La batuta catalana del festival (primera part)

Per Josep M. Sebastià

La màgia de l’orquestra al festival d’eurovisió va ser evidentment el puntal més característic durant els primers anys del certàmen. De fet des de la primera edició i fins al 1998, totes les peces dels diferents països eren interpretades íntegrament amb orquestra, llevat d’algunes  apostes més arriscades com ara el dance, el rap o ritmes més actuals on l’orquestra no hi tenia cap paper destacat. En aquests casos s’optava ja per la música pre-grabada, període iniciat al 1999 fins a l’actualitat.

Moltes van ser les opinions sobre aquest canvi radical. Uns preferien valorar el so en directe de la música, i a uns altres els agradava més sentir la perfecció amb el so gràcies a la música enregistrada. A més del canvi d’estils en la música i l’evolució amb l’electrònica ha fet que a dia d’avui es puguin fer també meravelles amb aquesta opció. Però la raó de la causa va ser la reducció de pressupost per invertir en els efectes visuals, d’escenografia i altres grans trets de l’espectacle que podem veure actualment.

El pas d’espanya al festival, i els directors d’orquestra que ha tingut la delegació s’en poden destacar moltíssims, i de ben preuats, com ara Augusto Algueró, Ramón Arcusa, Juan Carlos Calderón i d’altres, però cal recordar també el pas de tres músics importants. Ells són Joan Barcons, Josep Llobell i Toni Xuclà. Repassem les seves trajectòries a continuació:

JOAN BARCONS

Barceloní nascut el 10 de febrer de 1942, va ser un dels músics, compositors i productors de bona part de la moguda dels 70 en la música d’àmbit espanyol. Tant és així que va arribar ser productor de discos improtants del mateix Peret, de Manolo Escobar i altres.

El seu pas important va ser la composició de vàries pel.licules i curtmetratges fets al país durant aquell temps com per exemple Cuando los niños vienen de Marsella, de l’any 1974, La mujer es un buen negocio, del 1976, La guerra de los niños, del 1980 i va ser un dels productors destacats tant en la carrera del grup infantil Parchís com també de la pel.lícula que ells mateixos van protagonitzar l’any 1982, Las Locuras de Parchís.

A més de ser un músic destacat en el camp audiovisual, també va col.laborar estretament amb la Royal Philarmonich Orchestra de Londres i per la gran orquestra de Paul Mouriat, editant diferents discos amb aquest últim. Més tard van crear el seu propi segell discogràfic conjuntament amb la seva esposa i va passar a dirigir el cor del Conservatori Municipal de Barcleona.

Joan Barcons va ser l’encarregat de dirigir l’orquestra per a la representació espanyola els anys 1976 i 1981, amb els intèrprets Braulio i Bachelli, respectivament.

Aquí podeu veure el vídeo de l’actuació de Braulio al festival de l’any 1976, celebrat a La Haia:

L’altra col.laboració amb el festival va ser l’any 1982 amb el també barceloní Bachelli i la seva cançó “Y Solo Tú”, edició celebrada a Dublín. En podeu veure el vídeo aquí:

JOSEP LLOBELL

Un altre gran músic que va dirigir l’orquestra per a la delegació espanyola al festival va ser Josep Llobell, productor reconegut de molts grans artistes del país. i compositor de cançons de repercussió internacional amb Sergio Dalma, Raúl o d’altres.

La seva estreta vinculació amb diferents segells discogràfics va fer que fós el productor de tots els discos editats per El Último De la Fila, bona part dels de Sergio Dalma, però el punt culminant va ser quan la cançó Mis Manos va guanyar el certàmen del festival de la OTI l’any 1996, interpretada per Anabel Russ. La producció del disc va anar a càrrec d’Alejandro Abad, gran amic de Llobell. Un any més tard, les cartes es van girar i curiosament el tema interpretat per Abad a Eurovisió, Ella no es Ella va tenir l’ajuda de Llobell a l’orquestra, sent el director de la mateixa, llògicament per encàrrec del mateix Abad.

Aquí podeu veure l’actuació del català l’any 1996, celebrat a Dublín:

Però la gran trajectòria de Josep Llobell no acaba amb el festival, poc després crea el seu propi estudi de grabació Josep Llobell Produccions, on es dedica en part a compondre multitud de sintonies i ràfegues per a diferents espais de ràdio i televisió. L’encàrrec més agosarat va ser quan el gegant Gestmusic-Endemol li va demanar per grabar diferents sintonies pels seus propis programes com ara Allá Tú, Contra 100, Lluvia de Estrellas, Sis a Traïció i molts d’altres. A partir d’aquesta col.laboració també va passar per la producció de bona part dels discos editats dels programes Operación Triunfo i Eurojúnior, produïts també per la companyia Gestmusic.

Josep Llobell recentment ha editat un disc de música alternativa o new age enregsitrat als seus propis estudis anomenat Oliver’s Planet, i editat per Ariola.

TONI XUCLÀ

Per últim destacar la col.laboració de Toni Xuclà com a director d’orquestra l’any 1997, amb la cançó Sin Rencor, del també català Marcos Llunas.

Toni Xuclà és un dels músics més il.lustres que encara continuem tenint al nostre país. Nascut a Barcelona l’any 1955 és considerat ja de ben jove un músic autodidacta, on comença la seva carrera component diferents peces per a companyies de teatre aficionat. Anys més tard també col.laboraria amb la banda sonora del programa Natura de Televisió de Catalunya.

No va ser fins el 1992 quan graba el seu primer disc anomenat Banda Sonora, on barreja la guitarra, efectes electrònics o un instrument tant primitiu i centenari com la launeda eivissenca. també va col.laborar amb produccions teatrals com Suite de Nadal, Quan els arcs fan swing, Verdaguerianes i Àlies Pere Quart.

El punt més àlgid de la seva carrera va venir amb l’edició del disc Les arracades de cirera, compost per dotze cançons amb poemes de Federico García Lorca.

El més curiós de tota la seva carrera, i precisamnent on va fer més conegut va ser quan va formar el trío Menaix a Trua, juntament amb Cris Juanico dels Ja t’ho diré i amb Juanjo Muñoz de Gossos. Aconseguint amb aquesta banda, fer-se un forat en el panorama musical en català.

Aquí podeu veure una de les darreres cançons dels Menaix a Trua, Viatge estelar d’un adolescent:

Però a part de col.laborar amb aquesta banda, Toni Xuclà ha continuat la seva carrera en solitari, composant diferents musicals, nous espectacles i treballant amb els seus propis arranjaments en solitari.

Paral.lelament i tal com hem esmentat, el mateix Xuclà, bon amic de Marcos Llunas va ser el responsable de dirigir la cançó a Eurovisió, de fet bona part de les cançons del seu primer disc estàn composades pel mateix Xuclà.

Aquí podeu veure l’actuació de Llunas al festival del 1997 celebrat a Dublín:

En la segona part d’aquest reportatge repassarem la trajectòria de Rafael Ferrer (1961), Rafael Ibarbia (1963, 1964, 1966, 1968, 1974 i 1977) i Ramón Arcusa (1978)

L’humor de Charlie Rivel també va fer història a Eurovisió

Per Josep M. Sebastià

Recordant el majestuós festival, no podiem deixar d’oblidar-nos d’un dels catalans més famosos de tots els temps que precisament també va trepitjar l’escenari del certamen europeu, aquest és Charlie Rivel, un dels pallassos més coneguts de tota la història.

I no va ser precisament per representar al seu país natal, en aquest cas Espanya, ben el contrari, ell va ser convidat d’honor a l’espectacle de la mitja part del festival de l’any 1973, celebrat a Luxemburg.

Charlie Rivel va néixer accidentalment el 23 d’abril de 1896 a la població de Cubelles, i diem accidental, perquè provenia d’una família dedicada completament al circ ambulant i curiosament en aquell moment estaven afincats en aquesta població del Garraf. La seva carrera com a personatge còmic de circ va començar ja de petit, sobretot per la tradició familiar però va començar a actuar davant del públic a l’edat de 3 anys cantant una peça ell sol al mateix moment de realitzar un petit número amb peçes de cartró.

Anys més tard, la família perd el negoci ambulant a causa d’un temporal que va destruïr totes les seves instal.lacions i es van traslladar a França per afegir-se al Circ Caron, on allà aprèn solfeig i comença les seves primeres classes de guitarra, violí i mandolina. Després de passar per diferents companyies amb el seu pare, Pere Andreu Pauses (català), la seva mare Marie-Louise Lasarre (Francesa) i el seu germà Polo.

Les discussions entre la família i després de passar per diferents altres companyies, Charlie opta per desvincular-se i comença a obtenir premis importants com la Medalla d’Or de l’Acadèmia de Belles Arts, la Medalla d’Isabel la Catòlica i la Medalla d?or al Mèrit al Treball.

El seu nom artístic, Charlie Rivel (Josep Andreu i Lasserre) prové en part per copsar diferents trets característics del gran Charlie Chaplin (un dels seus grans admiradors) i Rivel pel nom de la companyia que van crear conjuntament amb el seu germà.

Rivel va morir el 26 de Juliol de 1983 a la mateixa localitat de Cubelles, on precisament va voler viure els seus darrers anys de la seva vida. Fins hi tot la població el recorda amb la dedicatòria d’un carrer i per ser un dels cubellencs més importants de tots els temps.

I precisament a l’etapa final de la seva carrera com a pallasso, i gràcies també a l’estret vincle amb els diferents mitjans de comunicació de parla francesa va ser el motiu que ell mateix fos el protagonista de l’Interval Act del festival de 1973 celebrat a Luxemburg on encarna el paper d’una diva del cant líric però sempre amb el seu toc d’humor tant característic. Podeu veure l’actuació en el següent vídeo:

La vila de Blanes acollirà l’estrena d’un musical sobre Eurovisió

Per Josep M. Sebastià

Si que és cert que molts dels aficionats al festival d’eurovisió sempre hem pensat en que seria una bona idea realitzar un musical sobre les seves cançons, doncs aquesta iniciativa s’els ha acudit a l’associació AMA Blanes (Associació Musical Amateur de Blanes). És per això que el proper 20 d’agost, a partir de les 22:00h a la Plaça dels dies feiners d’aquesta localitat de la Costa Brava oferirà l’estrena del musical: Eurovisión: el musical.

L’associació ja gaudeix d’un bon reconeixament artístic durant els últims anys. A la mateixa, hi formen part persones d’edats compreses entre els 6 anys fins als 70 i ja porten a la llista altres espectacles com Blanes Cabaret, estrenat el passat gener i aconseguint un èxit absolut i diferents concerts de Gospel.

Cristina Pozo Alba és la responsable de tot aquest muntatge, a més de ser la directora de la mateixa associació. Segons ella, l’espectacle vol servir per conscienciar al públic del gran problema de la societat i la violència de gènere i tot a través de les lletres de diferents cançons que han representat a Espanya al festival d’Eurovisió. A més, el fons que s’aconsegueixi obtenir de l’espectacle es destinarà a diferents associacions per a les dones maltractades.

La història que ens explicaràn dalt de l’escenari podria ser del tot real: una família amb una filla on començen a reunir-se davant de la televisió per veure l’espectacle europeu. A partir d’aquí tant és l’ambició per aquest esdeveniment que la mateixa filla decideix representar al nostre país ella mateixa després de passar per tota una sèrie de problemes personals i de família.

L’escenografia està ambientada als anys 60, d’on comença a sorgir la història. A partir d’aquí comença el temps transcorre fins a principis dels

anys 90. A l’altre part de l’escenari hi figura una gran televisió d’on aniràn desfilant totes les interpretacions de les cançons. Passaràn per aquesta gran pantalla cançons com les de Conchita Bautista, Raphael, Massiel, Salomé, Mocedades, Nina, Azúcar Moreno i d’altres, fins hi tot recordant artistes que s’han quedat a les portes de l’esdeveniment com Nino Bravo o Marisol.

La mateixa Cristina Pozo ha assegurat a eurovisio.cat que l’espectacle és molt especial i emotiu sobretot quan escoltes la gent amateur amb un talent envejable i unes veus excepcionals. A més de la Cristina també hi han treballat altres figures com el Salvador Alba, qui dirigeix l’espectacle.