Els holandesos 3JS ja tenen cançó: Je Vecht Nooit Aleen

30 01 2011

Per Josep M. Sebastià

Els holandesos ja han decidit aquesta mateixa nit la cançó que interpretarà el grup 3JS a l’escenari de Düsseldorf. Tal com va informar la cadena estatal TROS el passat mes de Juliol, la banda ha interpretat 5 cançons de les quals la guanyadora s’ha escollit a parts iguals entre un jurat i televot.

Les cançons que han interpretat són:

  • De Stroom (La corrent)
  • Je Vecht Nooit Aleen (Tu no lluites mai sol)
  • Ga Dan Niet (Després no marxis)
  • Toen Ik Jou Vergat (Quan et vaig oblidar)
  • Weelderig Waardeloos (Luxosament sense valor)

Durant la gala anomenada Nationaal Songfestival 2011 el famós trio ha interpretat en directe les 5 cançons composades per ells mateixos, sortint-ne guanyadora finalment Je Vecht Nooit Aleen.

Cal esmentar que en el mateix jurat hi formaven part la cantant Hind, representant del país del 2008 així com un dels integrants del grup The Toppers que van defensar el país a Moscú l’any 2009.

Durant la gala s’ha fet un repàs de la història dels Països Baixos al festival i també s’han pogut veure diferents mostres de suport  per part de diferents rostres coneguts de la televisió i cultura d’Holanda.

Aquí teniu l’actuació amb la cançó que interpretaràn a Düsseldorf:





Regne Unit tria els Blue per a Düsseldorf

30 01 2011

Per Glòria Bricollé i Josep M. Sebastià

Si dijous el veí francès anunciava que Amaury Vassili representaria França en el proper festival, el Regne Unit ha trigat només dos dies més a fer pública la seva candidatura, el grup Blue. La notícia havia corregut per les xarxes socials i ahir a la nit la BBC es va afanyar a confirmar-la oficialment.

Els Blue són un quartet anglès format pels cantants Simon Webbe, Lee Ryan, Duncan James i  Antony Costa que es va crear l’any 2000 i es va disoldre el 2005 per bé que el 2009 es van reunir per una minigira i l’enregistrament d’un nou disc amb el segell Emi,

que encara no ha sortit a la llum i que de ben segur aprofitaràn per incloure la cançó que defensaràn a Düsseldorf.

El disc serà un petit homenatge als 10 primers anys d’existència d’aquesta banda.

L’ÈXIT DELS BLUE

La popular trajectòria dels Blue es remonta amb el seu primer àlbum: All Rise amb temes tan coneguts com el mateix All Rise, Too close i el tercer senzill If you come back. Dos anys més tard arriba al mercat el disc One Love, una disc que va servir per consolidar la banda britànica amb el tema Sorry Seems To Be The Hardest Word, original d’Elton John i enregistrada amb la veu conjunta del mateix mestre de ceremònia.

Aquí podeu veure el videoclip de la cançó All Rise:

Després d’aconseguir pujar la febre a totes les adolesens, van afanyar-se a no perdre la seva popularitat i editar un nou disc, aquest cop amb un format més adult i més treballat. El disc el van anomenar Guilty i hi van incloure èxits altra vegada rellevants com el mateix Guilty, Breathe Easy o Signed, Sealed, Delivered; I’m Yours amb la col.laboració d’Stevie Wonder i Angie Stone, volent repetir la repercussió que va tenir la seva anterior col.laboració amb Elton John.

Aquí podeu veure el vídeo clip de Sorry Seems To Be The Hardest Word al costat d’Elton John:

A més de la seva repercussió internacional on van tenir més rellevància va ser a Itàlia on curiosament van editar un quart disc anomenat 4 Ever Blue al 2005 on van incloure temes com A Chi Me Dice o Only Words I Know.

Les hores baixes de la banda van arribar al 2006 on van decidir separar-se per centrar-se en les seves carreres en solitari, i el cert és que no els va anar del tot malament: Simon Webbe va aprofitat per editar tres discos en solitari i arribant al més amunt de les llistes britàniques. El seu referent és la música R&B que molt ens recorda a la banda ja dissolta Lighthouse Family.

Pel que fa a Antony Costa i Duncan James han estat relacionats minusciosament amb el festival d’Eurovisió ja que el primer va obtenir la segona posició a la preselecció nacional del seu país Making Your Mind Up 2006 i el segon perquè ha estat membre del jurat de Your Country Needs You 2009 i també portaveu dels vots britànics de la mateixa edició.

I Lee Ryan també va aprofitar per fer les seves cançons pròpies i editar un primer disc el mateix 2005 però ni de bon tros va aconseguir la repercussió de Webbe. Més tard va aprofitar per compaginar la seva activitat musical amb la d’actor a la pel.lícula The Heavy del 2006.

El 2009 van aprofitar per reunir-se de nou per fer una minigira i enguany, aprofitant que rivals tan directes com els Backstreet Boys, Westlife o els mateixos Take That s’han tornat a reunir altra vegada per editar nou disc, aprofitaràn el festival per demanar perdó a totes aquelles adolescens, ara ja de 30 anys, que van deixar malparades amb l’anunci de la seva dissolució. La cançó que cantaràn s’anomena I Can.





Primera gala de selecció de TVE, resultats i comentaris

29 01 2011

Per Josep Ma. Sebastià i Glòria Bricollé


David Sancho, Auryn, Lucía Pérez, Gio i Da Igual, seleccionats

Ahir divendres Televisió Espanyola va retransmetre en directe la primera gala per a seleccionar intèrpret per al Festival d’Eurovisió, produïda per Gestmusic. Va aconseguir una audiència màxima de més de dos milions d’espectadors i un share del 10,8%.

Destino Eurovisión va ser un programa de curta durada, de menys de dues hores, sense interrupcions i presentat per la ja veterana Anne Igartiburu des dels escenaris de TVE a Catalunya, als platós de Sant Cugat. L’estructura del show es basava en les dotze actuacions intercalades amb les valoracions del jurat i comentaris en off de Xavier Sardà i el senyor Casamajor, així com la presència de Daniel Diges rera l’escenari acompanyant els artistes, a l’anomenada green room. Mentre es donava temps per al televot dels espectadors, apareixien a l’escenari  les actuacions de Soraya, Pitingo i Albert Hammond. I per acabar el resultat de les votacions del públic i del jurat. Així que dels 12 preseleccionats se’n escollien cinc.

El Jurat estava composat per Albert Hammond (cantant, compositor i productor musical gibraltareny, famós durant els anys 70), Merche (cantant gaditana de Vale Music, amb cinc àlbums sota el braç), Reyes del Amor (especialista en el Festival d’Eurovisió), David Ascanio (cantant, també del segell Vale Music) i Boris Izaguirre (escriptor i periodista). Els cinc membres van comentar de dos en dos les actuacions i de les dotze incials en van eliminar quatre. De les vuit restants el públic en trià tres i el Jurat de nou va intervenir salvant-ne dues més.

Trenca el gel David Sancho amb una versió elegant i sòbria del clàssic de Conchita Bautista Estando contigo, vestit gris, corbata negra, tupé estil Bublé i amb gran desimboltura a l’escenari. Acompanyat de tres ballarines i la coreografia de l’etern Poty, el crooner de Teruel fa una actuació gairebé impecable, ja que escoltem un “gal”l al final de la cançó.

Roima Duran s’atreveix amb Wild dances guanyadora a Istanbul 2004. És una interpretació desigual, amb força coreogràfica però amb veu i pronunciació insuficient. La cantant de Ronda és la primera expulsada de la vetllada.

La banda de Reus Da Igual despertava crits entre el públic i tenia molts seguidors a la xarxa. Van plantar sobre l’escenari una versió rockera de l’inoblidable Bailar pegados del sabadellenc Sergio Dalma. Malgrat la veu del cantant no és portentosa aconsegueixen transmetre energia i molta força. Es posen a la butxaca públic i de ben segur el televot femení i jove.

Tal i com hem esmentat, dels tres primers el jurat elimina Roima Duran.

Enceta la segona tanda Lucía Pérez, amb un altre clàssic No n’o l’età en castellà. Aquesta jove de Lugo rep felicitacions justes del jurat, ja que tant la veu com l’actitud són les adequades. No és una actuació brillant però resulta eficaç, ja es veurà al final.

Segueix el quintet madrileny Auryn format per Carlos Pérez, Blas Cantó, David Martín, Daniel Fernández i Álvaro García-Gango. Com ja haviem vist en els càstings, ens ofereixen una versió a capella del hit dels germans Olsen Fly on the wings of love. Asseguts en tamborets i amb vestuari de gris elegant, els joves llueixen un talent de mitja volada molt efectista.  Sembla que les actuacions inicials són les que tenen més èxit…

Final de la segona bateria: Las Miranda, les germanes catalanes Patricia i Laura Ugarte. Si en el càsting inicial van interpretar Waterloo aquesta nit no deixen els anys 70, cantant i ballant Ding a dong guanyadora holandesa del 1975 a mans dels Teach-In. És un numeret que no passarà a la final. Ni a la història.

Es revela el segon expulsat de la nit: les germanes Miranda.

Continua la gala amb els Sunami, un quartet rocker que versiona Gwendoline de Julio Iglesias. Comença el tema amb balada retinguda però es transforma en precipitació, desafinació i xuleria cantodeloquera. Malauradament es perd una oportunitat d’or per ells, ja que el tema prometia.

Gio, nom artístic de Sergio Bermejo, és un vell conegut de les preseleccions espanyoles per al Festival. En aquest 2011 presenta la seva particular visió del Satellite, la cançó que va permetre Alemanya guanyar el darrer festival. Alguns anomenen el seu estil com a vintage, sigui com sigui no se li pot negar personalitat ni destresa interpretativa malgrat certes mancances vocals.

Novena actuació de la nit a càrrec de Guadiana, solista de Badajoz, que presenta una balada firmada incialment per Celine Dion, Ne partez pas sans moi. La podem escoltar primer en francès i la segona estrofa en castellà. La cantant té una bella veu, potent i força precisa. No l’acompanya una bona presència física ni un vestit adequat. Aiaiai…

El jurat decideix que no passa a la següent fase el grup Sunami.

Les tres actuacions finals comencen amb una sorpresa molt especial, la força de María López, a l’alçada d’Anabel Conde amb el seu Vuelve conmigo. La Jennifer López madrilenya ens fa somniar per una estona la possibilitat de portar a Düsseldorf una artista en condicions.Veu, presència, vestuari… tothom volia veure-la a la final però sembla que tothom no vota.

El guapo oficial de la nit, Baltanás, actúa en onzena posició, atrevint-se amb el  Fairy tale d’Alexander Rybak. El sevillà es crea una cuirassa que el perjudica, mig timidesa mig inocència, potser estava preocupat per la veu, per la coreografia… no sabem què és però ell no és al 100% a Sant Cugat. I li passa factura més tard que d’hora.

L’encarregada de tancar files és la murciana Paula Marengo, amb un impecable Tu te reconnaitras d’Anne-Marie David (Luxemburg 1973) cantada en francès i castellà igual que Guadiana. Abillada amb un minivestit blanc, petinat a lo garçon i llavis rebentons, Paula era una petita esperança junt amb Maria López però que es va esvanir ben aviat.

Paula Marengo, última expulsada pel Jurat. No havia de ser Baltanàs?

En aquest moment s’obren les línies telefòniques per tal que els espectadors votin tres dels vuit candidats que queden després de la primera criba: David Sancho, Da Igual, Lucía Pérez, Auryn, Gio, Guadiana, María López i Baltanás. Comencen ara les actuacions dels artistes convidats: Pitingo, el mateix membre del jurat Albert Hammond i també Soraya sorprenent aparició a Televisió Espanyola des de la criticada participació al Festival del 2009, presentant el seu hit Live your dreams, guapíssima albina com sempre per bé que amb la veu massa forçada.

Finalment, i després de la deliveració es va desvetllar els 5 finalistes de la nit, que en aquest cas, i tal com hem dit van ser David Sancho, Auryn, Lucía Pérez, Gio i els catalans Da Igual. Sorprenentment, María López no va passar ala criba de divendres.

La gala Destino Eurovisión va ser el programa més vist durant la nit d’ahir, arribant a una audiència de 2.005.000 espectadors i aconseguint un 10,8% de quota de pantalla. Així mateix, altres programes rivals en la seva franja com Sálvame Deluxe o Dónde Estás Corazón van arribar a 1.850.000 i 1.150.000 respectivament.

A més ja està tot preparat per la gala del divendres de la setmana que ve en la que tindrà molta més representació catalana amb candidats com Mònica Guech, Sergi Albert, Pau Quero, Don Johnson’s i Lorena Rosales, a més de la resta com les Alazán, Esmeralda Grao, Melissa, Sebas, Sometimes, Valeria Antonella i el grup We.

Podeu veure tota la galeria fotogràfica de la gala a la secció d’Arxiu Fotogràfic o clicant aquí.





França opta pel tall clàssic amb Amaury Vassili

27 01 2011

Per Josep M. Sebastià

La televisió francesa France 3 ha donat a conèixer avui mateix qui serà l’encarregat de defensar els seus colors a Düsseldorf. Es tracta del jove Amaury Vassili de tan sols 21 anys. La carrera d’aquest jove cantant ha arribat molt amunt amb molt poc temps, aconseguint diferents premis de la cançó francesa i d’arreu d’Europa.

El cantant és original de Rouen, al nord del país i destaca per ser un dels joves talents en el gènere del cant líric. De fet bona part de les cançons que ell ja ha editat són peces originals de la música clàssica i de grans autors. Les seves influències més pròximes són amb el grup Il Divo o el mateix Josh Groban.

Amb només 15 anys va guanyar la Copa de França de la cançó francesa interpretant el tema Savoir Aimer d’un dels seus ídols: Florent Pagny. Justament després d’aquest triomf va editar el que seria el primer disc, Nos Instants de Liberté. Més tard, al 2009 i 2010 va arribar la seva consagració amb els discos Vincero i Cantero respectivament, tots ells cantants en italià.

Tot i que encara falta per descobrir quin sistema s’utilitzarà per poder escollir la cançó que interpretarà al festival d’enguany, creiem que la televisió francesa utlilitzarà el mateix procés que en anys anteriors, o sigui, selecció interna.

No cal dir que amb aquesta elecció, la televisió francesa ha fet altra vegada un gir absolut amb la seva candidatura, després de Jessy Matador l’any passat amb el seu Alléz, Olá, Olé.

Aquí podeu veure una de les interpretacions a la mateixa televisió France 3 acompanyat de La Chorale des Petits Chanteurs versionant el clàssic de Leonard Cohen, Halleluja:





Aquest divendres, primera gala de la preselecció espanyola

25 01 2011

Per Glòria Bricollé

Avui TVE ha organitzat una roda de premsa per donar a conèixer els detalls del procés de selecció de la candidatura espanyola per al Festival de Düsseldorf. Han aparegut davant els mitjans quatre portaveus: Lola Molina, directora de programes i continguts de TVE, Anne Igartiburu la conductora dels programes, Pilar Zamora com a directora del programa Destino Eurovisión i Federico Llano, subdirector de festivals de TVE i cap de la delegació del certamen.

Tal com hem anat anunciant a la web eurovisio.cat durant aquest mes de gener, la cadena estatal ha preparat quatre gales que s’enceten aquest proper divendres a les 22:15 a Televisió Espanyola, a TVE1. Està previst que en els dos primers divendres (28 de gener i 4 de febrer) cantin els 24 candidats, 12 en cada gala, interpretant temes eurovisius, tant guanyadors com representants espanyols d’altres edicions. Dels dotze cantants el Jurat n’eliminarà quatre durant la primera fase, dels vuit restants el públic en podrà salvar tres i el jurat en podrà salvar dos més, en total en salvaran 5 de cada gala, deu en total. A la gala els 10 candidats interpretaran de nou temes eurovisius i entre l’audiència i el públic en seleccionaran 3.

Televisió Espanyola farà una criba final entre les 20 cançons preseleccionades i a la gala final els tres candidats interpretaran un “pouporri” de tres dels temes finals. Segons TVE “la combinació que conquereixi l’audiència i el públic serà la guanyadora i la que aconsegueixi el bitllet per a Düsseldorf”.

En aquesta roda de premsa s’ha confirmat que el cantant que va participar a Oslo com a representant espanyol, Daniel Diges, serà qui acompanyarà Anne Igartiburu rera l’escenari entre bambalines, l’anomenat “backstage”.

També hem conegut quins seran els membres del jurat: el cantant i compositor Albert Hammond, l’escriptor i showman Boris Izaguirre, la cantant Merche i l’especialista en Eurovisió i amiga de la nostra web, Reyes del Amor.

Com diu Pilar Zamora, TVE espera que les gales siguin interessants i àgils, variades i que sorprenguin al públic.

Des de la nostra web seguirem en directe les quatre gales i us anirem informant puntualment, ja que aquest any tornem a tenir la sort de que les gales es duguin a terme de nou a Barcelona.





TVE dóna a conèixer les 20 cançons seleccionades per al Festival

20 01 2011

Per Glòria Bricollé

Tal com vàrem anunciar, la cadena estatal ha publicat avui a la seva web les cançons seleccionades per al càsting final de Destino Eurovisión. Són aquestes:

  • Abrázate a mi corazón – Música i lletra: Antonio Sánchez-Ohlsson y Thomas G.son
  • Away – Música i lletra: Primoz Poglajen, Jonas Gladnikoff, Camilla Gottschalck y Christina Schilling
  • Backwards Learning -  Música i lletra: Jonas Gladnikoff, Camilla Gottschlack, Christina Schilling
  • C’est la vie! It’s alright! – Música i lletra: W&M, Nestor Geli, Susie Päivärinta, Per Andersson y Mats Lindberg
  • Diamonds – Música i lletra: Nestor Geli, Susie Päivärinta, Pär Lönn
  • Envangeline - Música: Kjell Jennstig y Dejan Belgrenius / Lletra: Kristin Molin
  • Eos – Música i lletra: Jesús Cañadilla y Alejandro de Pinedo
  • Eres tan cool - Música i lletra: Alejandro de Pinedo y Jesús Cañadilla
  • Eres todo lo que quiero – Música: Mikel Herzog-Alberto Estébanez / Lletra: Mikel Herzog
  • Golden Cadillac – Música: Kjell Jennstig / Lletra: Gerard James Borg y Leif Goldkuhl
  • Llueve – Música i lletra: Juan Guillénn
  • Música – Música y letra: Vanessa Serrano
  • Only break my heart? - Música y letra: Rafael Artesero Herrero
  • Peligroso – Letra: William Luque / Música: Domingo Sánchez
  • Sospechas – Música: Gustavo Castañeda y Yapci Cruz / Lletra: Yolanda Ortiz
  • Sueño y sueñas – Música: Pedro Romeo / Lletra: Amaya Martínez
  • Teasing you – Música i lletra: Rafael Artesero Herrero
  • The sun will shine – Música i lletra: Rafael de Alba
  • Tic, Tac – Música i lletra: Rocío Romero Grau
  • Weeping for joy – Música i lletra: Rafael Artesero Herrero

Un dels compositors que destaquen d’aquesta llista és Rafael Artesero, amb tres temes seleccionats, tots tres amb títol en anglès (Only break my heart, Teasing you i Weeping for joy), un vell conegut del Festival per haver estat l’autor del tema d’Andorra 2005, La Mirada Interior, defensat per Marian Van de Wal, conjuntament amb Daniel Aragay i Rafa Fernàndez.

També figuren a la llista Jesús Canadilla i Alejandro de Pinedo, creadors del tema espanyol del 2010, Algo Pequeñito, que aquest 2011 presenten un parell de temes: Eos i Eres tan cool.  Altres noms remarcables són el tàndem Antonio Sanchez Ohlsson amb Thomas G:son, Mikel Herzog (Espanya 1998) o la catalana Rocio Romero Grau.

Recordem que divendres 28 de gener comencen les gales del programa Destino Eurovisión.





El cor ja batega a Düsseldorf: Imatge oficial i sorteig de semifinals

17 01 2011

Per Josep M. Sebastià


IMATGE CORPORATIVA 2011

Feel Your Heart Beat aquest és l’eslògan i la imatge corporativa que formarà part de la 52ena. edició del festival d’Eurovisió 2011 desde Düsseldorf. El nou logo es va donar a conèixer el passat 15 de Gener per la mateixa televisió alemanya, la NDR.

Com ja sol ser habitual cada any la Unió Europea de Radiodifusió convida a la televisió organitzadora a crear la seva identitat pròpia per donar suport al logo oficial, el cor a la meitat de la paraula Eurovision tal com es va acordar fa uns anys i que va començar a utilitzar-se des de l’any 2004.

La imatge vol crear tot un símbol amb la frase Sent el batec del cor i així s’ha creat un cor bategant format per raigs de llum multicolor. El disseny és obra de la companyia Turquoise de Londres.

El conjunt fa referència a les grans emocions que provoca la música i que fan únic el festival: l’amor, l’emoció i la passió. El tema també es refereix al fet de que cada cançó té un ritme individual i característic. A més els creadors del disseny han confessat que tot ha estat per inspiració de la guanyadora en l’edició de l’any passat, Lena, quan els creatius van observar que ella mateixa formava un cor amb els dits de la mà per donar gràcies a totes les persones que l’havien votat.

SORTEIG DE SEMIFINALS 2011

I precisament avui dilluns 17 de Gener ha tingut lloc a Düsseldorf el sorteig dels països que participaran a cada una de les dues semifinals sota la supervisió de Jon Ola Sand i un representant de l’empresa Dígame, empresa sòcia de la UER encarregada de la votació europea del concurs. Els 38 països participants a les semifinals estaven repartits en sis urnes i s’ha fet servir el mateix model de patró que el 2010:

Urna 1: Albània, Bosnia & Herzegovina, Croàcia, Macedònia, Serbia, Eslovenia i Suïssa

Urna 2: Dinamarca, Estònia, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia

Urna 3: Azerbaidjan, Bielorússia, Geòrgia, Israel, Moldàvia, Rússia i Ucraïna

Urna 4: Turquia, Armènia, Bèlgica, Xipre, Grècia i Països Baixos

Urna 5: Irlanda, Letònia, Lituània, Romania, Malta i Portugal

Urna 6: Austria, Bulgària, Hongría, Polònia, San Marino i Eslovàquia (aquesta última quedant a l’espera de que la televisió decidieixi o no la seva participació ja que fa pocs dies afirmaven que declinaven la participació per falta de pressupost)

Enguany també s’ha decidit si cada país participa a la primera o segona meitat de la respectiva semifinal. El resultat ha estat el següent:

Primera Semifinal

Primera meitat

  • Albània
  • Armènia
  • Finlàndia
  • Geòrgia
  • Noruega
  • Polònia
  • Russia
  • Serbia
  • Suïssa
  • Turquia

Segona meitat

  • Azerbaidjan
  • Croàcia
  • Grècia
  • Hongria
  • Islàndia
  • Lituània
  • Malta
  • Portugal
  • San Marino

Segona Semifinal

Primera meitat

  • Àustria
  • Bèlgica
  • Bòsnia & Herzegovina
  • Xipre
  • Moldàvia
  • Eslovàquia
  • Suècia
  • Països Baixos
  • Ucraïna

Segona meitat

  • Bielorússia
  • Bulgària
  • Dinamarca
  • Estònia
  • Macedònia
  • Irlanda
  • Israel
  • Letònia
  • Romania
  • Eslovènia

També s’ha escollit el repartiment de quina semifinal haurà de retransmentre cada membre del nou Big5 (Regne Unit, França, Alemanya, Espanya i enguany novament Itàlia), el sorteig ha quedat de la següent manera:

  • Espanya: primera semifinal (2 hores abans de saber aquest veredicte, RTVE ha confirmat des de la seva web oficial que també retransmetrà en directe la segona semifinal)
  • Regne Unit: primera semifinal
  • França: segona semifinal
  • Alemanya: segona semifinal
  • Itàlia: segona semifinal

La pròxima cita per decidir l’ordre d’actuació de les cançons de cada semifinal i la final es portarà a terme a la reunió de Caps de Delegació que tindrà lloc, com ja sol ser habitual, durant el mes de Març a la seu europea, Düsseldorf.






L’adéu del director i compositor Augusto Algueró

16 01 2011

Per Josep M. Sebastià

El compositor i director d’orquestra Augusto Algueró ha mort avui als 76 anys mentre dormia a causa d’una parada respiratòria al seu domicili actual de Torremolinos, segons un comunicat de la Societat General d’Autors. Les restes d’Algueró, conegut també per la seva llarga trajectòria com a arranjador, seràn traslladats a Madrid on demà quedarà oberta la capella ardent en una de les dependències de la SGAE, organisme del que era soci i membre de la junta directiva, per tal que el poble es pugui acomiadar del geni. Al llarg de la seva carrera va composar més de 500 cançons i prop de 200 bandes sonores per cinema i televisió, a més de ser un dels referents compositors i directors de la història del festival d’Eurovisió.

Algueró va néixer a Barcelona el 23 de Febrer de 1934 i va compaginar els seus estudis musicals al Conservatori Municipal de la seva ciutat natal amb els estudis de Medicina. Va començar la seva carrera musical a principis de la dècada dels cinquanta amb tan sols 16 anys. La gran majoria de les seves cançons van ser composades sobre les lletres d’Antonio Guijarro i cantades per famosos artistes espanyols que van ser tot un èxit. Així el seu nom es va fer molt popular a tot el territori nacional i també a Amèrica. Van ser molts cantants els que li van sol·licitar la seva col·laboració i va compondre per Los Cinco Latinos, Connie Francis, Marisol, Elsa Baeza, Rocío Jurado o també per Joan Manuel Serrat.

Per a Serrat va compondre Penélope, un clàssic indiscutible del repertori del cantautor del Poble Sec que va aparèixer per primera vegada el 1969, just després de negar-se a presentar-se com a representant espanyol a Eurovisió i per condicionar el seu èxit a Sud-Amèrica. Així mateix el cantant va aconseguir el premi a la millor interpretació al Festival de Rio de Janeiro d’aquell any mentre Algueró va rebre el guardó a la millor composició. Seus també són altres temes importants com Noelia de Nino Bravo, Tómbola de Marisol i La chica ye-yé de Concha Velasco.

Aquí podeu veure un tall d’un dels programes presentats a TVE La Hora de Augusto Algueró:

De les seves creacions també en va sortir la banda sonor d’un centenar de pel·lícules i sèries de televisió com El ruiseñor de las cumbres amb Joselito o Zampo y yo, amb Ana Belén. Entre les últimes composicions que va fer pel cinema estàn Torrente, el brazo tonto de la ley (1998), primera pel.lícula com a director Santiago Segura, i Primer y último amor (2002) d’Antonio Giménez Rico. Va col.laborar en una cinquantena d’obres de teatre, entre les que destaca Mamá, quiero ser artista, amb Concha Velasco.

Com a compositor i director va ser un dels destacables en el festival d’Eurovisió i també el de la OTI. En aquest últim va ser director del primer certàmen celebrat desde el Palau de Congressos de Madrid amb la cançó Niña, interpretada per Marisol. En podeu veure l’actuació en el següent vídeo:

La prova pilot de ser el primer director d’orquestra en aquest certamen tampoc va ser una excepció al d’Eurovisió on a més ell va ser el compositor de la cançó que Conchita Bautista va cantar el 1956 amb Estando Contigo, popularitzada després per la mateixa Marisol. També va compondre la cançó Vivo Cantando amb el que la també catalana Salomé va guanyar el festival el 1969.

Entre altres premis, Algueró va rebre l’any 2005 el Premi d’Honor en reconeixement a la seva brillant trajectòria professional i a la seva decisiva contribució a la música popular.

Però no només va ser un destacat en la música, Algueró també va ser protagonista del paper cuixé en les revistes del cor durant la dècada dels 60. El seu casament amb la llavors cotitzada Carmen Sevilla el 1961 va fer que la seva popularitat fos coneguda arreu i convertir-lo en un personatge mediàtic. Al cap de 10 anys es va separar de la cantant i el 1986 es va casar de nou amb Nativitad Benito. L’abril del 2003 va sortir a la venda el disc Homenaje, integrat per 17 temes composats per Algueró i cantats per artistes coneguts com Fangoria, Papá Levante o María Jiménez.





TVE trasllada la primera gala a divendres 28 de gener

13 01 2011

Per Glòria Bricollé


Contràriament a les dates que ens va proporcionar la productora Gestmusic, la primera gala del procés de selecció de TVE per a triar intèrpret i cançó per a Eurovisió no serà dilluns 24 de gener sinó el divendres 28.

I durant aquests dies també s’han fet públiques altres actualitzacions: dels 30 precandidats al final la cadena estatal n’ha seleccionat 24, quedant fora del procés Alba Lucía, Sonia y Selena, Dani Alemán, Divas, Fernando Hidalgo i Lussi Bom.

També han caigut del programa inicial els famosos “jokers”, els asos a la màniga que es volia guardar TVE, convidant famosos a la selecció final.

Així mateix, es de domini públic des d’ahir que de les 1.100 cançons presentades se n’han destriat 20, que seran anunciades el dia 20 de gener.






Daniel Motiño comenta els precandidats espanyols des de Berlin

13 01 2011

Per Daniel Motiño (Berlin)

Espanya 2011 – TVE no deixa de moment res clar
TVE ha publicat finalment la llista dels 30 precandidats d’entre els que haurà de sortir el nostre proper representant.
Igual que una gran part dels eurofans espanyols, inicialment he acollit amb cert escepticisme als intèrprets seleccionats, malgrat que un cop vistos i escoltats cal reconèixer que la cosa no està tan malament i molt menys sense saber quines cançons formaran part de la selecció.
El que sí que està clar és que TVE no deixa res clar, ni dóna pistes del que s’està buscant davant aquest ventall tan divers d’artistes d’avui, d’ahir i qui sap si de demà; i és que, com he dit, hi ha pràcticament de tot. Grups vocals, bandes de rock, vocalistes d’ambdós sexes, duets femenins, conjunts lírics, clàssics, veus a capella, pop tradicional, crooners, nostàlgics de la movida, modernes empedreïdes, R&B, veus internacionals (que m’expliquin què és això), sorprenents retorns, una mica de flamenqueo i veus (aparentment negres…)
Per no estar res clar, no saem tan sols si hi ha ja els jòquers o no, fins i tot TVE ressalta a la seva pàgina web -alguns d’ells ja coneguts per als telespectadors com el grup Alazán, el duet Sonia y Selena o la cantant Esmeralda Grao- a les quals cal sumar Lucía Pérez amb 4 àlbums gravats, igual que Esmeralda Grao; per la qual cosa seguirà essent una incògnita això del famós jòquer, ja que TVE no dóna peu a que encara puguin agregar-se altres artistes. Si a aquest fet hi afegim que varis, per no dir bastants, dels candidats apareixien a l’escenari amb un tros de paper llegint la cançó (Las Miranda, Dani Alemán o Alazán), altres com Mónica Guech no se sabien la lletra i fins i tot Valeria Antonella no arribava a les notes altres de l’Enséñame a cantar però aquí la tenim. Mai m’he presentat a un càsting però vaja, crec que mínimament et prepares la cançó i te la saps, no hi vas a pèl a veure què passa… això fa pudor de socarrim.

Més positivament m’ha agradat la gran varietat de cançons que s’han interpretat tant nacionals com internacionals, entre els finalistes no tenim cap Bailar pegados ni La, la la, ni Vivo cantando; tot un pas endavant a més d’afegir temes actuals com Je ne sais quoi, Wild dances, Dum tek tek o My heart is yours.

Entre els artistes catalogats com a “coneguts” destaquen abans que res unes reunificades Sonia y Selena que les veu tan compenetrades com operadíssimes interpretant entre sospirs Diva a la vegada que mouen braços, malucs i pits. Com tots sabem, ho intenten per segona vegada.

Alazán, que ara són dos, no han cantat Bandido, el que ja és un punt a favor seu, encara que com he esmentat abans necessiten un paperet per cantar Dile que la quiero, també és el seu segon intent en una preselecció televisada i personalment opino que podrien ser una bona aposta per treure’ns l’espineta de Melody.

Finalment, Esmeralda Grao que ha interpretat Que voy a hacer sin ti, poc original per la seva part ja que aquesta fou la cançó on ella va fer els cors a Birminghan 98.

Entre les intèrprets femenines desconegudes cal destacar Lorena Fernández amb una excel·lent interpretació de Dum tek tek acompanyada del seu grup de ball de Badalona, és una de les meves clares apostes degut a la bona elecció del tema, el seu saber estar a escena i la seva valentia a l’aportar una coreografia a la seva audició.

Rocío Jiménez, de la que es diu que li agrada ballar i ens ho ha demostrat amb una altra gran interpretació de Wild dance podria ser una altra gran candidata.

María López, amb una clara experiència en musicals, va interpretar la versió de Luis Miguel de Nacida para amar (això val?) i sense deixar de banda a Alba Lucía o Guadiana, ambdues han escollit bones balades i demostre les seves capacitats vocals.

Entre les notes decebedores hi ha Mónica Guech que se’ns presenta com una “moderna de Barcelona” amb la seva veu de color (no sé quin) i els seus moviments de la nit, interpretant a mitges Dime, mala elecció per a una cantant del seu tipus. Melissa, que es va quedar a mig camí d’arribar a les notes de Je ne sais quoi i Valeria Antonella, una noia mexicana amb cara de mexinaca, cabell de mexicana i veu de Paulina Rubio amb aspecte de Lena Meyer Landrut.Potser TVE vol llançar un nou concepte de Lena del DF, de fet a youtube es pot veure un vídeo de Valeria interpretant Save your kisses for me que de domèstic no en té res. Serà aquest un altre jòquer?

Dels nois en destaco a tres: dos d’ells ja coneguts per nosaltres com és el cas de Sergio Bermejo/Gio que ho intenta per tercera vegada, una d’elles com a component del repescat grup D-Vine, va acudir al càsting amb una aposta diferent, trencadora i innovadora interpretant Satellite donant-li un toc de R&B. Baltanás, que també ho intenta per tercera vegada, va interpretar doblement Believe i My heart is hours, si el proper festival d’Eurovisió va a ser un de baladistes, Baltanás és la tria perfecta. El tercer candidat que destaco és David Sancho, que va cantar Estando contigo a l’estil Michael Bublé.

La veritat és que la resta és més del mateix: el líric Sergi Albert amb una veu i posada es escena molt passades de moda per no dir antigues, Sebas que recorda a David d’Or i se’ns ofereix com una gran veu internacional malgrat no rascar bola a la pronunciació de Ne partez pas sans moi, el guaperes Dani Alemán o Pau Quero, aquest últim hauria d’haver destacat per la seva veu “soul” tot i que la seva interpretació d’Habanibi em sembla ridícula.

Auryn es l’únic portable (per no dir potable) dels grups, amb un camuflat Blas Cantó i el participant d’Eurojunior 2006 Daniel Fernández es van presentar versionant amb un més que millorable anglès Fly on the wings of love.

La resta és de nou més del mateix, bandes de rock que volen ser com El Canto del Loco, més que vistos conjunts que canten a capella, dives líriques amb vestits de lluentons, nostàlgics de la movida i l’esperpent de We amb tiara inclosa.

En fi, que de moment això és el que hi ha i a l’espera de que ens aportin les cançons, la cosa no està tan malament…







Follow

Get every new post delivered to your Inbox.