La Televisió andorrana cancel·la els seus acords amb la UER

Per Glòria Bricollé

La crisi no és aliena al Festival d’Eurovisió, i una mostra ben clara és que Andorra ha decidit abandonar la UER.

El passat dilluns 7 de novembre el Diari d’Andorra publicava la notícia de la delicada situació econòmica que travessa la RTVA, la Ràdio i Televisió d’Andorra.  Segons aquest mitjà, l’ens andorrà ha de fer front a uns deutes valorats en 3,6 milions d’euros deguts bàsicament a les retallades de subvencions estatals. El govern andorrà aportava el 2011 3,4 milions d’euros i  per al 2012 només se’n preveuen 600.000.

Les mesures que adoptarà la direcció de la RTVA seran l’acomiadament de 18 components de la plantilla, reduccions en contractes d’empreses de seguretat, la baixa de suscripció a l’Agència Catalana de Notícies i, el que ens afecta als eurofans, la cancel·lació de l’acord amb la UER, per la qual la televisió andorrana deixa de ser membre de la corporació de radiotelevisions europees. Aquesta cancel·lació suposarà per a RTVA un estalvi de 59.000 euros i en conseqüència, la seguretat de que no participarà en els propers festivals d’Eurovisió.

Andorra ha estat membre de la Unió Europea de la Radiodifusió durant la meitat dels anys 2000, participant a partir del 2004 al Festival d’Eurovisió fins el 2009. Ja el 2010 i el 2011 es va refusar assistir-hi com a delegació participant al certamen per l’elevat cost que suposava.

Aquesta notícia significa un pas enrere per a les esperances de tornar a escoltar la llengua catalana als escenaris del nostre continent.

Mentrestant, recordarem el pas d’Andorra a través de les veus i les actuacions de Marta Roure, Marian van de Wal, Jenny, Anonymous, Gisela i Susanne Georgi.

Recordant una fita històrica amb Jordi Gil: El català a Eurovisió

Per Josep M. Sebastià

Ara que sabem del cert que Andorra no tornarà al certàmen europeu, almenys en la pròxima edició desde Düsseldorf, és moment, si més no de repassar el primer cop que vam poder sentir el català a Eurovisió.

La intenció, per part de Ràdio Televisió d’Andorra era potenciar la música i els intèrprets del seu petit país i alhora promocionar-se turísticament per tot europa. La idea va sorgir quan l’ens públic va decidir formar part de la UER l’any 2002. A partir de llavors, durant dos anys consecutius el festival va ser retransmès en directe per televisió i amb els comentaris en directe de personal propi desde les respectives capitals.

Però no va ser fins el 2004 quan es va decidir fer una bona selecció del tema ja que seria la primera vegada que europa conegués el català en format musical. Aquest fet, evidentment va ser del tot anècdotic i al mateix temps històric. Per aquest motiu es va comptar desde el primer moment amb l’estreta col.laboració amb TV3-Televisió de Catalunya per poder difondre el format de preselecció i per donar més rellevància al projecte.

El Terrat, productora d’Andreu Buenafuente va ser l’encarregada de la preselecció anomenada 12 punts i presentat per Xavier Graset i Patti Molné, periodistes rellevants de TV3 i de RTVA, respectivament. El dia escollit per donar tret de sortida va ser el diumenge dia 11 de Gener del 2004 emès simultàniament per les dues cadenes de parla catalana. El funcionament era del tot simple: cada setmana Marta Roure i  el duet Bis a Bis, format per Mar Capdevila i Isthar Ruíz, presentaven dues cançons de les 12 que optaven al triomf.

A més el programa comptava amb altres espais fixes com l’entrevista amb artistes que ja havien passat per Eurovisió com per exemple David Civera, Sergio Dalma, Beth, entre d’altres, un espai on es volia escollir la millor cançó en català de tota la història on finalment va quedar com a guanyadora el Boig per Tu de Sau i també les col.laboracions de Meri Picart, comentarista del festival en totes les seves edicions, i Josep Roca, on desxifrava els moments rellavants del certàmen en tota la seva llarga història.

Després de canviar el dia d’emissió per falta d’audiència i passar-la als dilluns a la nit, el 12 punts va coronar a Marta Roure i la cançó Jugarem a Estimar-nos, composada per Jofre Bardagí. Aquesta seria la primera cançó en català que trepitjaria l’escenari eurovisiu, en aquest cas des d’istanbul.

El 12 punts, va ser un projecte agosarat i un dels més destacats en tota la història de la Ràdio i Televisió pública andorrana, és per això que el periodista català Jordi Gil, estret col.laborador d’El Terrat, va aprofitar per plasmar l’esdeveniment en un llibre editat per Columna poc després de la finalització de la preselecció, l’any 2004. En ell es poden llegir tota una sèrie d’anècdotes i fets que van passar en totes les gales emeses però sempre amb un toc d’humor. També fa referència a altres catalans reconeguts que han passat pel festival i una descripció tant de les artistes candidates com de les cançons que anaven presentant.

Sens dubte una lectura obligada per a tots aquells fans i seguidors que encara recordem amb entusiasme aquell pas del català a Eurovisió i que esperem tornar a veure i gaudir a curt termini.

Cal recordar també que Musica Global Discogràfica va editar al mateix any el disc amb les 12 cançons candidates. Una promoció que les dues cadenes públiques van voler aprofitar per popularitzar nous talents de la música en català.

Aquí podeu veure l’actuació conjunta del tema Jugarem a Estimar-nos, amb Bis a Bis i Marta Roure en la gala del 15 de Març de 2004, l’última del 12 punts:

Andorra tampoc participarà al Festival d’Eurovisió del 2011

Per Glòria Bricollé

El dia 6 d’octubre la RTVA, a través del Diari d’Andorra va anunciar que el país dels Pirineus seguiria sense participar al Festival d’Eurovisió.

Us deixem amb la notícia del Diari d’Andorra signada per J.A. Guerrero

El director general de Ràdio i Televisió d’Andorra (RTVA), Jordi Marticella, va confirmar ahir que la cadena no té cap mena d’intenció de participar en la pròxima edició del festival d’Eurovisió, que se celebrarà el 2011 a Alemanya.

La confirmació que Andorra no prendrà part al certamen arriba en un moment en què hi ha alguns països que ja estan anunciant el seu sistema de preselecció, dates i fins i tot candidats. La qüestió és que tampoc sembla que l’actual direcció tingui pensat reprendre a curt termini aquesta participació, que va arrencar el 2004 amb la representació andorrana de Marta Roure a Atenes amb el tema Jugarem a estimar-nos.
“Aquest és un tema recurrent, però ara per ara no hi ha cap possibilitat econòmica, tampoc hi ha cap opció, ni cap voluntat” de participar en el festival, va dir ahir el director general d’RTVA al Diari. A més, aquesta no és una decisió puntual, sinó que va donar a entendre que, de moment, seria una posició indefinida, a no ser que la junta d’accionistes (on és present el Govern) decidís una altra cosa. Ara per ara, però, improbable.

Tema de país
Marticella considera que la qüestió d’Eurovisió és un “tema de país” i que “es valoraran” els beneficis que pugui aportar a nivell de repercussió mediàtica i d’imatge que pugui facilitar la promoció turística del Principat. Amb tot, però, assenyala que el pressupost de la cadena, ara per ara, no permet continuar en aquesta aventura perquè “hi ha altres prioritats” a l’hora d’invertir els diners.
La història d’Andorra a Eurovisió va començar el 2003 amb un acord entre el Govern i la televisió pública catalana per organitzar un concurs televisat que servís per a escollir la primera cançó en català que s’escoltés al festival i el primer representant andorrà per al certamen. Es va emetre el programa 12 punts, que va acollir l’Auditori Nacional, a Ordino, convertit en plató televisiu durant un temps. La companyia que es va encarregar de produir el projecte va ser El Terrat, d’Andreu Buenafuente.
Amb els anys, ATV va passar per diferents models a l’hora d’escollir la seva representació: entre la selecció a partir de candidatures lliures, fins a la contractació dels serveis d’un projecte a l’estranger (la cantant Gisela) que va originar una forta polèmica. En cap ocasió Andorra ha aconseguit passar a la final.

“Objectiu Eurovisió”, el documental radiofònic sobre la participació d’Andorra a Eurovisió

Per Josep M. Sebastià

Objectiu Eurovisió, així és tal com van anomenar el treball periodistic realitzat per 10 estudiants de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona a l’abril del 2009.

El mateix documental va estar elaborat en el context de la sisena participació d’Andorra al festival i es va preparar amb la intenció d’anar més enllà del que tothom coneix sobre el festival, els seus mites i tòpics, estudiar els fenòmens eurovisius, eurofan i euroandofan, documentar-se sobre com Andorra va introduir-se en un dels engrenatges televisius més grans del món i veure quin paper hi juga el país.

Per fer el documental es van submergir en un procés de documentació guiat per un seguit de qüestions: Què volia aconseguir Andorra participant-hi? Quin interés hi tenia la societat andorrana? Per què s’hi estàn invertint tants recursos? Com es percep des de la comunitat eurovisiva la participació andorrana?El documental radiofònic es desplega al voltant de les reflexions en forma de monòleg de la principal experta andorrana del fenòmen d’Eurovisió, la Meri Picart. Ella va ser la responsable dels continguts musicals de Ràdio i Televisió d’Andorra i sempre va estar la comentarista del concurs i en algunes edicions responsable de premsa de la mateixa delegació.

Segons els mateixos creadors, es va voler que Objectiu Eurovisió fos un producte radiofònic rigorós i molt ric en continguts, capaç d’informar, entretenir i de satisfer la voluntat d’aquells qui volen saber-ne més del pas d’Andorra per aquest concurs tan apassionant per a molts. Alhora, però, havia de ser un programa que seguís l’essència d’eurovisió: dinàmic i atractiu, i ho van aconseguir.

En aquest sentit, el muntatge musical hi té un paper summament rellevant. El programa està acompanyat al cent per cent de músiques i sons relacionats directament amb Eurovisió. Això inclou cançons que han participat al concurs, versions instrumentals, el so d’actuacions en directe i altres elements com el so d’ambient típic de quan es fan públiques les votacions del concurs.

El documental és el resultat d’un gran procés de documentació sonora i un important treball de postproducció de so.

El treball ha estat obra dels 10 estudiant de l’últim curs de la carrera de periodisme del curs 2008/09. Els responsables són: maria Campos, Lídia Labernia, Natàlia Ferrer, M. Àngels Farrero, Laura Fíguls, Lídia Pedro, Judith Serrano, Agustí Mas i Eduard Naranjo. Des d’eurovisió.cat donem les gràcies a aquests dos últims per passar-nos aquest treball tan excel.lent i digne de presentar-lo des del nostre portal.

A més d’ells també cal destacar els agraïments de Xavier Albert, Carles Bel, Imma Beneyto, Univers Bertrana, Niki Francesca, Gisela Lladó, Meri Picart, Nati Ramajo, Jennifer Serrano, Vicenç Tamborero, Marian Van De Wal i al Departament de documentació d’RTVA.

El mateix espai va ser emès i presentat per el públic justament abans de la retransmissió en directe de la primera semifinal del 2009 per Ràdio Nacional d’Andorra.

Aquí podeu escoltar el documental:

Andorra 2009: l’adéu serà com un sospir?

Per Glòria Bricollé

Qui havia de dir que Moscou podria ser la nostra darrera oportunitat de sentir la llengua catalana als escenaris europeus… Susanne Georgi va encapçalar la candidatura andorrana al Festival d’Eurovisió 2009 a la capital russa amb la cançó Get a life (La teva decisió).

La televisió andorrana organitzà una preselecció anomenada Passaport a Moscou presentada per Meri Picart a través de la qual proposava tres candidats: Get a life amb Susanne Georgi, Passió obsessiva amb Mar Capdevila i Lluís Cartes i el seu Exhaust. La gran final fou el dia 4 de febrer del 2009 i en aquesta ocasió els vots del Jurat i del televot tenien el mateix pes. El jurat va votar en un 47% per Susanne Georgi,  30% per Lluís Cartes i 23% per Mar Capdevila. En el cas dels telespectadors, Georgi va guanyar amb un 66%, Cartes segon amb un 21% i Capdevila un 13%. Vistos els resultats, amb un 56,1% del total de vots, la Susanna Georgi esdevingué la representant de Ràdio i Televisió d’Andorra al Concurs de la Cançó d’Eurovisió del 2009, durant la primera semifinal del dia 12 de maig.

Get a life, que en realitat s’hauria de traduir com “busca’t la vida”, està composada a  cinc mans  per Rune Braager, Marcus Winther-John, Lene Dissing, la pròpia Susanne Georgi i la seva germana Pernille Georgi. La lletra combina el català i l’anglès de manera força interessant i dóna una petita llum d’esperança per als que estimem Eurovisió en català:

“Sabrem lluitar, sabrem seguir, mirar el futur, trobar-te i ser feliç.”

L’opció andorrana va  participar a la primera semifinal sense que el públic espanyol la pogués veure en directe i per tant no van poder votar i va obtenir la 15ena posició amb 8 punts (1 de Turquia, 4 de Portugal i 3 de Malta). Georgi tampoc va poder ser votada pels seus compatriotes danesos.

Els únics dotze punts que va rebre Soraya, la representant espanyola amb el seu La Noche es para mí, van procedir del principat. Al final Espanya va obtenir 23 punts, així que més de la meitat tenien origen al país dels Pirineus.

Nascuda a Dinamarca l’any 1976, la Susanne Georgi va assolit l’èxit musical amb el duet Me & My on formava parella artística amb la seva germana, Pernille Georgi. L’any 1999, amb la cançó Let the love go on, la seva música va difondre’s a nivell internacional. També es van fer famoses amb el tema Dub I Dub. Les Me & My van participar a la preselecció danesa amb la cançó Two are stronger than one i van quedar en 6ena posició. Tanmateix, Georgi va llegir els vots del públic danès a l’edició d’Eurovisió del 2007 a Hèlsinki. Ara, però, la Susanna canta en solitari i també gaudeix del mateix èxit. Ella va arribar a Andorra ara fa 14 anys i se’n va enamorar. Des de llavors resideix al país. A més, parla un català excel·lent.

Vegeu la Susanne amb la seva germana interpretant Two stronger than one al Melodi Grand Prix del 2007:

Andorra 2008: Gisela i el seu boom boom boom

Per Glòria Bricollé

El Festival d’Eurovisió del 2008 es va organitzar a Sèrbia (gràcies a la victòria de Marija Serifovic l’any anterior a Hèlsinki amb la seva cançó Molitva) i passarà a la història per ser el primer festival amb dues semifinals, degut a la gran quantitat de països participants, 43.

La RTVA va decidir en una elecció interna que qui representaria Andorra a Belgrad seria la cantant catalana Gisela, sorgida de la primera edició d’Operación Triunfo i veterana ja a Eurovisió (va acompanyar Rosa al festival del 2002). Gisela va actuar a la primera semifinal del 20 de maig del 2008 en dotzena posició, dels 19 països participants en aquella eliminatòria només en podien passar 10 (9 a través del televot del públic i 1 amb el vot del jurat). Andorra va obtenir 22 punts i va quedar en 16ena posició. Val a dir que els 22 punts provenien d’Espanya (12),  Israel (4),  Estònia (3), Eslovènia (1), Polònia (1) i Irlanda (1).

El tema triat per representar Andorra portava per títol Casanova i estava composat per Jordi Cubino, col·laborador habitual de Gestmusic. Cubino és també autor de la famosa Corazón Latino de David Bisbal que va competir amb el Europe’s living a celebration de Rosa per participar en nom d’Espanya el 2002 a Eurovisió.

Casanova és un tema dance cantat gairebé íntegrament en anglès excepte una línia (“vull escoltar que tu m’estimes”) i serà recordat perque Gisela va guanyar el premi Barbara Dex a la pitjor vestida del Festival gràcies a l’estrambòtic vestit, perruca i barret formiguer.

Gisela Lladó Cánovas va néixer a Barcelona el 1979 i i va saltar a la fama quan es va presentar als càstings d’Operación Triunfo del 2001, quedant en vuitena posició i guanyant el premi Disney per a cantar la cançó principal de la banda sonora de la pel·lícula Peter Pan, regreso al país de nunca jamás.  Com ja hem esmentat anteriorment, quatre dels semifinalistes d’Operación Triunfo van acompanyar Rosa al Festival d’Eurovisió del 2002 (David Bisbal, David Bustamante, Gisela i Geno). La participació d’Espanya aquell any a Tallin va generar gran expectació però no va poder passar de la setena posició.

Gisela va guanyar el 2003  el Festival de Viña del Mar amb la cançó Este amor es tuyo i és la única participant que ha guanyat dos premis en aquest concurs musical el mateix any.

A Catalunya l’hem pogut veure en directe en els musicals Peter Pan, El Diluvio que viene, Boscos Endins, Aloma i Grease.

Gisela ha publicat tres discos en solitari: Parte de mi (2002), Más allá (2003) i Ni te lo imaginas (2006)  així com les bandes sonores de Peter Pan, el musical (2002), Barbie, la princesa y la costurera (2004) i actualment prepara el seu quart disc.

Aquesta va ser l’actuació de Gisela al Festival d’Eurovisió del 2008:

Andorra 2007: català i anglès conviuen intentant salvar el món

Per Glòria Bricollé

La RTVA va anunciar el 15 de gener del 2007 que el grup Anonymous havia estat seleccionat internament per representar el principat al festival organitzat en aquella ocasió a Helsinki (Finlàndia) amb el tema Salvem el món, interpretat en català i en anglès. De  nou Andorra va haver de participar a Eurovision a través d’una semifinal, amb 28 països. En aquella ocasió la fantàstica actuació del grup andorrà va aconseguir la millor puntuació de tots els festivals: 80 punts de 18 països diferents, quedant 12ena, a dos posicions de passar a la final.

Aquesta va ser l’actuació:

Anonymous és un grup de punk rock d’estil “californià” format l’any 2004 per Niki Francesca, Alejandro Martínez, Guillem Gallego i Cristian Narvaez. La banda ha tocat a locals de renom del país com Razzmatazz o la sala Apolo de Barcelona. Van quedar en segona posició al Festival GBOB Spain (Guerra de Bandes).

Andorra 2006: Un resultat decebedor

Per Glòria Bricollé

El Festival d’Eurovisió de l’any 2006 es va organitzar a Atenes.  Andorra de nou va haver de passar per l’obstacle d’una semifinal, i de nou no va aconseguir arribar a la final. La cançó Sense tu defensada per Jenny va tenir el pitjor resultat de la història eurovisiva del Principat:  només els 8 punts atorgats pel públic espanyol. De les 23 cançons participants en la semifinal del 18 de maig, Andorra va quedar la última… Cal dir que els 12 punts d’Espanya de la semifinal van anar a parar a la cançó d’Armènia Without your love d’André i els 10 punts pel grup representant de Finlàndia, els Lordi.

A la final del dia 20 de maig,  el públic andorrà va donar els seus 12 punts a les Ketchup, les representants d’Espanya i els 10 punts a Finlàndia, defensada pel conjunt heavy Lordi, que amb el seu Hard Rock Allelujah serien els guanyadors.

Aquí veieu l’actuació de Jenny a l’Oaka, el Complex Olímpic d’Esports d’Atenes.

Sense tu està escrita per Rafael Artesero (música i lletra) i Joan Antoni Rechi (lletra).

Jenny és el nom artístic de la cantant asturiana Jennifer Serrano afincada a Andorra. Es va formar com a cantant amb Helen Rowson.

Andorra 2005: La Mirada Interior

Per Glòria Bricollé

La segona ocasió que va tenir Andorra per mostrar el seu talent a Europa va ser amb la cantant holandesa Marian Van de Wal amb la cançó La Mirada Interior, un tema composat per Rafael Artesero, Dani Aragay i Rafa Fernández.  Marian va actuar en 18ena posició amb l’acompanyament vocal d’Anabel Conde (participant espanyola a Eurovisió l’any 1995)  i va aconseguir 27 punts , quedant penúltima de la semifinal. La guanyadora d’aquell festival va ser Helena Paparizou amb My number one.

Us deixem amb les imatges de l’actuació de Marian, a la semifinal del 19 de maig a Kiev.

Marian van de Wal és una cantant neerlandesa resident a Andorra que va néixer el 21 de gener de 1970 a la localitat de Vianen, a les rodalies de la ciutat neerlandesa d’Utrecht. Van de Wal va passar a ser coneguda a l’entorn del Festival de la Cançó de l’Eurovisió i sobretot a nivell d’Andorra pel fet de participar en nom d’aquest país al concurs que el 2005 es va celebrar a Kíev, Ucraïna.

Van de Wal va residir fins el 1999 als Països Baixos, on tan sols havia participat al món musical a nivell principiant, a diversos festivals de música country. Un cop a Andorra, on regenta un hostal a nivell familiar al poble de l’Aldosa, a la parròquia de La Massana, va començar a realitzar actuacions tant al seu negoci com prenent part a festivals musicals com els d’Aixirivall o Ordino.

El punt clau de la seva carrera musical va arribar l’any 2004 en el moment en què va entrar a participar al programa Eurocàsting d’Andorra Televisió, presentat per Meri Picart i Josep Lluís Trabal, amb el qual s’iniciava la selecció de cantants per participar a l’Eurovisió. Mitjançant el televot, es va aconseguir classificar-se entre les tres posicions finalistes, juntament amb les populars cantants andorranes Ishtar Ruiz i Mar. Amb la participació a la primera edició del programa Desitja’m sort, Marian va resultar l’escollida per representar RTVA a l’Eurovisió del 2005 gràcies als vots d’un jurat d’experts i del públic d’ATV. Després d’interpretar tres cançons a la segona edició del Desitja’m sort, Dóna’m la pau, La mirada interior i No demanis, l’escollida pel públic i pel jurat va ser La mirada interior.

Després d’una important tasca de promoció internacional i un cop feta l’actuació a la semifinal de l’Eurovisió, Marian van de Wal no va aconseguir classificar-se per la final, malgrat haver aconseguit un total de 27 punts provinents de quatre països diferents.

Els últims lligams de Marian van de Wal amb l’Eurovisió venen a través de la seva breu participació als programes Alguna cosa batega i Tots som Anonymous, amb què Andorra Televisió presentava la representació a l’Eurovisió del 2006 i del 2007, respectivament. Van de Wal va reaparèixer a Eurovisió com a portaveu del televot Andorrà durant la final de l’edició del 2007 del concurs europeu, el dia 12 de maig.

Després del pas per Eurovisió, Marian van de Wal va seguir combinant el negoci familiar amb la carrera musical. Ben aviat va crear un duet amb qui va ser la seva professora de cant durant la preparació per a l’Eurovisió, Hellen Robson, amb qui va elaborar diverses versions catalanes de cançons de grups holandesos com és el cas de Nota a la nevera. A principis de 2007, Van de Wal es va unir el seu talent amb el del músic andorrà Oriol Vilella tot creant un nou duet amb qui ha elaborat dos singles Breaking i Waiting.

Andorra 2004: La primera vegada que escoltem el català a Eurovisió

Per Glòria Bricollé

La primera vegada que Europa va sentir el català als escenaris eurovisius fou a través de la participació del principat d’Andorra el 2004, amb la veu de Marta Roure i la cançó Jugarem a estimar-nos, composada pel música català Jofre Bardagí, sorgida del concurs televisiu Dotze punts produït pel Terrat i organitzat conjuntament entre la televisió andorrana i TV3.

El concurs estava presentat per Pati Molné d’RTVA i Xavier Grasset de TV3. Es van presentar 12 cançons i hi hagué dues finalistes: Marta Roure i el duet Bis a Bis format per Mar Capdevila i Ishtar Ruiz. Les cantants defensaven cançons composades per autors de renom com Astrud, Josep Thió o Gossos.  Les cançons finalistes foren Jugarem a estimar-nos interpretada per Marta Roure i Terra per Bis a Bis.

El sistema de votació atorgaba 7 punts, i la majoria del poder de decisió residia en un jurat professional composat per Marcos Llunas (representant espanyol a Eurovisió 1997), Salvador Cufí, Catheryne Metayer, Josep Maria Escribano i Oriol Vilella.

El Jurat va atorgar 5 punts (4 per a Marta Roure i 1 per a Bis a Bis) i el televot andorrà va donar 1 vot per a Marta Roure i el televot català 1 punt per a Bis a Bis. Per tant, al tenir pes majoritari el vot del jurat, Marta Roure fou la guanyadora del 12 Punts.

Andorra no va passar a la final d’Eurovisió a Istanbul el 2004 ja que va quedar 18ena a la semifinal on hi participaven 22 països. Només va poder aconseguir els 12 punts que li va atorgar el públic espanyol amb el televot. A la final, Andorra va completar l’intercanvi dels punts amb Espanya, donant els 12 punts al canari Ramón amb Para olvidarme de ti. Els 10 punts d’Andorra van anar a parar a la cançó ucraïnesa Wild Dances interpretada per Ruslana, erigint-se com a guanyadora d’aquell festival, amb 280 punts.

Aquí teniu el directe de Marta Roure, el 12 de maig del 2004 a l’estadi Abdi Ipekci de la capital turca.

Marta Roure va néixer a Andorra la Vella el 16 de gener de 1981, i sent passió per la música des de molt petita. És filla, néta i besnéta de músics: el seu besavi, Joan Roure i Riu, era trompetista, el seu avi Joan Roure i Jané, compositor de sardanes i música Catalana. Una tieta seva, Meritxell Roure Morist, és professora de piano. El seu pare Jordi Roure i Torra, director de “big bands”, trompetista i professor del mateix instrument i la seva germana Anna Roure, professora de piano. Porta 19 anys relacionada amb la Dansa sigui Gimnàstic Esportiva, Gimnàstica Rítmica, Esbart i Dansa. Els estudis de música són 4rt de Solfeig i 3er de Piano al Conservatori de Música d’Andorra. Primer curs de guitarra i cant a l’escola de Músics de Lleida. Segon curs de Teatre Musical a Barcelona, amb Marc Montserrat, el “Sueco”, Susanna Egea com a professors d’interpretació. Emma Reverter com a professora de Dansa Jazz, Rosa Mateu amb tècnica de veu parlada, Enric Torner com a professor de claqué, Josep Maria Borras professor de solfeig i Repertori, Fulgenci Mestres i Carme Sánchez professors de Cant. Curs intensiu de comèdia de l’Art amb Ester Cort.

El 2004 Marta Roure va publicar el seu primer disc, Nua. Potseriorment ha cursat estudis d’interpretació i ha participat en l’obra Coral romput al Teatre Lliure de Barcelona.