Les Candy de Geòrgia guanyen l’Eurojunior 2011

Per Glòria Bricollé

Aquesta nit passada a Erevan, la capital d’Armènia, ha tingut lloc el 9è Eurojunior, el germà petit del Festival d’Eurovisió, el concurs musical amb artistes infantils d’arreu d’Europa. Per segona vegada, Geòrgia s’ha endut el primer premi amb les Candy i el seu Candy Music per 108 punts.

Gràcies a la victòria del 2010 del petit Vladimir Arzumanyan amb Mama, la capital armènia ha allotjat el concurs que poc a poquet es va fent un lloc a la graella internacional, per bé que ha anat perdent participants, passant dels 18 als 13 actuals.

Aquest era l’ordre d’actuació del Junior Eurovision d’enguany:

1.- Rússia: Katya Ryabova amb Romeo and Juliet

2.- Letònia: Amanda Bashmakova amb Moondog

3.- Moldàvia: Lerika amb No, no

4.- Armènia: Dalita amb Welcome to Armenia

5.- Bulgària: Ivan Ivanov amb Superhero

6.- Lituània: Paulina Skrabyte amb Debesys (The Clouds)

7.- Ucraïna: Kristall amb Europe

8.- ARI Macedònia: Dorijan Dakla amb Zimi Ovoj Frank

9.- Holanda: Rachel amb Teenager

10.-  Bielorrúsia: Lidiya Zablotskaya amb Angely Dobra

11.- Suècia: Erik Rapp amb Faller

12.- Geòrgia: Candy amb Candy Music

13.- Bèlgica: Femke amb Een Kusje Meer

Predominaven clarament els participants de l’antiga Unió Soviètica,  ja que de l’anomenada vella Europa només hi van actuar Holanda, Suècia i Bèlgica.

Rera les Candy, en segona posició ha quedat Rachel (Holanda) i en tercer lloc Bielorrússia.

La gala ha comptat amb les actuacions de l’anterior guanyador, Vladimir, la participant georgiana del 2008, Sirusho, i la sueca Molly Sandén, participant de l’Eurojunior 2006.

Candy és un grup format per cinc nenes d’entre 11 i 14 anys de la república de Geòrgia: Irina Khechanova, Mariam Gvaladze, Ann Khanchalini, Gvantsa Saneblidze i Irina Kovalenko. No és la primera vegada que participen en concursos musicals (fins i tot alguna d’elles, ha guanyat algun certamen de talents). Les cinc són les autores de la lletra. La música ve signada per George Kukhianidze, famós compositor georgià, autor de varis temes de l’Eurojunior (2007, la cançó guanyadora del 2008 i 2010).

Candy Music és un tema divertit, discotequer, amb estètica dels 70s, cantat per les cinc nenes en georgià.

L’Eurojunior va començar el 2003 a Copenhague i ha anat recorrent el continent des de Lillehammer, Hasselt, Bucarest, Rotterdam, Lemesos, Kiev  fins la darrera edició, a Minsk el 2010.

Recordem que TVE va decidir retirar-se del concurs júnior el 2006 malgrat que la participació espanyola des del principi va aconseguir molt bones posicions, entre el segon i el quart lloc, i arribant al primer lloc el 2004 amb la Maria Isabel i el seu Antes muerta que sencilla.

Aquest és el tema Candy Music, guanyador de l’Eurojunior 2011:

Barcelona va ser el centre de la música mediterrània (Part II)

Història del Festival de la Cançó Mediterrània (3a. i 4a. edició, 1961 i 1962)

Per Josep M. Sebastià

Continuant amb el monogràfic sobre el festival de la cançó Mediterrània celebrada a Barcelona durant la dècada dels 60 en repassem dues edicions més:

• 3a. Edició, 1961

Després del reconeixament dels dos primers anys del festival a Barcelona i després dels triomfs d’Itàlia i Grècia, la tercera edició va conincidir amb l’incorporació de TVE a la xarxa d’Eurovisió i precisament van ser 11 els participants que van actuar a la final del Palau d’Esports. Els presentadors van ser els mateixos que la segona edició: Federico Gallo, Isabel Bauzá i Ana María Solsona.

Ana María Solsona

Aquesta tercera edició va estar marcada pel primer triomf de França al concurs amb el popular Robert Jeantal, més conegut per ser la versió francesa del gran Sinatra i per les seves similituds. La cançó que va interpretar va ser Dans Le Croix De Ta main que més tard també s’apuntaria a grabar-la en castellà amb el títol de En La Cruz De Tu Mano.

En podeu sentir fragments en el següent vídeo:

Seguit de Jeantal es va classificar l’eurovisiu català José Guardiola acompanyat de Lidia Torelló amb la cançó Presentimiento. Aquest va ser precisament el gran reconeixament del cantant i de qui vindria la seva gran popularitat arreu del país i conseqüentment també l’elecció perquè fós representant a Eurovisió en anys posteriors. I celebrant el renom del festival, el mateix Guardiola va editar un disc on interpretava les quatre primeres classificades en aquesta edició del festival.

Cal remarcar que el certàmen va ser tot un reconeixament per les emissores de ràdio i la música que es cultivava en aquell moment i va servir de referent a molts artistes espanyols. En aquesta edició van intentar-ho per Espanya un total de 550 cançons de les quals s’en van pre-seleccionar unes 22. D’entre els participants cal esmentar a Imperio de Triana, Lita Torelló, Daniel Clavero, l’eurovisiva Conchita Bautista, Ramon Calduch i el mateix José Guardiola.

Altres participants a la final van ser Alekos Pandas, que tornava a repetir per Grècia i que es va classificar 3r. amb la cançó Ta Grissa Matakia i també l’Italià Jimmy Fontana que va aconseguir un 6è lloc.

En aquesta imatge recuperada de l'arxiu de La Vanguardia es pot veure l'arribada a l'Aeroport Muntadas (denominació antiga de l'actual Aeroport del Prat de Barcelona) dels tres participants grecs (22-9-1961)

• 4a. Edició, 1962

La 4a. edició del concurs es va tornar a celebrar al Palau d’Esports de Barcelona i va ser presentat pel mateix Federico Gallo, Maria del Puy i Nieves Navarro. Un festival que passaria a la història per la gran polèmica a través dels cupons de votació. En aquesta edició s’hi van incorporar de nou països com Espanya, França, Grècia, Itàlia, i el debut de Xipre, Malta i Mónaco.

Nieves Navarro

Però el més sonat de tot va ser el primer triomf d’Espanya amb la cançó Nubes de Colores, escrita per Augusto Algueró i interpretada per José Guardiola i Monna Bell. L’esmentada polèmica va venir quan el dia següent es va descobrir que s’havien dispositat 6.807 paperetes-cupons i només s’havien arribat a vendre 5.777 entrades per a la mateixa final. O sigui que començàvem a ser una mica com els ucraïnesos o bielorrussos de l’actual Eurovisió… Però donat que no existia cap diferència entre les targetes utilitzades per a les dues semifinals i final del festival del 1962 el més probable és que molts dels assistents s’abstinguéssin de votar a les dues primeres semifinals i ho féssin a l’última, cosa que va vulnerar totalment les regles del joc. A causa del fet es va oficialitzar que el primer lloc seria per tots els finalistes.

Aquí podeu escoltar la cançó Nubes de Colores interpretada per Monna Bell:

El certàmen també va servir per donar a conèixer a la coneguda Salomé, que anys més tard seria una de les guanyadores d’Eurovisió. Aquesta vegada va interpretar el tema La Muralla de Berlín. En el següent enllaç podeu escoltar-lo:

Barcelona va ser el centre de la música mediterrània (Part I)

Història del Festival de la Cançó Mediterrània (1a i 2a. Edició, 1959 i 1960)

Per Josep M. Sebastià

Sense cap mena de dubte, Catalunya i en aquest cas la resta d’Espanya no es pot dir que no s’han interessat mai per formats musicals a base de concursos de cançó, sinó ben el contrari ja que durant 9 edicions es va aconseguir que el Festival de la cançó Mediterrània fos un referent europeu de la música a tot el continent. El festival va ser una prova pilot promoguda per l’èxit i popularitat del Festival de San Remo a Itàlia i va ser emès en directe per Televisió Espanyola i Ràdio Nacional d’Espanya al mateix temps. De fet aquest va néixer també dos mesos després de la primera edició del Festival de la Cançó de Benidorm i va comptar amb el patrocini de l’Ajuntament de Barcelona ja que l’esdeveniment coincidia cada any per les festes de la Mercè, convertint-se amb poc més d’una manifestació popular per aquelles dates festives.

Al Festival no només en formàven part artistes espanyols, sinó que també es va convidar a altres països com Argèlia, Xipre, Egipte, França, Grècia, Israel, Itàlia, Malta i Mònaco, quasi com si es tractés d’un festival d’Eurovisió qualsevol amb una amalgama de llenguatges propis de tota la regió. A continuació en repassem la seva petita història dels dos primers dos anys. Ampliarem informació amb segones parts per acabar destacant les 9 edicions celebrades.

• 1a. Edició, 1959

La primera edició es va celebrar del 25 al 27 de Setembre de 1959 al Palau d’Esports de Barcelona (actualment Barcelona Teatre Musical) i va estar presentat per grans estrelles de l’espectacle espanyol d’aquell moment: Alberto Closas, Laura Valenzuela i Federico Gallo, aquest últim vinculat al festival durant totes les edicions. Federico Gallo va ser un dels periodistes reclutats per l’ens públic pel funcionament centre de producció de programes de TVE a Barcelona, situats com recordem a les antigues dependències de l’Hotel Miramar el 14 de Juliol d’aquell mateix any. Gallo es convertiria d’aquesta manera en la veu del festival d’Eurovisió durant els anys 60 però acabaria amb la seva retirada del món audiovisual per arribar a ser, ja als anys 70, governador civil d’Albacete. Per altre banda, l’actor Alberto Closas va protagonitzar un innoblidable final de festa intepretant la cançó Mariola, amb text del poeta català Joan Oliver i música de Miquel Xicota.

Federico Gallo

En aquesta edició hi van participar diferents intèrprets d’Espanya, França i Itàlia i el més curiós de tot és que el públic que estava present al Pavelló d’Esports era qui decidia finalment els premis a través de vots individuals, cosa que desapareixeria més tard. La nit de la final no hi van haver sorpreses: el triomf va ser pel gran favorit, el cantant italià Claudio Villa amb la cançó Binario.

En podeu veure l’actuació en el següent vídeo:

L’imparable Villa també es van emportar el segon premi per a la cançó, Ti Chiameró Marina. El cinquè lloc el va ocupar un altre cantant italià, Walter Torrebruno, que anys després també seria sobradament conegut al nostre país i que va arribar a presentar programes musicals i més tard també d’infantils. Però el ressó espanyol i català en aquest primer festival va ser l’emblemàtica Mary Santpere amb la cançó Mare Nostrum (Ola, ola, no vengas sola), composada per Augusto Algueró. De fet amb aquesta cançó va aconseguir la tercera posició. En podeu veure una versió de la cançó que Santpere va versionar a mitjans dels 70:

• 2a. Edició, 1960

La segona ocasió l’esdeveniment va estar presentat pel mateix Federico Gallo, Isabel Bauzé i Ana María Solsona i s’hi van presentar més de 400 cançons de les quals només s’en van seleccionar 26: 14 d’espanyoles, 6 d’italianes, 4 de franceses i 2 de gregues.

Degut al ressó mediàtic del mateix Claudio Villa, aquest s’hi va presentar com a compositor amb el tema Mi Pequeña, que va ser interpretat pel mateix Jimmy Fontana. La cançó no deixava de ser una parodia dels tòpics espanyols passant pels toreros i acabant amb la mantellina. De fet aquest tema només va aconseguir el tercer lloc. Així mateix el mateix Fontana i participava amb un altre tema, Diavolo, però no va acabar de quallar per arribar a la gran final tot i ser de les que tenia més possibilitats.

El debut d’aquell any va ser el de Grècia, que hi participava per primera vegada i que va aconseguir els dos primers llocs en la classificació. L’afortunada va ser l’encara desconeguda Nana Moskouri, que es va alçar amb el triomf amb la cançó Xipna, Agapi Mou mentre que el segon lloc va recaure a Aleko Pandas amb la cançó Tha Klepso Dio Triantafila.

Podeu escoltar la versió de la cançó en espanyol en el següent enllaç: