciar poc abans de celebrar-se la final d’enguany en una de les reunions dels organitzadors a Düsseldorf on ja es va establir que seria el 22, 24 i 26 de Maig però falta saber-ne la confirmació oficial.
Poc després els guanyadors van acompanyar el president de la cadena Ictimai (Televisió d’Azerbaidjan) en una roda de premsa on es van tractar principalment els aspectes sobre la celebració del festival de l’any vinent i del triomf de Ell & Nikky. Aquests últims van afirmar rotundament que “per guanyar Eurovisió s’han de tenir ganes de fer-ho, treballar dur i rodejar-te de grans professionals” i van elogiar indiscutiblement els autors suecs de la cançó Running Scared. Una fórmula d’èxit tenint com a conillet d’indies a Safura (representant del 2010) on es va fer el mateix format de pre-selecció i van ser els mateixos autors de la cançó triomfadora d’enguany.
Però l’èxit de la parella no acaba aquí ja que el passat dia 2 de Juny van firmar un contracte amb la companyia discogràfica Universal Music a la seva seu d’Alemanya per grabar un primer àlbum. A més també preparen una gira europea que els portarà per diferents punts del continent, encara per concretar. Tot i aquest suport de la companyia per entrar al mercat musical més competitiu d’europa, el de la zona oest, ja han mantingut altres vincles de col.laboració amb la discogràfica Roton, coneguda per tenir a la seva cartera d’artistes a Inna, Ackcent, Bob Sinclair, Tiesto, entre altres.
L’activitat frenètica els va portar fins i tot als premis Muz-TV Awards 2011 de Moscou el passat dia 3 de Juny on van actuar amb artistes com Tokio Hotel o Arash (co-representant del mateix país el 2009 i reconegut a Iran).
Passades gairebé dues setmanes de la 56ena. edició del Festival d’Eurovisió celebrat a Düsseldorf (Alemanya) és moment de fer balanç del que s’ha realitzat i tot el seguiment que s’ha portat a terme durant aquella setmana per nosaltres, màgica.
L’estructura del projecte es va centralitzar majoritàriament en fer les diferents cròniques sobre totes les cançons participants, incloure a més a més alguna anècdota ocurreguda i les opinions diverses del públic allà assistent. Tot això amb l’incorporació de fotos i vídeos del que anava succeïnt.
També es va poder col.laborar a la tertúlia de Gerard Quintana i Bernat Dedéu del programa El Suplement de Catalunya Ràdio conduït per Tatiana Sisquella el dissabte dia 14, previ a la gran final del festival d’Eurovisió. En qualsevol cas va ser una intervenció esporàdica on es volia repassar amb pinzellades les grans candidates de la nit, sempre amb un toc d’humor particular. Aquí en podeu sentir l’àudio de l’intervenció:
També cal fer esment que la web ha batut els rècords absoluts d’entrades durant el primer any d’existència i tot això gràcies a vosaltres!
Gràcies a tots per aquests resultats!
Lucía Pérez Vizcaíno va nèixer el 5 de juliol del 1985 a la petita localitat de la província de Lugo, Goó i serà la pròxima representant espanyola al festival d’Eurovisió del 2011 sent curiosament la primera gallega en fer-ho.
Va estudiar majisteri musical a la Universitat d’Oviedo, ciutat a la que resideix actualment i posteriorment va estudiar Pedagogia. L’any 2002 va guanyar el concurs de la Televisió de Galícia, Canteira de Cantareiros del programa Luar, dirigit a cantants aficionats. La jove va permanèixer set setmanes sense que cap altre dels artistes participants la declinés a la derrota després de les votacions fins que es va convertir en la guanyadora absoluta després de vèncer a la final a Alberto Cunha, segon classificat. L’any següent va publicar el seu primer àlbum, Amores y amores que va ser considerat Disc d’Or Gallec després d’aconseguir una xifra en les vendes proporcional al disc d’or nacional.
El nadal de 2004 es va reeditar el disc amb dos temes nous: Queda Mucha Vida (Himne de l’Associació Espanyola contra el càncer i interpretada conjuntament amb Chema Purón) i Torres de Compostela amb motiu de l’any Xacobeo. Va ser durant aquest any quan va entrar a formar part de l’orquestra gallega París de Noia.
Arran de la col.laboració amb Purón va participar a l’edició de 2005 del Festival de la Cançó de Viña del Mar (Xile) on va quedar en segona posició de la Competència Internacional amb la cançó Qué Haría Contigo. Els mitjans de comunicació xilens van donar tot el suport necessari amb l’interpretació de Lucía i les emissores del país van difondre la cançó a marxes forçades.
L’any 2006 va arribar el seu segon viatge a Xile i Argentina, actuant entre altres ciutats a Valparaíso, Viña del Mar, Santiago de Chile, Buenos Aires i Rosario.
El seu àlbum Volar Por Los Tejados es va publicar simultàniament a Espanya i Xile on va incloure una versió en espanyol del famos tema de Carla Bruni, Quelq’un m’a dit, titulada Alguien Me Contó, que en poques setmanes va tenir desenes de descàrregues pels internautes.
El febrer de 2009 va participar per segona vegada al Festival Viña del Mar i dos mesos després va ser escollida per interpretar l’himne oficial de Galicia a la presa de possesió del recent escollit president de la Xunta de Galicia, Alberto Núñez Feijóo, a la Plaça de l’Obradoiro de Santiago de Compostela devant milers de persones.
L’any 2010 es va proclamar guanyadora del Primer festival de la cançó gay, Gayvisión amb la cançó O Incio i va ser interpretada íntegrament en gallec. A més, aquesta cançó forma part del seu primer disc totalment amb la llengua regional, Dígocho en galego.
El febrer de 2011, després de superar les dues semifinals de Destino Eurovisión, va ser escollida pel públic com a representant espanyola al Festival de la Cançó d’Eurovisió 2011 amb la cançó Qué Me Quiten Lo Bailao, amb un 68% dels vots.
Posteriorment, després del triomf, la companyia Warner Music la va fitxar per llençar el seu nou disc: Cruzo Los Dedos on conté el tall eurovisiu, la balada candidata al festival: Abrázame i alguns dels treballs del seu tercer disc: Volar por los tejados.
Lucía Pérez, a més d’altres nomenaments ha estat guardonada per l’Enxebre Orden da Vieira amb el nomenament Vieira d’Honor a la Ciutat Artística, guardó que només han obtingut un reduït grup d’artistes gallecs, i també amb el premi Galicia Sexta Provincia com artista revelació. Així mateix la seva cançó Amarás Miña Terra va ser seleccionada l’any 2007 per l’Acadèmia de la Música com a candidata finalista a Millor Cançó en Gallec pels premis de la musica. La primavera del 2005 va guanyar el premi Disc-Pop de Solistes Gallecs, per la seva trajectòria artística.
EUROVISIO.CAT ENTREVISTA A LUCÍA PÉREZ
El passat 20 d’Abril de 2011 la representant espanyola a Eurovisió, Lucía Pérez, va concedir una entrevista a eurovisio.cat des de Madrid, mentre esperava l’AVE que la portaria a València. La gallega es mostra molt optimista, satisfeta amb la gira de promoció i té ja alguns favorits per al Festival.
Aquí podeu escoltar l’entrevista telefònica que ens va concedir:
I la transcripció de la mateixa seria la següent: E.cat: Hola Lucía, benvinguda, com estàs?
L.P.: Hola, moltes gràcies, i encantada de parlar amb vosaltres. Aquesta tarda seré a València, a la Copa del Rei a Mestalla, esperant es puguin escoltar les meves cançons.
E.cat: Estàs en plena gira de promoció del teu disc Cruzo los dedos i de la teva representació al Festival, com va tot?
L.P.: La veritat és que estic molt contenta, estem fent una gira de promoció estupenda, a la meva terra m’han acollit molt bé, venent molts discos encara que sembli mentida en aquests moments i després de Setmana Santa seguirem, per Madrid, per Alemanya… Quan acabi Eurovisió cal seguir amb la promoció del disc que crec que és una bona carta de presentació per a tots els espanyols, i que va més enllà d’Eurovisió,
E.cat: Cruzo los dedos és el teu cinquè disc, ets una persona que fa molt de temps que et dediques a la música.
Doncs sí, porto més de vuit anys amb molt d’esforç i sacrifici i considero que aquest disc és una recompensa al treball de tot aquest temps.
E.cat: La cançó que defensaràs a Düsseldorf és Que me quiten lo bailao, un tema de Rafael Artesero. Ja portes amb el tema un parell de mesos, ja te l’has fet teu i a més l’inclous al nou disc. Com el definiries?
L.P.: És un tema molt fresc, alegre, positiu, que va molt amb la meva personalitat, que quan el presenti a l’escenari de Dusseldofr, encara que el públic no entengui l’dioma el que estic dient, sabran que és alegria, postiva. Es una cançó molt estiuenca, molt festivalera.
E.cat.: Després del vídeoclip han vingut les imatges de la coreografia amb Lola Gonzáez i la presentació dels teus acompanyants a l’escenari. Ens agradaria que ens expliquéssis què veurem a l’escenari.
L.P.: Em trobo estupendament, l’equip humà és meravellós, estic contentíssima i molt a gust. La posada en escena anirà molt d’acord amb la cançó, transment ambient de festa, alegria i amb els ballarins i les noies crec que anirem tots a una.
E.cat: Ens pots desvelar algun detall del vestuari?
L.P.: La veritat és que no, no us puc dir res. Només que va totalment d’acord amb la meva personalitat. No puc donar més pistes.
E.cat: La gravació de les imatges del vídeoclip es va fer a Catalunya, a Sitges en el seu popular Carnaval, què et va semblar la festa i el resultat del vídeo?
L.P.: Em va encantar, no coneixia Sitges i em va agradar molt. L’ambient de festa del Carnaval era perfecte per al vídeo. I estic molt contenta del resultat.
E.cat.: Qué et sembla la campanya de promoció que ha preparat RTVE per a presentar Que me quiten lo bailao. Amb el flaixmob, el concurs… A final de mes te’n vas a Suïssa…
L.P.: Molt bé, molt bé, tot és molt complicat, la gent parla molt però no és gens fàcil i ells aprofiten totes les oportunitats que tenen.
E.cat: Tens previst venir a Catalunya?
L.P.: Doncs encara no ho sé, tenim el plànning bastant lligat després de Setmana Santa però no és segur, la veritat és que m’encantaria tornar a la vostra terra.
E.cat: Pensant ja en el Festival, què et sembla la posició en la que actues? el 22, el mateix amb el que Lena va guanyar el 2010.
L.P.: Doncs per mi només és una anècdota, tot i que el 22 em sembla una bona posició. Jo ja vaig dir que m’agradaria actuar del 15 endavant, o sigui que bé. Però el més important és el que un faci, el que la gent vegi, o sigui que el lloc on tu actues és anecdòtic.
E.cat: Tens la síndrome Jimmy Jump?
L.P.: Espero que no pugi, que aquest any no li toca. I si em toca, doncs no sé com sortiria, cal posar-se en la situació, no? Però vaja, espero que no, eh?
E.cat: Has escoltat les cançons que participaran aquest any?
L.P.: Sí, n’he escoltat algunes i m’agraden molt Regne Unit, els Blue són grans competidors, també Suïssa, Àustria, Islàndia, i estic veient grans intèrprets i estic encantada de formar part d’aquest gran grup de bons artistes que és Eurovisió.
E.cat: Una de les apostes més fortes d’aquest any és França amb Amaury Vassili, què en penses del seu Sognu?
L.P.: És espectacular i tan jove, és molt sorprenent però particularment jo crec que no és una cançó adequada per al Festival, i que hem d’esperar a sentir-lo en directe.
E.cat: I quina és la teva aposta per a Espanya?
L.P.: Ai, jo de les apostes no en faig ni cas per que si no em tornaria boja. Jo estic molt contenta de com està quedant i com diuen en castellà “que me quiten lo bailao”, la meva carrera continua després del 14 de maig.
Nikki i Ell, els cantants amb el seu tema "Running scared", guanyadors del Festival 2011
Fa ben poca estona ha finalitzat la 56ena edició del Festival de Eurovisió 2011 celebrat a la ciutat alemanya de Düsseldorf.
Final sorpresa al Festival d’aquesta nit, amb la victòria d’Azerbaidjan amb 221 punts, seguits del celebrat retorn dItàlia, amb 189 punts i en tercera posició un dels favorits, el suec Eric Saade, amb 185. Cal esmentar que Azerbaidjan havia quedat segona a la primera semifinal, precedit per Grècia i en canvi Suècia havia guanyat la segona semifinal, per tant la tendència de vot ha sigut semblant, coincidint gairebé tots els resultats de les semifinals amb la de la final, exceptuant la presència d’Itàlia, que participava directament a la Final.
Aquest any el sistema de presentació dels jurats era diferent, ja que no es sortejava l’ordre d’aparició dels països a l’hora de donar els seus vots, sinó que es va idear un sistema algorítmic pel qual es calculava els vots i s’ordenaven per tal que les diferències entre els primers de la llista fossin les mínimes fins el darrer moment, aguantant l’expectació el màxim possible. El que no ha canviat és que els vots procedien del jurat i del televot en un 50% cadascun, com el 2010.
Hi ha hagut moltes altres sorpreses, el quart lloc ha estat per Ucraina i el cinquè per Dinamarca i en canvi, favorites com ara Regne Unit o Franca s’han desplomat fins al 11e i 15è llocs respectivament, aixi com Russia al 16è.
Aquests han estat els resultats de la Final del Festival:
Eldar i Nikki, els representants adzebaidjans i el seu “Running scared”
Eldar i Nikki són un duet format per Nigar Camal i Eldar Gasimov, vàren ser proclamats els representants d’Azerbaidjan el dia 11 de febrer i un mes més tard presentaven el seu tema “Running scared”. Eldar Gasimov prové del món dels musicals, nascut el 1989 i ha fet diferents concerts tant a Russia com a Azerbaidjan. La seva companya, Nigar Camal, viu a Londres des del 2005, canta R&B, pop, i soul. Son dos cantants ben diferents, hi ha qui diu que no hi havia química entre ells per interpretar aquesta balada tan ensucrada, pero els resultats evidencien que han tocat la fibra a tot el públic del continent.
Azerbaidjan actuava en 19ena posicio, entre Austria i Eslovènia. Vegeu l’actuació que els ha catapultat a la primera victòria del seu país al Festival:
La candidata espanyola Lucía Pérez, en 23 ena posicio
Espanya no aixeca el cap, segueix en els darrers llocs dels resultats de la Final, en aquesta ocasió ha rebut els 12 punts dels dos països veïns, França i Portugal i altres vots com ara els de Macedònia i Romania, pero no han estat suficients per aconseguir una millor puntuació. Des del 2004 que no arriba a la desena posició i hi ha hagut excepcions com ara el 15è lloc aconseguit per Daniel Diges el 2010 i el 16 lloc per al català Rodolfo Chiquilicuatre el 2008. Espanya en aquest 2011 només ha pogut superar Estònia i Suïssa.
Aquí teniu podeu veure l’actuació de Lucía Pérez:
El festival del 2012 a Baku?
Amb la victòria d’Azerbaidjan, una republica ex-soviètica del Càucas independitzada el 1991 de l’URSS, amb conflicte obert amb Armènia per la qüestió de Nagorno Karabaj i els seus refugiats, per tant ara s’obren un munt d’incògnites sobre l’organització del Festival durant els dies 22, 24 i 26 de maig del 2012. La seguretat i la infraestructura tècnica i turística del pais tenen conegudes deficiències aixi que més endavant coneixerem els detalls del proper Festival.
Avui dissabte 14 de maig és la gran nit eurovisiva, en la qual 120 milions d’espectadors veuran el Festival retransmès per 45 televisions i 36.000 persones el podran gaudir en directe des de l’Esprit Arena de la ciutat renana de Düsseldorf. Mai s’havia vist una posada en escena igual, gràcies al magnífic treball d’il·luminació de la televisió alemanya i s’ha posat de relleu la tradicional efectivitat del país, amb una gairebé perfecta posada en escena i organització del Festival.
Després de les sorpreses de les dues semifinals, on Noruega, Turquia i Armènia de la primera i Israel de la segona semifinal van quedar eliminades, ara és el torn dels 20 països que sí que es van classificar i els Big Five, que ja tenien el passaport assegurat per a la nit d’avui. Un dels moments més especials de la nit de ben segur que serà la tornada d’Itàlia, després de 14 anys d’absència del Festival.
L’ordre de les actuacions de la final ve marcat per un sorteig i es podria dir que l’atzar ha situat els països per “blocs temàtics”, essent la primera part molt suau (Finlàndia, Bòsnia), continuant per una concentració de 15 països amb temes molt potents i alguns clarament favorits (com Regne Unit) i acabant el Festival amb propostes menys agosarades, com ara Islàndia, Ucraïna, Sèrbia i Geòrgia, per bé que ens encanta la posada en escena de l’ucraïnesa Mika Newton, acompanyada per una il·lustradora amb sorra, molt espectacular. Espanya se situa entre aquestes darreres participants, en 22è lloc, i creiem que tot i no aparèixer en les posicions més altes de les apostes, la seva situació entre Islàndia i Ucraïna l’afavorirà, ja que presenta a l’escenari un tema molt enèrgic, positiu i que destacarà entre els migtemps previs i posteriors.
Us deixem amb un recull de les 25 cançons que actuaran aquesta nit:
A poc més de 24 hores de la Gran Final del Festival acabem d’assistir a l’assaig general amb vestuari obert a la premsa, amb els 25 candidats i part de l’espectacle de demà dissabte. Hem pogut veure que obrirà el show una versió rockera espectacular del Satellite de Lena, el tema guanyador de la passada edició del Festival a Oslo, Noruega, interpretat primer per Stefan Raab i després per la mateixa Lena Meyer-Landrut.
Després han anat desfilant per l’escenari de l’Esprit Arena tots els participants, des de Finlàndia fins a Georgia, passant pels Big Five. Destaquen especialment els esbojarrats Jedwards (Irlanda) i uns sobris Blue (Regne Unit) cada vegada més segurs vocalment. Lucía Pérez ha assajat en la seva corresponent 22ena posició i un cop acabat el primer assaig el Big Five ha organitzat una roda de premsa, on Amaury Vassili, Rafaele Gualazzi, Blue, Lucia Perez i Lena han compartit amb els mitjans les seves impressions sobre l’assaig i les seves esperances en la victòria final.
El representant francès a la seva roda de premsa
Els quatre integrants de Blue, els representants del Regne Unit
Lucia Perez a la roda de premsa després del primer assaig general
La delegació espanyola ha confirmat que han canviat diversos detalls en la posada en escena espanyola, modificant les imatges del fons de pantalla i també alguns aspectes relacionats amb el so. Lucía Pérez ha reconegut que no s’ha sentit gaire còmoda durant el primer assaig general però que confia que durant el segon assaig, ja en obert per al públic, els problemes de so desapareixeran. I per la resta, com sempre, s’ha mostrat molt positiva i amb moltes ganes de pujar a l’Esprit Arena demà a la nit.
Us deixem amb un tall de les seves declaracions a la roda de premsa:
Aquesta mateixa nit s’ha celebrat la segona semifinal del festival d’enguany. D’entre els 19 participants a la gala cal destacar la derrota de l’israeliana Dana International, guanyadora del mateix certamen l’any 1998. D’entre la resta de classificats per a la gran final cal destacar les cançons de Moldàvia, Bòsnia i les dues balades potents d’Àustria i Eslovènia, sent aquestes dues una de les millors interpretacions de la nit a més d’Estònia, Suècia, Romania, Dinamarca, Irlanda i Ucraïna.
Després del primer show del dimarts és el torn de la segona semifinal, per tal de saber quins són els 10 darrers països a classificar-se per la gran final de dissabte.
Bòsnia, Àustria, Holanda,Bèlgica, Eslovàquia, Ucraïna, Moldàvia, Suècia, Xipre, Bulgària, Macedònia, Israel, Eslovènia, Romania, Estònia, Bielorrússia, Letònia, Dinamarca i Irlanda lluitaran per a obtenir els vots dels espectadors i el jurat.
Així com dissabte Turquia, Armènia i Noruega es van quedar a les portes de la classificació potser avui també tindrem sorpreses, ja que la intervenció del jurat fa que els participants més populars o els països que tradicionalment passin a la final avui no ho tindran tan fàcil.
Un cop acabada la semifinal els deu classificats faran acte de presència a la roda de premsa i es sortejaran les places que encara queden disponibles.
Queden doncs per ocupar les posicions 2, 3, 6, 7, 8, 15, 17, 18, 20 i 23.
Just després del resultat d’aquesta nit us informarem de tot el que ha passat i tal com queda la graella de participació del pròxim dissabte. A la final entre d’altres podrem veure també les actuacions de França, Alemanya, Itàlia, Regne Unit i Espanya.
Us deixem amb un episodi més d’Eurovisio.cat TV on es pot veure l’accés a l’arena i l’actuació de l’assaig d’Amaury Vassili, la cançó francesa:
Ahir dimarts es va celebrar la primera semifinal del Festival 2011, on es qualificaven 10 dels 19 països participants. Va ser una gala bastant dinàmica, amb els tres presentadors prou correctes (Judith Rakers, Stefan Raab i Anke Engelke) i sembla que amb alguns problemes de so amb l’actuació noruega. com a mínim amb la retransmissió de TVE.
Van qualificar-se Sèrbia (que actuarà en 24ena posició a la final, Lituània (4), Grècia (9), Azerbaidjan (19), Geòrgia (25) , Suïssa (13), Hongria (5), Finlàndia (1) , Rússia (10) i Islàndia (21).
La sorpresa de la nit fou les desqualificacions de Turquia, Armènia i Noruega.
Avui comença la primera part dels tres espectacles televisius del Festival d’Eurovisió, amb la primera semifinal. Des de l’Esprit Arena competiran 19 països per a aconseguir les 10 places disponibles per a la Final del dissabte. Els participants són Polònia, Noruega, Albània, Armènia, Turquia, Sèrbia, Rússia, Suïssa, Geòrgia, Finlàndia, Malta, San Marino, Croàcia, Islàndia, Hongria, Portugal, Lituània, Azerbaidjan i Grècia.
Hi ha una sèrie de països que tenen el passaport assegurat per a la gran final, com són Noruega, Armènia, Rússia, Finlàndia, Azerbaidjan i Grècia. Una menció especial es mereix Hongria, que parteix com una de les favorites per als eurofans, i és possible que passi també si aconsegueix portar a terme una actuació potent, cosa que fins ara no hem vist als assajos.
Aquesta semifinal l’emetrà en directe TVE des de Düsseldorf a partir de les 9 del vespre per La 2. Podreu votar i contribuir a que la vostra cançó preferida passi a la final. La segona semifinal també es podrà veure per la cadena pública espanyola però els televidents no podran votar.
El Festival de nit: actuació dels Blue
Continuant amb les festes que es celebren a Düsseldorf, us deixem amb l’actuació dels britànics Blue ahir durant la festa de la delegació Israeliana:
Ahir diumenge Lucía Pérez i tot el seu equip van pujar per segona vegada a l’escenari de l’Esprit Arena per tal d’assajar i posar en pràctica alguns canvis sorgits del primer assaig, especialment quant a il·luminació i el fons,
Cal dir que Que me quiten lo bailao està resultant una de les candidatures més divertides i més atractives del Festival degut a que la posada en escena motiva, desprèn energia i tant la cantant gallega com els ballarins-coristes compleixen el seu paper a la perfecció. Ahir es va poder comprovar després de veure els assajos de tot el Big Five, cadascun d’ells ben diferent, que Espanya aporta aquest any un tema alegre, amb una cantant de potència vocal i amb coreografia impecable.
Comentem el segon assaig: el que ha canviat bàsicament és el vestuari de Lucía, que llueix un minivestit rosa amb lluentons a la faldilla, amb escot asimètric i sabates a conjunt. El pentinat també és l’habitual: melena arrissada. Els ballarins van vestits igual que al primer assaig, blancs i al final Ginés i Nito amb barrets “borsalinos” també blancs. També ha canviat un detall: al final tant els barrets dels dos nois com els braços d’Amaury Reinoso brillen amb llums fosforecents, no sabem què significa, no ha trascendit a la roda de premsa.
El fons segueix essent festiu, amb flors de colors i amb detalls que suggereixen una festa, potser la de Carnaval (del vídeo promocional gravat a Sitges?), amb colors molt saturats, que en directe són excessius però que de ben segur que són ideals per a un show televisiu com és el Festival d’Eurovisió. El que no ha canviat pas és l’actitud de la cantant: Lucía es mostra alegre i positiva en els seus moviments corporals però, malauradament, la seva expressió facial no concorda amb la cançó, segueix mostrant una cara d’espantada, amb els ulls molt oberts, rient en comptades ocasions. De ben segur que per a la Final aquest fet canviarà i Lucía Pérez pujarà a l’escenari amb el millor dels seus somriures.
Durant aquest segon assaig Espanya ha provat la cançó en tres ocasions, igual que la resta de països, i en cap dels tres casos ha provat la pirotècnia de mà que porten les dues ballarines Sandra i Kristina, ni tampoc els petards del final de l’actuació. No sabem si la descarten o simplement que ens la reserven per a la final i els assajos previs del divendres.
En tot cas, tant en l’assaig com en la roda de premsa tot eren cares alegres, de bon funcionament entre tot l’equip i amb ganes de descansar durant la setmana per arribar al divendres amb energia i amb la lliçó ben apresa. A la sala de conferències hi va assistir tot l’equip, la mateixa Lucía, acompanyada per al cap de la delegació Federico Llano, el compositor de la lletra i la música del tema Rafael Artesero i la responsable de la coreografia, Lola González. A més també es podia veure a primera fila els cinc ballarins, entre ells la catalana Kristina Domínguez.
Durant aquest contacte amb els mitjans eurovisius van sorgir diferents preguntes sobre el fet de que Lucía és la primera representat gallega d’Eurovisió per Espanya, sobre si se sentia orgullosa, sobre el fet de no haver introduït cap paràgraf en llengua gallega, sobre els dissenyadors gallecs del vestit, etc. En tot cas, Lucía va deixar clar que ella defensava que cadascú canti en la seva llengua materna i que se sent molt orgullosa i privilegiada de representar la seva comunitat davant tot el continent, on encara hi ha molta presència de gallecs immigrats. També se li va preguntar sobre els seus rivals preferits i ella segueix apostant per a Regne Unit amb els Blue, tot i que també li agrada molt Suïssa.
Després va ser el torn del creador del Que me quiten lo bailao, el basc Rafael Artesero (que viu habitualment a Eivissa) per tal de que ens relatés com va ser el procés de gestació de la cançó. El compositor va explicar que estava molt satisfet de que TVE hagués seleccionat tres dels seus temes per a les dotze cançons semifinalistes i que precisament aquesta que va ser triada en principi ell la va crear en anglès, amb el títol de Wheeping for joy (Plorant d’alegria) però que per a la final la cadena estatal li va demanar que la traduís al castellà. Artesero va dir que no ho va tenir fàcil per a traduir-la a l’idioma de Cervantes però que al final va triar aquesta expressió tan intraduïble que ara porta per títol Que me quiten lo bailao i que, en tot cas estava molt content per el resultat final.
Aquí podeu veure l’assaig:
I Lola González també va ser interpelada durant la roda de premsa, ja que se li va preguntar sobre el significat de la coreografia. Ella va comentar que al final mostrava com si Lucía sobrevolés la terra amb alegria i positivisme i que els passos volien transmetre també aquesta alegria i energia.
La roda de premsa va concloure amb Lucía Pérez interpretant un fragment del Que me quiten lo bailao amb tot l’equip i amb el seu compositor habitual, Chema Purón, a la guitarra.
Aquí podeu veure l’interpretació en acústic a la Roda de Premsa:
I al final ens va obsequiar amb un tema popular de Galícia, Lela.
Demà dimarts es durà terme la primera Semifinal, on es classificaran deu països per a la Final de diumenge i avui hi ha els assajos generals. La primera semifinal serà retransmesa per TVE a les 21:00 per la 2.
