L’Eurocalendari, les primeres finals confirmades

Per Glòria Bricollé

Falten encara set mesos pel Festival d’Eurovisió però les televisions europees comencen a posar fil a l’agulla per triar un bon representant per a Düsseldorf. Alguns ho tenen ben clar i d’altres mantenen el misteri fins encetar l’any 2011. Alemanya, Holanda i Xipre han triat ja intèrpret però no pas cançó i tenim algunes dates de les finals escandinaves.

No sabem si es retiraran altres països apart d’Andorra i Montenegro ni si tornaran Hongria, la República Txeca o San Marino. Així que aquest degoteig d’informació fa que no sigui fàcil elaborar un calendari eurovisiu.

Avui repassem les finals ja confirmades abans no acabi el 2010: Suïssa, Albània i Romania.

SUÏSSA: 11 de desembre del 2010

La primera final, la més matinera. Es podien presentar candidatures entre l’1 i el 30 d’octubre i la televisió suïssa durà a terme una selecció interna per triar les 10 finalistes. També sabem ja que la final del dia 11 de desembre es retransmetrà des de Kreuzlingen i que la darrera paraula la tindrà el televot.

Hi ha una pila de candidatures amb experiència eurovisiva: destaquen Piero Esteriore (2004), Miodio (2008), DQ (2007), Todomondo (2007) i Mariella Farré (1983 i 1985). També Paula Seling (Romania, 2010) es presenta com a compositora amb una cançó interpretada per la sudafricana Nadine que porta per titol “Perfect time”.

Recordem que Suïssa no venç a Eurovisió des del 1988, amb Celine Dion (que acaba de ser mare de bessons) i el seu Ne partez pas sans moi:

ALBÀNIA: 25 de desembre del 2010

La data límit per presentar candidatures finalitza el proper 6 de novembre. Aquest any, 28 cançons seran seleccionades per un jurat professional per competir en les dues semifinals que tindran lloc els dies 23 i 24 de desembre i la gran final del Festivali i Këngës serà el dia de Nadal.

A cada semifinal competiran 14 cançons i de cada semifinal 5 cançons seran eliminades: només 18 cançons entraran a la gran final. També el sistema de votació serà diferent aquest any. En la gran final, les cançons seran avaluats per dos jurats, el jurat central i el jurat alternatiu amb els representants de mitjans de comunicació locals.

Es rumoreja que es presentaran les cantants Besa Kokedhima i Linda Halimi. Vegeu l’actuació de Kokedhima al Festivali i Këngës del 2008:

ROMANIA: 31 de desembre del 2010

El dia 5 de novembre acaba el termini per presentar propostes i el dia 15 de novembre es faran públiques. La Final nacional amb aproximadament entre 12 i 17 candidats es podrà gaudir durant el programa de Fi d’Any de la TVR i conduïda pels participants a Oslo, el duet de Paula Seling i Ovi amb la presentadora Marina Almasan Socaciu. El resultat final es decidirà a través de jurat i televot.

En aquesta ocasió és de calaix quin vídeo acompanyarà aquesta notícia, oi? doncs sí, són Paula Seling & Ovi durant la final del Festival d’Eurovisió a Oslo 2010 on van aconseguir la tercera posició, igual que el 2005 de Luminita Anghel i el seu Let me try. Aquí tenim el Playing with fire:

———–

Anirem actualitzant l’Eurocalendari periòdicament. Si voleu començar a reservar caps de setmana de 2011 ja podeu apuntar:

30 de gener: Holanda

12 de febrer: Noruega i Finlàndia

26 de febrer: Dinamarca i Estònia

27 de febrer: Ucraïna

12 de març: Suècia

Sergio Dalma ja té apunt el seu nou disc de clàssics italians

Per Josep M. Sebastià

Justament quan no fa ni un any de l’edició del seu disc Trece, el tretzè de la seva carrera, Sergio Dalma ja té apunt el seu nou disc que ha grabat íntegrament a la ciutat de Milà de la mà del productor Claudio Giudetti. Vía Dalma és el nom d’aquest recull de cançons que han fet història a Itàlia per cantants reconeguts d’aquest país i que ara Dalma versiona amb el seu estil més propi.

L’eurovisiu del Bailar Pegados no és la primera vegada que s’identifica amb les cançons i l’estil italià. De fet bona part del seu repertori fins ara ha estat traduït en aquest idioma tant apreciat per a nosaltres. De fet, la mateixa cançó eurovisiva del 1991 va ser tot un número u a Italia, traduïnt-la com Ballare Stretti. La podeu sentir en el següent enllaç:

Recentment, Sergio Dalma també ha col.laborat en el nou disc de Marta Sánchez on recull el millor d’aquesta artista amb verions especials com el duet que amb En Tus Brazos. Una vegada s’hagi editat aquest disc, ell mateix treurà al mercat Vía Dalma on hi formen part cançons com Por Elisa, El Jardín Prohibido, Mi Libre Canción, Caminaré o el mateix Tú que servirà per donar a conèixer l’àlbum. La cançó original d’Umberto Tozzi ha estat remateritzada de nou i amb els retocs especials fets especialment per a Dalma.

L’àlbum sortirà a la venda el pròxim 23 de novembre.

Podeu sentir la cançó Tú en el següent enllaç:

Recordant una fita històrica amb Jordi Gil: El català a Eurovisió

Per Josep M. Sebastià

Ara que sabem del cert que Andorra no tornarà al certàmen europeu, almenys en la pròxima edició desde Düsseldorf, és moment, si més no de repassar el primer cop que vam poder sentir el català a Eurovisió.

La intenció, per part de Ràdio Televisió d’Andorra era potenciar la música i els intèrprets del seu petit país i alhora promocionar-se turísticament per tot europa. La idea va sorgir quan l’ens públic va decidir formar part de la UER l’any 2002. A partir de llavors, durant dos anys consecutius el festival va ser retransmès en directe per televisió i amb els comentaris en directe de personal propi desde les respectives capitals.

Però no va ser fins el 2004 quan es va decidir fer una bona selecció del tema ja que seria la primera vegada que europa conegués el català en format musical. Aquest fet, evidentment va ser del tot anècdotic i al mateix temps històric. Per aquest motiu es va comptar desde el primer moment amb l’estreta col.laboració amb TV3-Televisió de Catalunya per poder difondre el format de preselecció i per donar més rellevància al projecte.

El Terrat, productora d’Andreu Buenafuente va ser l’encarregada de la preselecció anomenada 12 punts i presentat per Xavier Graset i Patti Molné, periodistes rellevants de TV3 i de RTVA, respectivament. El dia escollit per donar tret de sortida va ser el diumenge dia 11 de Gener del 2004 emès simultàniament per les dues cadenes de parla catalana. El funcionament era del tot simple: cada setmana Marta Roure i  el duet Bis a Bis, format per Mar Capdevila i Isthar Ruíz, presentaven dues cançons de les 12 que optaven al triomf.

A més el programa comptava amb altres espais fixes com l’entrevista amb artistes que ja havien passat per Eurovisió com per exemple David Civera, Sergio Dalma, Beth, entre d’altres, un espai on es volia escollir la millor cançó en català de tota la història on finalment va quedar com a guanyadora el Boig per Tu de Sau i també les col.laboracions de Meri Picart, comentarista del festival en totes les seves edicions, i Josep Roca, on desxifrava els moments rellavants del certàmen en tota la seva llarga història.

Després de canviar el dia d’emissió per falta d’audiència i passar-la als dilluns a la nit, el 12 punts va coronar a Marta Roure i la cançó Jugarem a Estimar-nos, composada per Jofre Bardagí. Aquesta seria la primera cançó en català que trepitjaria l’escenari eurovisiu, en aquest cas des d’istanbul.

El 12 punts, va ser un projecte agosarat i un dels més destacats en tota la història de la Ràdio i Televisió pública andorrana, és per això que el periodista català Jordi Gil, estret col.laborador d’El Terrat, va aprofitar per plasmar l’esdeveniment en un llibre editat per Columna poc després de la finalització de la preselecció, l’any 2004. En ell es poden llegir tota una sèrie d’anècdotes i fets que van passar en totes les gales emeses però sempre amb un toc d’humor. També fa referència a altres catalans reconeguts que han passat pel festival i una descripció tant de les artistes candidates com de les cançons que anaven presentant.

Sens dubte una lectura obligada per a tots aquells fans i seguidors que encara recordem amb entusiasme aquell pas del català a Eurovisió i que esperem tornar a veure i gaudir a curt termini.

Cal recordar també que Musica Global Discogràfica va editar al mateix any el disc amb les 12 cançons candidates. Una promoció que les dues cadenes públiques van voler aprofitar per popularitzar nous talents de la música en català.

Aquí podeu veure l’actuació conjunta del tema Jugarem a Estimar-nos, amb Bis a Bis i Marta Roure en la gala del 15 de Març de 2004, l’última del 12 punts:

Düsseldorf serà la seu d’Eurovisió 2011

Per Josep M. Sebastià i Glòria Bricollé

 

Finalment i després de moltes intrigues Düsseldorf serà la seu del festival d’Eurovisió 2011.

Avui s’ha fet pública quina serà la seu del proper Festival. Arrel de la victòria de Lena Landrut-Meyer a Oslo 2010 la cadena nacional NDR i la UER han anunciat que la capital de la regió alemanya del Rin del Nord albergarà Eurovisió.

Düsseldorf compta amb uns 580.000 habitants i s’ha convertit últimament en un important centre industrial i de telecomunicacions.

Per albergar el Festival, la ciutat compta amb l‘Esprit Arena, l’estadi on juga actualment el Fortuna de Düsseldorf, un espai amb capacitat per a 54.000 espectadors però que amb la infraestructura eurovisiva l’aforament quedarà reduït a 24.000 seients. Tanmateix cal esmentar que l’estadi és ben proper a l’aeroport i al centre de la ciutat.

Per tant Düsseldorf ha desbancat Berlin, Hamburg i Hannover  i serà des d’on el vostre portal Eurovisio.cat relatarà en directe les semifinals dels dies 10 i 12 de maig i la Final del dia 14 de maig del 2011.

Mone, discretament eurovisiva

Per Josep M. Sebastià

L’actriu i cantant Mone, nom artístic de Montserrat Teruel pot presumir també d’haver començat a triomfar com a personatge mediàtic al seu pas pel festival d’Eurovisió, això si, com a corista. Tot i que popularment no s’ha fet coneguda fins fa relativament pocs anys, actualment és considerada una de les actrius i cantants d’èl.lit a nivell estatal.

Nascuda a Barcelona, Mone, canta des de sempre, diu que no es recorda sense cantar. Als quinze o setze anys ja era requerida per anar a diverses festes escolars on ella es presentava amb la seva guitarra i cantava les cançons del moment -i d’un determinat ambient-: Joan Baez, Lluís Llach… Va ser per aquell temps quan va conèixer a dos bons músics com el Feliu Gasull i el Jordi Amargós i amb ells va descobrir la bossa nova, el jazz i altres músiques.

A partir de llavors tot es va precipitar i als divuit anys ja treballava per a la casa de discos Belter fent cors amb diversos artistes. L’any 1981 fins i tot va acompanyar a José Mª Bachelli a Dublín, al Festival d’Eurovisió. Però el seu autèntic bateig de foc com a cantant va ser quan va entrar a formar part del grup Factoria Musical amb musics de la talla de Jordi Bonell, Joan Albert Amargós i Lluís Vidal.

Aquí podeu veure el vídeo de l’actuació amb Bachelli i la cançó “Y sólo Tú…”:

Des d’aleshores fins ara la Mone no ha parat de fer coses i de viure de la música. Ha estat cantant de grups com Gatos Negros, ha fet cors i col·laboracions amb Gato Pérez, La Trinca, Albert Pla, Quimi Portet, Sopa de Cabra i Joan Isaac, entre altres. Ha posat la seva veu a diversos anuncis i també a pel·lícules d’animació com “La bella i la bèstia” i “Mulan” -en les versions catalana i castellana- i a “El Príncep d’Egipte”-també en els dos idiomes-, interpretant al personatge a qui en la versió original hi posava la veu la Michelle Pfeiffer.

Fora d’això s’ha prodigat d’una manera especial cantant en diferents programes televisius (Jazz and Co, Bojos pel ball, 100 anys de cançons, Temps era temps, La Marató, La cosa nostra… a TV3, Dones del rock a La2 de TVE, Canciones de nuestra vida d’Antena 3, Un siglo de canciones a Canal 9 i Tele Madrid-…). Al 1992 va participar en cinquanta edicions del programa d’Àngel Casas “Loto Show”, on diàriament interpretava una cançó en directe. Va ser llavors quan Josep Mª Flotats es va fixar en ella i li va oferir un paper a l’obra “Cal dir-ho?”, un any més tard s’estrenava com a actriu amb la seva companyia al Teatre Poliorama.

Després van venir moltes més obres de teatre musical (Guys and dolls, Company, T’estimo ets perfecte, ja et canviaré, Full Monty, Gaudí, Remena nena..) sent la protagonista de Mals d’amor d’una gata francesa al Teatre Nacional de Catalunya. Actualment se l’ha conegut per encarnar el personatge de l’Empar Fortuny a la sèrie El cor de la ciutat de TV3. Pel que fa a la cançó, Mone, juntament amb Susana Ribalta, Inma Ortiz i Marian Barahona, va formar part del grup Mujeres que van oferir el seu repertori amb un seguit de concerts setmanals a la sala Luz de Gas.

Gràcies al reconeixament com a actriu a El cor de la ciutat i la popularitat també per formar part del repertori de Boscos Endins de Dagoll Dagom, Musica Global Discogràfica li ofereix l’oportunitat d’editar el seu primer disc íntegrament en català, amb cançons pròpies i d’altres adaptacions. El va anomenar Regal i el va fer promocionar amb la cançó El mapa del teu cor, tall que precisament va presentar a la telenovel.la en un dels capítols de més audiència.

Aquí podeu veure el vídeo clip de El mapa del teu cor:

Recentment, Mone ha col.laborat també amb l’última reposició del musical Mamma Mia!, al Barcelona Teatre Musical, on alternava el paper protagonista de Donna, originalment interpretada per Nina.

El Terrat amenaça amb tornar a Eurovisió: “Me he puesto tetas”

Per Glòria Bricollé

Per si no en vàrem tenir prou amb l’engendre Rodolfo Chikilicuatre (2008), Buenafuente i la seva productora d’El Terrat han maquinat una nova estratègia per guanyar publicitat a costa de seguir desprestigiant Eurovisió. Es tracta d’aconseguir que Berto i els Border Boys representin Espanya al Festival que es durà a terme a Alemanya el proper mes de maig del 2011.

En aquesta ocasió tot ha començat durant el mes de setembre dins el programa Buenafuente que emet la Sexta a la nit. Es presenta la candidatura de Berto a Eurovisión amb una cançó estúpida, absurda i sexista anomenada “Me he puesto tetas”.

Berto apareix vestit de blanc i acompanyat dels Border Boys, cantant en castellà i amb una estètica molt semblant a bandes de pop com ara els Backstreet Boys. Figura un noi abandonat per la seva xicota que decideix implantar-se uns pits de plàstic i així substituir la noia.

Amb el lema “Todos somos Berto y queremos ir a Eurovisión” el programa de la Sexta anima a participar amb missatges de suport i un concurs per dissenyar la samarreta més transgressora “sense cap límit ètic ni moral”.

Qui és Berto?

Berto Romero va néixer a Cardona el 1974,  és actor i humorista fundador de la Companyia El Cansancio i ha participat en diversos programes tant de ràdio (Ràdio4, Ràdio Barcelona, Catalunya Ràdio i RAC1)  com de televisió ((TV3, 8TV, Antena 3 i La Sexta). Ara ha saltat a la fama amb la seva participació al programa d’Andreu Buenafuente. Van ser especialment enginyosos els seus programes d’estiu, amb el títol de Buenafuente ha salido un momento amb els que substituïa el gran comunicador reusenc.

És una llàstima que el talent de Buenafuente i el seu equip es malbaratin en aquest tipus de campanyes que intenten parodiar Eurovisió sempre des del pitjor punt de vista, ridiculitzant-lo.

Esperem que el sr. Oliart i TVE compleixin la seva promesa d’instaurar un cert filtre per tal de garantir una presència espanyola de qualitat al proper Festival.

Andorra tampoc participarà al Festival d’Eurovisió del 2011

Per Glòria Bricollé

El dia 6 d’octubre la RTVA, a través del Diari d’Andorra va anunciar que el país dels Pirineus seguiria sense participar al Festival d’Eurovisió.

Us deixem amb la notícia del Diari d’Andorra signada per J.A. Guerrero

El director general de Ràdio i Televisió d’Andorra (RTVA), Jordi Marticella, va confirmar ahir que la cadena no té cap mena d’intenció de participar en la pròxima edició del festival d’Eurovisió, que se celebrarà el 2011 a Alemanya.

La confirmació que Andorra no prendrà part al certamen arriba en un moment en què hi ha alguns països que ja estan anunciant el seu sistema de preselecció, dates i fins i tot candidats. La qüestió és que tampoc sembla que l’actual direcció tingui pensat reprendre a curt termini aquesta participació, que va arrencar el 2004 amb la representació andorrana de Marta Roure a Atenes amb el tema Jugarem a estimar-nos.
“Aquest és un tema recurrent, però ara per ara no hi ha cap possibilitat econòmica, tampoc hi ha cap opció, ni cap voluntat” de participar en el festival, va dir ahir el director general d’RTVA al Diari. A més, aquesta no és una decisió puntual, sinó que va donar a entendre que, de moment, seria una posició indefinida, a no ser que la junta d’accionistes (on és present el Govern) decidís una altra cosa. Ara per ara, però, improbable.

Tema de país
Marticella considera que la qüestió d’Eurovisió és un “tema de país” i que “es valoraran” els beneficis que pugui aportar a nivell de repercussió mediàtica i d’imatge que pugui facilitar la promoció turística del Principat. Amb tot, però, assenyala que el pressupost de la cadena, ara per ara, no permet continuar en aquesta aventura perquè “hi ha altres prioritats” a l’hora d’invertir els diners.
La història d’Andorra a Eurovisió va començar el 2003 amb un acord entre el Govern i la televisió pública catalana per organitzar un concurs televisat que servís per a escollir la primera cançó en català que s’escoltés al festival i el primer representant andorrà per al certamen. Es va emetre el programa 12 punts, que va acollir l’Auditori Nacional, a Ordino, convertit en plató televisiu durant un temps. La companyia que es va encarregar de produir el projecte va ser El Terrat, d’Andreu Buenafuente.
Amb els anys, ATV va passar per diferents models a l’hora d’escollir la seva representació: entre la selecció a partir de candidatures lliures, fins a la contractació dels serveis d’un projecte a l’estranger (la cantant Gisela) que va originar una forta polèmica. En cap ocasió Andorra ha aconseguit passar a la final.

Josmar i l’intent frustrat perquè Catalunya es presentés a Eurovisió

Per Josep M. Sebastià

Curiosament quan el Festival d’Eurovisió no es trobava en el seu millor moment d’audiència en el nostre país, a mitjans dels 90 Televisió de Catalunya i la productora El Terrat van voler empendre una iniciativa en toc d’humor per difondre la popularitat d’un personatge gironí anomenat Josmar.

La història va començar a través del programa Malalts de Tele, produit per El Terrat i emès durant tres temporades per TV3. Toni Soler i Rosa Andreu representaven un matrimoni malalt de tele on explicaven totes les anècdotes que totes les televisions estatals havien emès durant aquella darrera setmana. També comptaven amb l’ajuda d’un altre col.laborador excel.lent, Albert Om, que aquest repersentava ser el cosí de la família.

Talment com si es tractés d’un joc d’humor, descobreixen la figura de Josmar a través del programa El Semáforo de TVE1 i dirigit per Chico Ibáñez Serrador. Allà el gironí va interpretar un dels seuse temes amb la seva indumentària habitual: caçadora de cuir, samarreta ajustada, un tanga masculí i botes de cuir. Aquesta va ser i serà la imatge clara d’aquest personatge durant tota la seva història.

Tal com va passar anys més tard amb Chikilicuatre en l’àmbit espanyol, el descobriment de Josmar va començar en col.laborar en el programa de Toni Soler interpretant diferents cançons, fins que van consagrar el seu èxit, És Superfort. Tema amb lletra mediocre i sense donar cap mena de missatge però amb una melodia actual per l’època i amb una tornada enganxosa, que és el que importava.

Un cop presentada aquesta cançó al programa i després de fer diferents concerts per Catalunya, Toni Soler i el seu equip d’El Terrat decideixen empendre una iniciativa inèdita, enviar a Josmar a Birmingham perquè representés a Catalunya al festival d’Eurovisió. L¡ogicament  Televisió de Catalunya ja sabia que allò no seria possible però va voler aportar el segell català per, almenys, difondre l’idioma a Europa. A més el mateix Josmar va poder fer una mini gira per diferents punts de la geografia catalana per presentar, suposadament, la cançó.

Aquí en podeu veure un resum del seu reconrregut i també imatges desde Birmingham. Fins i tot hi podeu veure els jugadors del Barça festejant un dels seus títols des del balcó de la Plaça Sant Jaume de Barcelona cantant la cançó:

Un cop Josmar arriba a Birmingham, seu del festival del 1998, no el deixen ni entrar a l’escenari del certàmen i decideix muntar el seu propi escenari a la porta del recinte i començar a cantar la seva cançó. Tal va ser la sorpresa que es podien visualitzar pancartes reinvindicant d’una vegada per totes que el català formés part d’eurovisió amb tot el públic assistent. I val a dir que el somni es va fer realitat 6 anys després, al 2004 amb la primera representació d’Andorra a Eurovisió.

Aquí teniu el video de la cançó És Superfort enregistrat des del Parc de Catalunya en miniatura:

Després d’aquest intent, la carrera de Josmar continua amb les col.laboracions amb el programa “El matí i la mare que el va parir” amb Llucià Ferrer a Ràdio Flaixbac i posteriorment al programa “Frikandó Matiner” de Rac105 conduït pel mateix Ferrer i també amb Vador Lladó. Actualment encara col.labora amb el programa de l’emissora del Grup Godó i a més recentment ha col.laborat en una pel.lícula dirigida per Javier Cárdenas. També acaba d’editar el seu nou tema: Ragazza.

Podeu veure el seu últim video Ragazza:

Com a conclusió de tot aquest muntatge còmic en podem extreure la popularitat del presonatge. Com ja va passar amb Chikilicuatre, s’intenta promocionar el programa conductor de la productora i alhora donar suport a un arstista còmic. Intentarà El Terrat de nou convèncer-nos amb una altre tàctica per enviar un altre personatge humorístic a Eurovisió?